Situació
Vista de l’absis de Sant Fruitós de Fontelles, on s’endevinen les traces de la primitiva finestra, ara tapiada.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Fruitós de Fontelles es troba prop del mas de Can Franc de Fontelles, al costat d’un petit cementiri, a uns 25 m del camí, just davant del mas, però molt emboscada.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG712843.
S’hi pot anar des de Nabiners, seguint la mateixa pista, només apta per a vehicles tot terreny, amb trams difícils, que en uns 5 km de recorregut porta a Can Franc, passada la cruïlla de la Freita.
La mateixa pista arriba, en uns 5 km des de Can Franc, fins al Pla de Sant Tirs, d’on surt des d’un revolt de l’antic traçat de la carretera C-1313, abans d’entrar al poble, venint de la Seu d’Urgell. (JAA)
Història
L’antiga església sufragània de Sant Fruitós, situada a l’actual despoblat de Fontelles on hi havia hagut al segle passat un mas homònim, apareix documentada a la segona meitat del segle XI, concretament el 1077; consta, segons aquesta escriptura, que el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica les batllies i franqueses que els seus avantpassats tenien en diverses viles i llocs del territori urgellenc, entre els quals se cita el terme de “Sancto Fructuoso qui est in villa qui vocatur Fontelias”. Amb posterioritat, aquest temple apareix citat entre les afrontacions territorials de l’alou de Ladirt, cedit el 1081 a la canònica de la Seu pels esposos Berill i Bonada, com a “ecclesia Sancti Fructuosi in villa Fontilias”, i uns anys més tard, el 1095, en una altra escriptura atorgada també a favor de l’esmentada canònica, per la qual se sap que Guillem Miró li féu cessió d’un alou i d’uns molins situats al terme de Sant Fruitós. (MLlR)
Església
Es tracta d’un edifici d’una nau, que ha perdut la coberta original, substituïda per un embigat sobre encavallades, i acabada a llevant amb un absis semicircular. El mur sud presenta signes evidents d’haver estat totalment reconstruït: s’observa part del mur original en la part baixa i en tot l’angle sud-est. És possible que l’ensulsiada d’aquest sector de l’edifici es relacioni amb la substitució del sostre original.
La porta s’obre a la façana sud, a la part refeta, i és resolta amb una llinda de fusta, i un arrebossat que imita un arc de mig punt. En el mur de ponent hi ha una finestra d’una sola esqueixada, i al centre de l’absis es veuen les traces d’una altra finestra de les mateixes característiques.
La reconstrucció de la coberta presenta una petita sobreelevació de la nau que engloba el perfil d’un campanar d’espadanya, situat sobre la façana de ponent, i que dóna una imatge molt peculiar d’aquesta façana oest.
L’aparell és format per peces granítiques irregulars, a penes treballades, disposades en reble relativament ordenat, amb una successió més ordenada i regular a l’absis, on les peces són més treballades i s’acosten al carreu. L’interior és totalment arrebossat.
És difícil precisar un marc cronològic per a un edifici com aquest, de característiques formals i constructives força arcaiques, motiu pel qual pot suposar-se una datació del principi del segle XI, amb fortes influències de la tradició arquitectònica, sense excloure, però, una data posterior, sempre amb fortes influències de la tradició constructiva. (JAA)
Bibliografia
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 913, pàgs. 44-45 i doc. 964, pàgs. 92-93; Baraut, 1986-87, vol. VIII, doc. 1 133, pàgs. 57-58.