Situació
Vista del poble d’Aristot, sobre el qual s’aixecava el castell, bastit sobre una roca granítica.
ECSA – A. Villaró
Les restes de l’antic castell d’Aristot es troben al cim d’un petit promontori que domina tot el poble d’Aristot, i que és, si exceptuem la part sud-est, totalment envoltat de construccions modernes. És de fàcil accés sobretot si es dóna la volta al poble i es puja pel vessant nord. (VHC)
Mapa: 35–10(216). Situació: 31TCG868933.
Història
Mencionat el lloc d’Aristot en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, la vila d’Aristot surt documentada diverses vegades al llarg dels segles IX i X sempre dins del comtat de Cerdanya. L’any 949, en un document sobre la venda d’una vinya tenim la vila d’Aristot formant part del Baridà: “infra territorio Varíense in apendicio de Arestot”. Poques notícies tenim del castell, que hem de considerar bastant tardà sobretot si tenim present la proximitat del castell de Queralt a sobre mateix del poble.
Els començaments del segle XIII foren particularment delicats pel castell d’Aristot. En uns documents conservats a la Col·lecció Doat, aprenem que l’any 1209, Arnau, vescomte de Castellbò, fort per l’ajut que li prestaven Bernat de Sagà, Bernat d’Aragall altres senyors, va fer “arrasar els murs d’Aristot, omplir els fossats i destruir les recents fortificacions de fusta que s’havien fet sobre l’església de la vila.”
La destrucció segurament es va dur a terme ja que Roger Bernat II, comte de Foix, senyor d’Aristot com a hereu de tots els béns d’Arnau de Castellbò, donava l’any 1229 a Guillem d’Urtx i a la seva dona Blanca els castells d’Avida i Prullans, al mateix temps que li permetia construir un castell a Aristot amb la condició de tenir-lo per ell i ajudar-lo sempre que fos requerit.
El 1301, la família d’Urtx vengué la meitat del castell al rei de Mallorca, d’aquesta manera facilità que el castell d’Aristot passés al domini directe del rei Pere el Cerimoniós l’any 1347, un cop liquidat el Regne de Mallorca. Al final del segle XV va ser castlà del castell d’Aristot la família Tomich de Bagà. (VHC)
Castell
Detall de les escasses restes del castell.
ECSA – A. Villaró
Construït sobre d’una prominència granítica, les restes del que fou castell d’Aristot s’aixequen damunt de grans blocs de roca. El recinte del castell encara que les parts sud i est hagin pràcticament desaparegut, sembla que devia tenir una forma rectangular d’uns 18 m de llarg per 50 m d’ample. El vessant oest, el millor conservat, és format per les restes d’un mur d’uns 25 m de llargada interromput tan sols per trossos de roca que fan d’autèntica muralla natural.
Les parts construïdes no reposen directament sobre el granit ja que existeix al llarg de tot el mur un sòcol tallat directament a la roca i dins el qual recolzen les primeres fileres de pedra. El tipus d’aparell és bastant homogeni, i a la part est es troben els carreus més ben treballats i col·locats de manera més regular.
A l’interior del recinte es poden apreciar fragments de parets, que van enllaçant blocs de pedra natural i formant així diversos habitacles de formes bastant quadrades i de dimensions regulars d’uns 5 m de llarg per 4 m d’ample. (VHC)
A uns 200 m a l’oest de l’actual poble d’Aristot, enmig d’uns camps, es troben les restes d’unes estructures d’hàbitats, conegudes per la gent del lloc com el poble vell. Aquests vestigis arqueològics ocupen una extensió d’uns 600 m2 i es troben pràcticament amagats per la vegetació. Es tracta de cinc estructures quadrangulars que fan entre 4 i 5 m de llarg per 4 m d’alçada, cobertes d’enderroc, on l’aparell no és fàcilment visible. No s’ha pogut determinar ni la divisió interior ni la funció de cadascuna d’elles. (AVB)
Bibliografia
- Martí, 1926, pàg. 202; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 121; Baraut, 1979–1988/89, pàssim.