Situació
Vista de l’interior vers la capçalera, amb l’obertura de l’absis central i una de les fornícules obertes prop de l’arc presbiteral.
ECSA – J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Andreu és situada al costat sud del nucli urbà d’Aristot, que és en una posició eminent sobre el curs del Segre; s’hi arriba per una carretera de 7 km que surt dels Banys de Sant Vicenç. (JAA)
Mapa: 35–10(216). Situació: 31TCG867930
Història
La vila d’Arestuate és citada, en una permuta de terres, l’any 898. A partir d’aquesta data els esments relatius al lloc o a la vila, que també és citada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, es repeteixen al llarg dels segles X, XI i XII.
La vila era de pertinença dels comtes d’Urgell, car l’any 1077 el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica les batllies i franqueses de diverses viles, entre les quals figura la vila d’Aristot.
El terme d’Aristot apareix documentat en els primers documents (949, 1026), dins del Baridà; en els diversos documents datats l’any 1063, Aristot, dins del Baridà, pertanyia al comtat de Cerdanya, mentre que en el document del 1077, la vila d’Aristot correspon al comtat d’Urgell. L’any 1067 es van vendre un hort i una vinya situats al terme de Sant Sadurní d’Aristot, dins del comtat d’Urgell.
L’església de Sant Andreu d’Aristot, dins del deganat de Cerdanya, fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, l’any 1312. En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, el capellà d’Aristot consta que pagava la quantitat de 2 lliures i 4 sous.
La parròquia d’Aristot, fins fa pocs anys cap de demarcació parroquial, de l’arxiprestat de Batllia-Baridà, és ara inclosa a la demarcació de Castellciutat. (MLIC)
Castell
Planta de l’església, amb un cos posterior afegit al costat nord-est.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, amb un absis semicircular a llevant, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral. En els murs nord i sud, en l’embocadura de l’arc presbiteral hi ha dues fornícules, obertes amb arc semicircular. A l’angle sud-oest de la nau es dreça un campanar de torre, posterior a l’obra original, que interiorment és suportat per un gran pilar quadrat, que desfigura totalment aquest sector de l’edifici.
En el mur sud hi ha dues finestres de doble esqueixada, decorades exteriorment amb estuc; també és feta amb estuc la decoració d’una tercera finestra fictícia, prop de l’angle sud-est. A l’absis hi ha dues finestres, de llinda rectangular, d’una sola esqueixada, i amb arc de descàrrega, la central, i de doble esqueixada l’orientada al sud. La porta s’obre a la façana sud, i és resolta amb un arc de mig punt, que arrenca de dues senzilles impostes i és fet per grans dovelles de granit, ben tallades i polides, com també ho són els carreus dels brancals.
L’aparell és de carreu de granit, de mides irregulars però disposat de manera ordenada, amb una major cura a l’absis. A la part baixa del mur sud i de l’absis hi ha grans blocs de granit, sense treballar, encastats en el parament, que presenta totes les traces d’haver estat concebut per ésser arrebossat, almenys interiorment; els treballs de restauració efectuats recentment, amb l’equivocat criteri de la “pedra vista”, han deixat el parament totalment a la vista, tot palesant una construcció rústega per a una obra que, per les seves proporcions i detalls com la porta, hem de considerar del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Soler, 1960–63, doc. 3; Baraut, 1978, vol. I, doc. 2, pàgs. 50–53; Baraut, 1979, vol. II, doc. 41, pàg. 48, doc. 117, pàgs. 85–86, i doc. 149, pàg. 106; Bertran, 1979, pàgs. 290 i 322; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 121–1 124; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 408, pàg. 115; Baraut, 1982. vol. V, doc. 636, pàgs. 156–157; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 712, pàgs. 87–89, doc. 750, pàgs. 120–121, doc. 749, pàgs. 119–120, doc. 750, pàgs. 120–121, doc. 751, pàg. 121, i doc. 808, pàgs. 170–171; Pladevall, 1983. pàg. 140; Baraut, 1984–85, vol. VII, doc. 913, pàgs. 44–45, i doc. 938, pàgs. 70–71; Baraut, 1986–87. vol. VIII, doc. 1 135, pàgs. 59–61, doc. 1 181, pàgs. 107–108, i doc. 10, pàgs. 124–125.