Situació
L'església de Sant Andreu d'Andorra la Vella actualment es troba ubicada dins una urbanització. Tot i que sovint ha estat qüestionat el seu origen romànic, conserva una planta típicament romànica, amb un absis semicircular a llevant i la porta d’entrada a migjorn.
J.M. Ubach
La capella de Sant Andreu d’Andorra la Vella és emplaçada dins una urbanització que porta el mateix nom.
Situació: x 1°31′45” — y 42°30′30”.
Per a arribar-hi cal desviar-se de l’avinguda de Meritxell, després de l’aparcament comunal que hi ha en direcció a França, pel carrer del bisbe-príncep Iglesias, el carrer de la Creu Grossa i el de Sant Andreu. (XLM)
Església
Aquesta església, de nau rectangular, acabada amb un absis semicircular, ha sofert moltes modificacions, la qual cosa en fa molt difícil la datació.
Orientada cap a llevant, té dues portes d’entrada, una a la paret de migjorn i una altra a la de ponent. Aquesta darrera fou oberta fa pocs anys, moment en què també hi fou construït un petit porxo. L’absis no té cap finestra; un campanar d’espadanya d’un sol ull és situat damunt la paret de l’arc triomfal.
Els únics elements que fan creure que possiblement ens trobem davant un temple romànic són, d’una banda l’orientació llevant-ponent, així com la situació de la porta, amb un arc de mig punt, a la paret de migjorn, vora els peus de la nau. L’aparell de l’absis i de part de la nau, amb pedres triades formant unes filades regulars, podrien avalar també l’origen romànic d’aquesta església, sense cap més interès arquitectònic o artístic. (FRR)
Lipsanoteca
Lipsanoteca conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el núm. 7028 d’inventari. Tot i que la seva procedència és incerta, sembla més versemblant la hipòtesi dels qui la creuen provinent d’aquesta església.
Vigué
Des de l’any 1922 es conserva al Museu Episcopal de Vic una lipsanoteca, procedent amb tota seguretat d’Andorra, bé que no podem afirmar amb exactitud a quina església pertanyia. Cal pensar, però, que es tracta de l’església de Sant Andreu, cosa que es dedueix de la llegenda que porta. Efectivament, a Andorra només hi ha una altra església dedicada a sant Andreu, la del Prat del Campanar, i la lipsanoteca d’aquesta església fou localitzada l’any 1975, durant els treballs d’excavació. Per això hem de pensar que la lipsanoteca del Museu Episcopal de Vic procedeix de Sant Andreu d’Andorra la Vella.
Es tracta d’una peça molt senzilla, que fa 14 cm d’alt × 9,70 cm de diàmetre.
La lipsanoteca consta de dos elements: el recipient i la tapa. El recipient és un pot cilíndric, fet en un sol tros de fusta, que ha estat tornejada i fortament buidada per l’interior, fins a obtenir unes parets molt primes. L’interior és completament llis i l’exterior té a la part més alta una ranura rebaixada a fi de poder-hi encaixar millor la tapa. Com a tota ornamentació, vers els extrems superior i inferior hi ha gravat amb el torn un solc profund i ample que cenyeix tot el perímetre de la lipsanoteca.
La tapa també és tornejada i encaixa perfectament amb el recipient, mitjançant una ranura que l’adapta a l’anterior. Per la cara superior aquesta tapa presenta una colla de solcs concèntrics, molt superficials, fets també amb el torn. A desgrat de la seva simplicitat, aquests solcs han estat agrupats en cinc o sis jocs, a fi de dotar la tapa d’un millor relleu. Al centre de la tapa hi ha un petit pom, mutilat, que servia per a agafar-la.
Tot i que, amb el pas dels anys, la pintura que decorava la lipsanoteca ha desaparegut, encara hi són visibles alguns vestigis de la policromia original: ratlles negres, grogues i vermelles, les quals ressegueixen algun dels solcs.
Aquesta peça, molt senzilla i rudimentària, és guardada al Museu amb el núm. d’inventari 7 028. No cal cercar-hi altre mèrit que el de la seva antiguitat. És una peça simple, destinada a contenir relíquies, que era col·locada dintre de l’altar. Aquests exemplars, molt abundants durant el segle XII, apareixen arreu de la geografia romànica catalana. A aquesta època cal atribuir també la nostra lipsanoteca.
Posteriorment a aquesta època i possiblement amb motiu d’alguna restauració feta a l’altar on havia estat col·locada la lipsanoteca, hom afegí amb pintura negra damunt la tapa la següent inscripció: FUERUNT SEPULTE IN ALTARE SANCTI ANDREAE ET SUNT RELIQUIAE SANCTORUM, és a dir, Això són relíquies de sants i han estat sepultades a l’altar de sant Andreu.
Aquesta lipsanoteca es conserva en bon estat, llevat de la tapa, més fràgil, que presenta alguna mutilació. (JVV)
Bibliografia
- Abril, 1986, XXII, pàg. 257.