Situació
Conjunt de tombes de la necròpolis vistes en planta.
E. Vives
Aquesta necròpolis es troba al mateix turó on hi ha erigida l’església. La situació i l’itinerari són, doncs, els mateixos.
Necròpoli
La documentació d’època medieval conservada, referida a Caselles, no suggeria unes característiques especials de poblament del lloc. El descobriment d’una necròpolis al costat de l’església demostra l’existència d’un nucli d’habitatge d’una certa importància.
L’àrea excavada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la zona de migjorn ocupa una superfície aproximada de 80 m2 i arriba fins al porxo que fou construït posteriorment. La necròpolis, però, era molt més àmplia, ja que tenim notícia de la troballa d’ossos humans a les obres dutes a terme a la carretera durant la dècada dels anys trenta. A més, durant les obres d’enjardinament de l’any 1988 aparegueren restes esquelètiques vora el mur lateral de migdia i fins al costat de l’absis.
Les tombes trobades són una trentena. Totes són orientades a llevant amb alguns petits canvis d’angle i són excavades a la roca, seguint el relleu orogràfic. N’hi ha de diversos tipus, un parell en banyera, d’altres simplement en trinxera i predomina el tipus mixt, construïdes amb lloses d’esquist o d’altres pedres de les contrades veïnes, formant els laterals i formes variables de la capçalera i dels peus. Les capçaleres més interessants són les antropomorfes i les triangulars. En una primera fase la majoria d’aquestes tombes devien ésser cobertes per lloses lligades amb morter, perquè n’han estat localitzades a les vores de gairebé totes les tombes, però només dos casos s’han conservat intactes. Algunes peces de cobertura havien estat aixecades diverses vegades per introduir-hi noves restes, però en general no es preservaren. També hi ha algunes lloses que formen les tombes que foren bellugades durant la utilització de la necròpolis.
La tipologia de les tombes indica que cronològicament poden remuntar-se fins al segle XI o al començament del XII, la qual cosa permet d’associar-les a la construcció de l’església i a la documentació més antiga. Com a única peça d’aixovar hi ha un calze de peltre.
Vista de la necròpolis a l’indret de davant el porxo de l’església.
J.M. Ubach
Tot i que les tombes són datades de l’alta edat mitjana, la utilització de la necròpolis devia arribar al començament de l’edat moderna, fet deduïble per l’alta concentració d’esquelets trobats, i ja no devia ésser utilitzada als segles XVI-XVII, quan fou construït el porxo de migdia. Durant aquest període, les tombes i estructures originals s’anaren modificant d’acord amb les necessitats sorgides.
Al fons de les tombes sol haver-hi un esquelet en decúbit supí; per sobre es troben un o dos esquelets més i restes més o menys desordenades d’altres individus, que sovint conserven certes connexions anatòmiques. És a dir, la utilització de les sepultures és contínua i plural. Les esmentades lloses, avançat el temps, ja no devien ésser utilitzades per a tapar enterraments i els cossos devien ésser coberts amb terra. A vegades, sense cap estructura sepulcral han aparegut esquelets que respecten perfectament l’organització del cementiri, disposats directament a la roca o bé sobre l’acumulació de terra de les tombes. Les reutilitzacions s’observen en tots els casos, menys en aquelles sepultures on les lloses segellen l’enterrament amb morter. L’estudi definitiu del cementiri, que ara no és possible de fer per tal com acaba d’ésser descobert, donarà resultats detallats sobre els punts aquí només esbossats. (EVB)
Orfebreria
Durant la campanya d’excavacions realitzada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la necròpolis de Sant Joan de Caselles, fou trobat un calze de peltre vora una de les tombes antropomorfes de tipus mixt, és a dir excavada a la roca mare, però amb algunes lloses que formen l’acabat de la tomba.
Malgrat la sobreposició de diferents esquelets en aquesta tomba, hom pogué associar aquest calze amb un individu de sexe masculí i d’edat senil. Sens dubte devia tractar-se de l’enterrament d’algun sacerdot, per tal com aquest tipus de peces sovint apareixen com a aixovar funerari de bisbes i preveres.
Calze de peltre trobat en una de les tombes de la necròpolis, que hom pogué associar a una persona del sexe masculí i d’edat senil. És una peça del final del segle XI o del començament del XII.
J.M. Ubach
El calze de Caselles, única peça d’aquest tipus a Andorra, és de peltre, és a dir, d’un aliatge de zinc, plom i estany, com la majoria dels coneguts a Catalunya. Fa uns 10 cm d’alt i 7 cm de diàmetre de boca. El seu estat de conservació és força dolent. El peltre es troba molt alterat, probablement perquè el terreny és molt permeable, amb poca potència estratigràfica per sobre i en una zona de forta capacitat pluvial i nival, la qual cosa devia per-judicar evidentment la nostra peça.
Tipològicament es caracteritza perquè té la boca oberta, en forma de campana, el peu bastant reduït i unit amb la copa per mitjà d’un nus, el qual a més de servir de decoració, fa que hom pugui agafar la peça més fàcilment. Amb aquestes característiques i seguint els esquemes cronològics que dona Elisenda Gràcia, creiem que podem situar aquest calze entre el final del segle XI i la primera meitat del XII. Aquesta cronologia coincideix perfectament amb la tipologia de les tombes i la primera fase de funcionament de l’església i de la necròpolis.
Com a exemplars paral·lels d’aquest calze hi ha el de la Seu d’Urgell (MDU, núm. 904), també anomenat calze de sant Ermengol, el calze d’Arboló (MDU, núm. 905), tots dos al Museu Diocesà d’Urgell, i el que procedeix de Sant Salvador de la Vedella (MDCS, núm. 579), actualment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. (EVB-XLM)
Bibliografia
- Gudiol I Cunill, 1902, pàgs. 281-284; Gràcia, 1984-1985, pàgs. 319-323; Vigué-Calderer, 1986, XXII, pàgs. 369-370; Peiris-Vigué, 1988, XXIII, pàgs. 261-262. (EVB-XLM)