El poble de Prats és dividit en dos nuclis: el de Capdevila, el més antic, i el del Barri. El nucli de Capdevila estigué emmurallat i sembla que contenia el castell o força de la població, que vigilava el pas del coll de Saig, per on passa el camí de Bellver.
Un dels primers esments del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon I de Cerdanya donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, el qual confrontava per una part in villa Pratis.
La menció més antiga del castell sembla que es remunta a l’any 1233, amb motiu d’una concòrdia entre Nunó Sanç amb el comte de Foix, Roger Bernat; s’hi establia que la fortalesa o força de Prats (forcia de Pratis) quedés en mans de Nunó Sanç i els seus per sempre, però amb la condició que aquest no podia ni modificar-la ni millorar-la.
Els Pinós posseïren rendes al castell de Prats, ja que en una escriptura datada el 22 de maig de 1271, consta que Galceran IV de Pinós vengué a P. de Riba, de Puigcerdà, pel preu de 3 375 sous barcelonesos, des de la festivitat de sant Joan que havia de venir fins a dos anys, tots els rèdits, eixides, justícies i totes les altres rendes que rebia en el castell de Bellver i en el de Prats i els seus termes i en la batllia de Bolvir, exceptuat el redelme.
Galceran IV de Pinós feu testament l’11 de gener de 1277, i deixà a Esclarmunda de Canet, la seva muller, els castells de Bagà, de Llo i el castell i palau de Víllec, i al seu fill, Galceran, tot el que tenia a Prats i al castell de la Manresana i els seus termes.
A l’inici del segle XIV, el 7 de juliol de 1313, Pere Galceran II de Pinós donà poders al cavaller Arnau de Sant Esteve, perquè requerís en nom seu al rei Jaume II de Catalunya-Aragó que fossin retornades les potestats dels castells de Pinós, Tàrrega, Prats, la Manresana i Gaià.
D’aquesta fortalesa o força de Prats no resta actualment cap rastre. A la fi del segle XIX, segons l’erudit A. Salsas, ja no en subsistia cap vestigi.