Prullans és situat al vessant solell de la serra dels Coronals i gaudeix d’una gran panoràmica sobre la serra del Cadí. El lloc és esmentat des del segle XI en la documentació, tot i que la seva parròquia apareix citada anteriorment, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, escriptura datada l’any 819, però que sembla que fou redactada al final del segle X.
Prullans (fevo de Prullas) fou cedit l’any 1061 pel vescomte Bernat II de Cerdanya al comte Ramon I de Cerdanya en la cessació de les discòrdies que havien existit entre tots dos personatges. D’altra banda, als segles XI, XII i XIII són documentats diversos personatges cognomenats Prullans; així per exemple, l’any 1086, hom troba un Guillem Bernat de Prullans, que assisteix a Talltorta a un plet entre la comtessa Guisla de Cerdanya i Bernat Guillem, bisbe d’Urgell; el 1098 figura signant un document un tal Bernat Radulf de Prullans. Al primer terç del segle XII, un Ramon Guillem de Prullans, fill d’Adelaida, jurà fidelitat a Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, pel castell de Talló i, l’any 1260, un G. Berenguer de Prullans, juntament amb la seva mare, sembla que eren castlans reials de Puigcerdà. Cal suposar, doncs, que els Prullans eren en aquell moment els senyors del lloc i devien ser els castlans del castell de la població.
El poble de Prullans era totalment fortificat, com encara ho constatà l’erudit A. Salsas l’any 1899; segons una descripció feta per ell, una gran part d’aquesta població estava envoltada per una muralla elevada, sòlidament construïda.
A l’inici del segle XIV la nissaga dels Cadell apareix com a senyors del lloc de Prullans. L’any 1309, Jaume II de Mallorca concedí al cavaller Joan Cadell la jurisdicció senyorial del castell de Prullans, que esdevingué llavors centre de la baronia de Prullans. En els fogatjaments del segle XIV, consta que els llocs de Prullans i de la Bastida eren de Jaume Cadell. La baronia de Prullans, l’any 1433, pertanyia a Pere Cadell, però, a mitjan segle XVI, consta que pertanyia a Joanot Descatllar. Al segle XVII, la baronia passà als Linyau, que es cognomenaren des d’aleshores Descatllar; al segle XVIII pervingué als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment passà als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell. Malgrat que Prullans fou un lloc de domini baronial, la jurisdicció criminal, almenys des del segle XVII, pertanyia al rei.