És la parròquia del poble homònim, al qual donà nom. L’esment més antic d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell datat el 819 (document redactat vers la fi del segle X), on apareix amb el nom primitiu de la parròquia, Darnacollecta.
La parròquia de Sanctae Leocadiae de Darnacollecta és mencionada en la butlla del 1163 del papa Alexandre III de confirmació dels privilegis del monestir de Sant Martí del Canigó, com un dels indrets on aquest cenobi posseïa béns. Però, a partir del segle XIII, hom abandonà el topònim Darnacol·lecta i el poble i la parròquia passaren a ser designats solament amb el nom de la santa titular de l’església: Santa Lleocàdia o Llocaia. Aquest fet es verifica l’any 1270, en la venda d’un esplet del camp d’estrada, situat en els termes de la Vallsadola, dins la parròquia de Sancte Leocadie. La parròquia de Santa Llocaia va ser visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314. (MD)
Aquesta església ha tingut profundes alteracions, fins al punt que d’original només conserva una part de la façana de migdia amb restes de la primitiva porta d’entrada. És una paret prima, d’uns 85 cm de gruix, d’una fàbrica rústega de pedra només trencada, alternant esquists amb conglomerats i granit. Devia ser una senzilla construcció rural amb coberta de fusta que ha estat reconstruïda o modificada en diverses etapes. La planta és trapezial, molt irregular, molt més ample a ponent que a llevant; té les parets laterals reforçades amb arcs formers, sota dels quals hi ha altars amb retaules renaixentistes i barrocs. El conjunt de l’església té una disposició que recorda el romànic —l’absis és semicircular—, però ni l’aparell de les parets, de gruixos variables i amb canvis d’alineació, ni l’encaix general no corresponen a aquest estil arquitectònic. La pila baptismal de l’interior és del tipus d’immersió, amb una boca d’uns 80 cm de diàmetre. (EVS)