Prop de la Vinyola, al sud-oest d’Enveig, hi ha el mas de Santa Eulàlia, que ha pres el nom d’una antiga església parroquial, avui desapareguda, que hi hagué a l’indret. El primer esment d’aquesta església és de l’any 1011, en què, en una butlla, el papa Sergi IV confirmà a Sant Miquel de Cuixà el seu alou de Santa Eulàlia, a la Cerdanya. Es tracta de la mateixa església que es consigna el 1043, en una donació que feu Ponç a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al bisbe Ermengol d’una peça de terra situada al comtat de Cerdanya, al territori de Llívia, en el terme de la villa d’Enveig o de Santa Eulàlia. El 1286, Miquel, capellà de Santa Eulàlia, per remei de la seva ànima i la dels seus pares, constituí una llàntia d’oli perquè cremés davant de l’altar de l’església de Santa Eulàlia, i establí que es mantingués la llàntia amb els rèdits de cinc peces de terra que tenia en el terme de Santa Eulàlia.
Les seves funcions parroquials es confirmen en les visites arquebisbals dels anys 1312 i 1314. Pagà de dret de visita 15 sous i se li calculava una renda anual de 12 lliures.
És originària del llogaret que hi hagué a l’entorn de la parròquia de Santa Eulàlia una nissaga de cavallers, cognomenats Santaeulàlia, que es documenten des del principi del segle XII al final del segle XIII.