El veïnat de Brangolí, dit anteriorment Vilangolí, és situat a la part septentrional del terme d’Enveig, a l’esquerra del riu del mateix nom. El topònim del lloc (alode de Villanguli), és citat en la documentació l’any 1067. Posteriorment, la villa de Vilanguli, possessió de Ramon d’Enveig, fou llegada a Ramon Ponç de Saga o als seus fills, segons s’exposa en el testament del primer, atorgat el 16 de maig de 1122.
Al segle XIII, l’any 1244, hi ha notícia que Bernat d’Ozeyr vengué a l’hospital major de Puigcerdà un mas dit de l’Església, al lloc de Vilangolí.
De la seva església parroquial, dedicada a sant Fructuós, només s’han localitzat referències tardanes. En aquest sentit, hi ha notícia que l’ecclesia Sti. Fructuosi de Vilangoli fou visitada entre els anys 1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i que, el 1391, el capellà que la servia contribuí a satisfer la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell aquell any.
Malgrat el seu origen romànic, l’església actual correspon a un edifici d’una sola nau, totalment modificat l’any 1850.