Situació
Malmesa edificació militar que vigilava el congost de Malpàs, prop de la Molina.
ECSA - J. Bolòs
Les restes de la torre anomenada la Torrassa són situades a uns 1 500 m d’altitud, a mig vessant, a la solana de la vall del riu d’Alp. Són davant de la Molina, justament al lloc anomenat Malpàs, fet que ens demostra la utilitat estratègica d’aquesta fortificació amb relació a una de les vies que unien la Cerdanya i el Ripollès.
Mapa: 36-10(217). Situació: 31TDG132894.
Si seguim la carretera que va de Puigcerdà a Ribes de Freser, passant per la collada de Toses, la trobarem al costat de la carretera, a mà dreta, en un revolt proper al quilòmetre 152. (JBM-VHC)
Història
No coneixem cap document sobre aquesta torre, però podria tractar-se del castell de Saltèguet, esmentat al segle XIV, bé que no és pas del tot segur, si tenim present que el lloc de Saltèguet es troba força lluny de l’indret on s’alça la Torrassa, al nord-est. Diu un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó: “Item lo senyor, los prohòmens de Puigcerdà tenen lo vostre castell de Saltèguel en feu per lo excel·lent e gloriós Senyor Rey En Pere de bona memòria pare vostre a mossèn Jaume de Pallars per preu de XVIII M solidos qui aprés lo vené an Johan de Luçano quil revené a la Universitat de Puigcerdà. Diuse, senyor, que val de renda XXX lliures”. (VHC)
Torre
Planta d’aquesta construcció defensiva, de base quadrada, amb la porta situada a la banda sud-oest, i diverses espitlleres.
J. Bolòs
La construcció és de planta bàsicament quadrada. Els costats, a l’interior, tenen una longitud que oscil·la al voltant dels 5,8 m, i el gruix de les parets és de 110 cm. L’alçada d’aquesta torre és de prop de 5 m. A l’interior veiem que a uns 2,5 m del terra hi ha un canvi de gruix del mur, que a partir d’aquesta alçada perd uns 15 cm.
La porta és situada a peu pla, al costat sud-oest, al mig de la façana. Cal suposar que, a l’exterior, era acabada amb un arc de mig punt; actualment les dovelles han estat, però, arrencades. A l’interior, la porta és acabada amb un arc rebaixat format per lloses col·locades a plec de llibre. A les parets veiem diverses espitlleres i sageteres. Hi ha una sagetera al mig del mur posterior, el nord-est, i dues sageteres al mur NW; en aquest mateix mur, en un nivell inferior, hi ha una altra espitllera.
Els murs són fets amb lloses de llicorella col·locades horitzontalment, formant poc o molt filades. A la part inferior n’hi ha algunes de força llargues. Als angles hi havia uns carreus grossos (20 cm d’alt per 60 cm de llarg) i rosats, que veiem a l’angle més septentrional; als caires restants, aquestes pedres han estat, però, arrencades.
Hem de considerar que aquesta construcció era una casa forta del tipus torre. Tenia la porta oberta a peu pla, fet que normalment només s’esdevé quan hi ha un recinte exterior, que no és visible en aquest cas. Darrere, a la banda nord-est, hi ha vestigis evidents d’haver-hi hagut un vall. Podem comparar aquesta torre de planta quadrangular amb altres construccions de la mateixa comarca, com la torre o castell de Sant Romà. En principi, l’hem de datar cap al final del segle XII o bé, més aviat, ja cap al segle XIII. (JBM-VHC)
Bibliografia
- Bofarull, 1847-1910, vol. XII (1866), pàg. 208
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàg. 111
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàg. 729