Situació
Capçalera de l’església vista des del sector nord-est.
ECSA - A. Roura
L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al capdamunt del poble d’Angostrina.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 29’ 6 N - Long. 1° 57’ 37” E.
Angostrina és a uns 7 km de la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame), al NE. S’hi arriba per la carretera D-618. És recomanable deixar el cotxe a la carretera, a la vora de l’ajuntament de la localitat, i pujar a l’església a peu. (LICS-JCR-ERR)
Història
El primer esment de la parròquia d’Angostrina es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document que pretén ésser de l’any 819, però que segurament fou redactat al final del segle X.
La parròquia de Sant Andreu d’Angostrina figura en la relació d’esglésies del deganat de Cerdanya visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.
L’any 1889 es construí una nova església parroquial d’estil neogòtic, sota la mateixa advocació, a la zona baixa del poble. (MD)
Església
Planta de l’església, amb dues capelles afegides tardanament que formen un fals creuer.
LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
Es tracta d’una església, datable al segle XI, d’una sola nau de planta rectangular, capçada per un absis semicircular i que té dos cossos adossats més tardans, formant una mena de transsepte, que són capelles. En general, el temple primitiu ha estat bastant reconstruït. L’església és situada en un punt bastant abrupte, sobretot la zona de l’absis, que recolza sobre un penya-segat rocós.
La nau és orientada N-E/S-E, en sentit longitudinal, per la qual cosa l’accés es troba a la façana S, on hi ha un rellotge de sol. Pràcticament durant tot el matí el cos adossat a aquesta façana projecta ombra sobre la portalada. Aquest cos adossat té, a banda i banda, finestres rodones. La façana absidal és decorada amb un fris d’arcuacions llombardes i dues finestres de doble esqueixada.
Interior del temple, amb l’absis ornat de pintures romàniques.
ECSA - A. Roura
Detall d’un dels capitells de la portada de l’església.
ECSA - A. Roura
Sobre la façana S-W trobem un campanar d’espadanya de dos ulls, coronats per arcs de mig punt, amb un tercer ull més petit, situat al centre i damunt d’aquests. El coronament consisteix en dos vessants de 45° protegits amb pissarra. En aquesta paret també hi ha una altra finestra de doble esqueixada.
La façana N-E és totalment cega i només el cos adossat té dues petites obertures, una d’elles situada arran de terra. En aquesta façana apareix un important contrafort que rep les empentes de l’arc presbiteral.
L’absis és cobert per una volta de quart d’esfera, que a la nau és de canó de perfil apuntat. Les capelles laterals tenen una volta de canó de la mateixa alçada que l’absis. La coberta és de pissarra i de dues aigües.
L’interior de l’església presenta paraments verticals escalats, excepte la part del campanar. A l’interior es poden veure fornícules amb arcs de mig punt a les parets laterals de la nau i un cor de fusta, al qual s’accedeix per unes escales de fusta i pedra.
La portalada, pràcticament adossada a un dels cossos laterals, consta de tres arquivoltes, amb dovelles bisellades. L’arquivolta central és suportada per dues columnes amb capitell, fust cilíndric i base. Sobre la portalada sobresurten dues mènsules que probablement tenien com a missió suportar un porxo de fusta, avui desaparegut. (LICS-JCR-ERR)
Portada
Planta i alçat, a escala 1: 40, de la portalada.
LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
Elegant portalada de migdia de l’església, formada per tres arquivoltes.
ECSA - A. Roura
Al mur meridional de l’església s’obre un portal amb arquivoltes que era protegit per una barbacana, com indiquen els permòdols de la paret. La decoració és molt simple: dues columnes i dos capitells de granit esculpits als angles, amb rostres emmarcats per unes línies incises verticals; el collarí és decorat amb el mateix motiu lineal. L’aspecte arcaic n’és potser la característica més destacada. (MD)
Pintura
Visió conjunta de l’absis de Sant Andreu amb les pintures murals i el frontal d’altar que prové de Sant Martí d’Envalls.
ECSA - A. Roura
L’absis de l’església parroquial d’Angostrina conserva unes pintures romàniques datables al segle XIII, com les de l’església de Càldegues. A la conca absidal hom pintà el Crist apocalíptic, figurat dins una màndorla i voltat dels símbols dels quatre evangelistes. Però, per causa de diverses destruccions, no es poden distingir sinó la part inferior del mantell de Crist, el lleó de sant Marc i el bou de sant Lluc. Les pintures murals d’Angostrina són particularment remarcables per la figuració en un registre inferior del tema de la Santa Cena, que és separat del Crist en Majestat per un fris.
A la taula rectangular, coberta amb unes estovalles decorades amb una mena d’escaquer, hi ha els plats amb el peix simbòlic, les copes i les enormes claus de sant Pere. Els apòstols són entaulats a banda i banda de Jesús i aixequen una mà, que de vegades agafa un pa o una copa. L’artista ha escollit l’escena de la traïció, quan el Mestre dona un bocí de pa a Judes. Aquest, molt xic, es troba a l’altre costat de la taula i agafa amb les mans el plat de peix com si el volgués robar.
M. Durliat nota que la figuració de la Santa Cena a sota del Crist gloriós és una composició de portal bastant freqüent al centre i al sud de França(*). Però és amb la Santa Cena de la catedral d’Urgell, pintada a l’última capella del creuer meridional(*), que cal comparar l’obra d’Angostrina. Hi ha la mateixa col·locació dels apòstols, el mateix emplaçament de Judes i el mateix gest de Crist.
Tres detalls del conjunt de pintures de l’absis; al de la dreta, la representació de Janus, bifront, amb una copa a la mà.
ECSA - A. Roura
A sota de la Santa Cena trobem escenes que il·lustren els mesos de l’any, representades sota una sèrie d’arcuacions. Però només n’han subsistit alguns vestigis. Janus, bifront, un home amb dues cares, és entaulat davant d’una taula parada, però no és situat a l’inici del calendari, sinó a la vuitena arcuació, perquè l’any començava en aquesta època el 25 de març, per la festa de l’Anunciació. Fou el rei Pere el Cerimoniós qui manà, el 15 de desembre de 1350, que l’any comencés el dia de Nadal. Febrer s’escalfa davant del foc. Es pot veure també un home vora d’un arbre que vol tallar i que potser representa el mes d’octubre o de novembre(*). Cal remarcar que la figuració del menologi és molt poc freqüent a la pintura romànica de Catalunya.
Hem de desxifrar encara el sentit teològic d’aquesta representació pictòrica, en què escenes profanes es juxtaposen a escenes religioses. Potser tenen el sentit que la vida cristiana es desenvolupa dia a dia amb els seus afanys i tasques casolanes, però condicionada a participar a la taula eucarística en espera de la vinguda del Senyor.
Durliat ha notat a la parusia, a Angostrina, el progrés del linealisme, en detriment de la matèria pictòrica. (MD)
Majestat
Magnífica talla de Crist policromada, conservada a l’església fins l’any 1976.
ECSA - A. Roura
A l’interior de l’església es guardava una talla romànica d’un Crist, policromada i de 77 × 62 cm damunt una creu de la mateixa època, de 115 cm d’alçada, que fou robada l’any 1976. El rostre del Crist té uns trets com d’un muntanyenc rústec, fet que li confereix un aspecte del tot original. La túnica, decorada amb cercles vermells, imita un teixit oriental. Aquesta policromia recobreix una altra decoració primitiva feta igualment de cercles i motius florals sobre un fris vermell (Bastardes, 1978, pàg. 138).
La creu llatina, de forma simple, presenta sobre la part posterior una inscripció que pot correspondre al començament del segle XII, i que és escrita a dalt i a baix d’un anyell pintat a l’encreuament; “… FORTIS QUI SOLVIT CULPA MORTIS…” De l’altra inscripció pintada sobre els braços de la creu només queden les tres darreres lletres: “… TIS”, vegeu (Durliat, 1952, pàg. 55 i segs. i 1956, pàg. 18). (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Delcor, 1976, pàg. 27
- Pladevall, 1983, pàg. 141
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8
Bibliografia sobre la portada
- Durliat, 1954
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pág. 8
Bibliografia sobre la pintura
- Durliat, 1950, pàg. 23, 1954, pàgs. 24-26 i 1961, pàg. 11
- Camón, 1961, pàg. 203
- Ainaud, 1962A, pàg. 40
- Deschamps-Thibout, 1963, pàg. 98
- Carbonell, 1974-75, I, pàg. 63
- Durliat, 1974, pàgs. 134-135 i 1975, pàgs. 61-62
- Sureda, 1981, pàg. 372
Bibliografia sobre la majestat
- Brutails, 1891, pàg. 283, 1893, pàgs. 365-366, i 1901, pàg. 186
- Schnürer-Ritz, 1934, pàg. 151
- Cook-Gudiol, 1950, pàgs. 295, 296 I 305
- Durliat, 1954, 1956, pàg. 16 i Figs. 5 i 6, i 1958, pàgs. 21 i 22
- Dictionnaire des églises de france, 1966, Pág. 8
- Trens, 1967, pàgs. 157-158 i làm. 68
- Durliat, 1973, pàgs. 20-21
- Carbonell, 1974-75, I, pàg. 24
- Ventura, 1976
- Bastardes, 1978, pàg. 138 i Segs., i 1991, pàgs. 78-80