Situació
Mur meridional de l’església, amb la seva porta d’entrada.
ECSA - A. Roura
Aquesta església és la parroquial del poble de Talltendre, llogaret enlairat a la dreta del Segre i arrecerat al turó de la Llacuna.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG985955.
Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que surt de Bellver en direcció N i que passa per Ordèn. (RMAE)
Història
L’esment més antic d’aquesta església parroquial es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat reflecteix l’estat de la diòcesi d’Urgell al final del segle X. Per a trobar una referència al titular de l’església cal arribar fins al 1170, en què Sicards llegà en el seu testament a Sant Iscle de Talltendre una vinya situada al lloc anomenat Corner. Com en d’altres esglésies, més endavant s’afegí com a copatrona del temple una suposada santa Victòria.
La parròquia de Sant Iscle de Talltendre és esmentada l’any 1292, quan el cavaller Ramon de Pinós, fill de Galceran III, conegut per Bord de Pinós, la seva muller Blanca i llur fill Ramon afranquiren o feren lliures de pagar quèstia, durant 11 anys, onze famílies de la parròquia de Sant Iscle de Talltendre perquè s’havien compromès a pagar 580 sous de Melguelh, que aquells devien a alguns cristians i jueus de Puigcerdà.
En les visites arquebisbals dels anys 1312 i 1314, l’església consta amb els noms de Sancti Aciscli de Taltendre o Taltenre i se li calculava una renda anual neta de 50 lliures, molt superior a la resta de parròquies del seu entorn. (MD)
Església
Planta de l’església, un edifici del segle XII de gran solidesa i simplicitat.
E. Ventosa
Es tracta d’una església de planta regular, d’una nau amb un absis semicircular i una petita torre campanar afegida sobre l’extrem de la nau en època imprecisa. L’absis té la volta de perfil apuntat i la nau també, però aquesta és una volta de rajols, fruit d’una reconstrucció tardana, encara que és arrebossada i no s’aprecia bé.
L’església és una obra datable al segle XII, de dimensions mitjanes i parets que sobrepassen bé el metre de gruix. L’aparell és de pedra calcària grisa, escairada i arreglada, en general de mitjanes dimensions i formes allargades, encara que als baixos de la paret els carreus són més grans i curts. A l’absis i la paret meridional hi ha juntes encintades, regruixides amb una tira estreta d’argamassa fina que sobresurt del parament, ratllada amb una incisió al mig, simulant carreus regulars.
L’absis presenta exteriorment el basament, el tambor i una cornisa còncava. S’hi obren dues finestres de doble esbiaixada obrades amb pedra ben treballada. La finestra del mig té mal reconstruït l’arc i la que mira al sud-est és d’acurada execució, amb les dovelles afuant-se cap el cor del mur en forma de falca i els carreus amb les arestes perfilades a escarpa.
La paret meridional va alterar-se amb la construcció d’una capella i una sagristia adossades, que ja no existeixen, però que han deixat l’empremta en la reconstrucció de la part de paret afectada, on s’ha obert una finestra nova poc encertada. Més a ponent, en aquest mateix mur, hi ha la porta d’entrada amb tres arcades en gradació, de pedra calcària vermella, l’última de les quals simula una llinda i un petit timpà refós. Des de la porta fins al frontispici la paret té un aparell més bast que a l’absis i una finestra de doble esqueixada, amb les dovelles substituïdes, paredada per a aguantar millor el pes del campanar que carrega parcialment al damunt. Des de dintre, la paret es veu desplomada cap enfora.
El frontispici té una petita finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada i, a sobre, recolza en part la petita torre campanar, que carrega sobre l’angle sud-oest de la nau.
La paret septentrional, el frontispici i el campanar són construïts amb pedra desbastada i les juntes aparentment sense argamassa, perquè s’ha meteoritzat. La paret N té grans pedres allargades barrejades amb les altres i s’hi veu un gran arc paredat que denota que hi havia hagut una capella adossada. (EVS)
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1930-50, vol. I, pàgs. 105-106
- Pladevall, 1983, pàg. 140
- Baraut, 1990-91, vol. X, doc. 1 646, pàgs. 168-170
- Ordeig, 1993, vol I (I), doc. 1, pàgs. 1-8