Situació
Antiga parròquia, ara una simple ermita, que s’ha mantingut gairebé inalterable en la seva estructura al llarg dels segles.
ECSA - A. Roura
Aquesta església, esdevinguda ermita, es troba al costat de la casa o mas d’Anes, situada als peus del serrat de Sobiró, entre els torrents de Prat de Codina i Faló, al NE del poble de Prullans.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG978939.
Per anar-hi, cal arribar a Prullans i des d’allí seguir la carretera que mena a Ardòvol. Poc després de Prullans, cal agafar una pista a mà dreta que passa per la casa forta d’Orèn i arriba al mas d’Anes. (RMAE)
Història
Aquesta església fou seu d’una parròquia que apareix esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell document pretesament redactat el 819, però en realitat escrit cap al final del segle X. La primera referència segura és de l’any 949, en què l’església de Sant Mamet és esmentada en ocasió de la deixa d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, a la vil·la d’Anes, a Santa Maria de la Seu d’Urgell i a les esglésies allí construïdes. En el seu testament del 1170, Sicards llegà a Sant Mamet d’Anes cinc sous.
La parròquia d’Anes fou una possessió de la canònica de Santa Maria de Lillet. El paborde de Lillet tenia la col·lació del capellà d’Anes. Això es comprova l’any 1261, en què Pere de Morer, paborde de Santa Maria de Lillet, concedí a R. de Nèfol, capellà d’Anes, durant la seva vida, les honors, les possessions, les terres i les closes, en què solia haver-hi cases, les quals coses pertanyien a l’església de Santa Maria de Lillet, de la parròquia de Sant Mamet d’Anes, en canvi de ser fidel i de servir allà on fos requerit.
La parròquia d’Anes fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en 1312-14. Se li calculà una renda anual de 18 lliures, una de les més baixes dels voltants.
Amb el despoblament del lloc, l’antiga parròquia esdevingué capella. Fa pocs anys fou restaurada. (MD)
Església
Planta de l'església.
E. Ventosa
Es tracta d’una església d’una nau, capçada per un absis semicircular, amb el frontó oriental més alt que la coberta i l’occidental aixecant-se en tota la seva amplada per a convertir-se en una gran espadanya de dos finestrals. Aquesta espadanya estava mig caiguda i es va reconstruir el 1987, segurament més baixa del que havia estat originàriament. La nau és de planta trapezial i s’eixampla cap als peus, amb una relació llarg-ample més gran del que sol ser habitual; s’uneix directament a l’absis sense arc presbiteral.
És un edifici alt, llis, sense cap motiu ornamental ni cornisa; tan sols la pedra vermellenca de la porta contrasta amb el fons grisos de la paret. A les finestres, les dovelles de pedra tosca es destaquen dels rústecs carreus calcaris. No ha estat a penes alterada ni ha sofert addicions. Només es veu refet el tram de nau des de la porta cap a ponent, segurament per a allargar la nau en aquest sector, i també el frontispici.
Els murs són robusts, formats per filades regulars de carreus de mida mitjana, bastant homogenis, travats amb argamassa. La paret occidental s’assenta sobre un banc de roca que puja un parell de metres per sobre del nivell del terra de la nau, amb tres graons tallats a la roca paral·lels a la paret de ponent, que devien ser utilitzats per a assentar-hi el primitiu frontispici situat uns dos metres més endarrere que l’actual. La finestra d’aquest mur, de doble esqueixada, té a la part forana un arc mal reconstruït, i dins una llinda, model que es troba en construccions del segle XIII.
Les altres quatre finestres de doble esqueixada, dues obertes al mur sud de la nau i dues a l’absis, tenen arcs amb sis, set i vuit dovelles de pedra tosca. La porta, de generoses dimensions i oberta al mur sud, es degué refer junt amb l’extrem occidental de la nau.
És incerta l’època en què van construir aquesta església, coberta amb volta de perfil semicircular, però sembla correspondre a una obra de mitjan segle XII. (EVS)
Bibliografia
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàg. 266
- Baraut, 1979, vol. II, doc. 118, pàgs. 86-87
- Pladevall, 1983, pàg. 140
- Baraut, 1990-91, vol. X, doc. 1 646, pàgs. 168-170
- Ordeig, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8