Situació
C. Rendu
Aquest hàbitat pastoral, del segle XI, és situat al N del municipi d’Enveig, en una zona muntanyosa a uns 2 240 m d’altitud.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31’ 12” N - Long. 1° 53’ 30” E.
Partint d’Enveig amb cotxe, cal agafar la carretera que es dirigeix vers Bena, Feners i Brangolí. Al darrer revolt abans d’arribar a Bena, es pot deixar el cotxe en un petit aparcament, des d’on surt un camí per on cal continuar a peu. Després de caminar un quart d’hora, un cop s’ha travessat la primera cleda, s’ha de seguir un sender que, una mica més lluny, passa per davant d’un refugi; un cop allà, el camí puja vers l’esquerra i després d’un quart d’hora més s’arriba al primer replà pastoral, dit l’Orri d’en Corbill. El camí continua encara uns 20 minuts i arriba en un segon replà, on desapareix totalment. Cal, llavors, creuar el replà en direcció nord, pujar el pendent dret d’aquest mateix replà i arribar en un coll on es troba la segona cleda.
Per anar a la cabana del segle XI des d’aquesta segona cleda, cal girar vers el nord-est i dirigir-se fins en un gran replà i les molleres del centre de les pastures. Llavors cal deixar a l’esquerra una cabana feta de pedres i travessar el rierol que passa uns 200 m al nord-oest d’aquesta cabana. L’hàbitat pastoral medieval és justament 100 m més amunt del rierol, en un roquissar.
Cabana
L’estudi arqueològic, recentment iniciat, de l’hàbitat pastoral de la muntanya d’Enveig durant l’edat mitjana ofereix, ara per ara, uns resultats molt parcials. Tanmateix, permet d’aclarir algunes qüestions relatives a l’espai pastoral i a la seva evolució.
Dels vuit llocs excavats, entre més de cent d’inventariats en aquest territori de prop de 3 000 ha, tres han estat datats amb certesa a l’època medieval: un al segle XI (cabana 22) i dos al segle XV (cabanes 42 i 16).
Centrarem l’estudi en la cabana 22, a causa de l’època a què pertany. Situada a 2 240 m d’altitud, al bell mig de les pastures més altes de la muntanya d’Enveig, aquesta cabana es presenta sota la forma d’una fonamentació de pedres disposades en forma oval al peu de la paret vertical d’un aflorament rocós. S’hi han documentat dues ocupacions successives. A la seva fase més recent, la zona habitada és reduïda (5 m2 aproximadament) i comprèn, com a úniques estructures, una llar instal·lada contra el mur sud, un pilar —suport d’una coberta?— aixecat contra l’esquei que forma el mur de fons, i un espai annex, petit alvèol d’1 m2 aproximadament, que confronta amb el mur oest. L’hàbitat cronològicament anterior, limitat igualment per una filada de pedres disposades en forma oval, s’estén en una superfície d’uns 12 m2, i conté tres focs: l’un contra el mur sud i els altres dos contra els murs est i oest. Aquest nivell, que reposa sobre el substrat rocós, ha estat datat per C-14, prova segons la qual correspon aproximadament a l’any mil. L’absència total de blocs caiguts a l’interior de la cabana exclou la hipòtesi d’una coberta de pedra seca; per tant, cal imaginar un hàbitat més precari, fet amb un sòcol de pedra i un sostre de materials peribles (fusta o fusta i terra) i que recolzava contra la paret rocallosa. Tot i que aquest hàbitat resulta de difícil interpretació arqueològica —per la manca d’estructures específiques i pròpies d’una economia ramadera i d’elements de comparació amb altres hàbitats—, hom arriba a la conclusió que aquest jaciment es revela com una fita essencial en el procés de conquesta o de creació de les pastures; aquest fet es dedueix dels textos i de les anàlisis mediambientals fetes a partir de l’estudi, dins l’àmbit de l’ecologia històrica, dels carbons i dels pòl·lens fòssils de la muntanya d’Enveig. Així doncs, podem saber que la implantació de la cabana 22 va tenir uns efectes ràpids sobre el medi; aquest, dominat en un principi per la pineda, s’aclareix de seguida a causa d’un incendi que sembla cronològicament proper a la data de construcció de la cabana.
Cal dir que, cap a l’any mil, arreu de la Cerdanya es cremava el bosc per tal d’obtenir noves pastures.
Les cabanes 42 i 16 presenten una arquitectura i una organització completament diferents, conseqüència de la producció formatgera que s’hi desenvolupava. Tanmateix, aquestes dues cabanes no seran objecte d’estudi, ja que són datades al segle XV, moment cronològic que s’escapa de l’objectiu de la nostra obra.
Bibliografia
- Rendu, 1985