Situació
Edifici molt modificat que té adossat a la part de llevant una petita estructura preromànica coberta amb volta, anterior al segle XI, ara amb funcions de sagristia.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Santa Llúcia és dins el nucli de Coborriu de la Llosa, un petit poble que es troba sobre la pista que va de Lles a Prullans, passant per Viliella i la vall de la Llosa. (JAA)
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG939967.
Història
El lloc de Coborriu, a la vall de la Llosa, no apareix esmentat en la documentació medieval fins l’any 1244, amb motiu de la venda d’un mas en aquest indret, entre d’altres molts béns com el castell i la vila de la Llosa, que feren Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma a favor de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell. De l’església de Santa Llúcia, tot i l’antiguitat que revelen una part de les seves estructures, no s’ha localitzat fins a l’actualitat cap notícia documental que hi faci referència. (MLIR)
Església
És un edifici d’època posterior a la medieval, d’una sola nau coberta amb volta de rajol, però que conserva, adossat a la seva façana de llevant, un petit cos d’edifici de planta quadrada que fa les funcions de sagristia.
Aquest àmbit és cobert amb volta de canó de perfil semicircular, però, a diferència de la volta de la nau, de rajol pla, és feta amb formigó de calç encofrat amb fusta i coberta amb lloses de pedra aplicades directament sobre l’extradós de la volta.
A la façana de llevant es conserva una finestra d’una sola esqueixada, molt estreta.
Les façanes de l’església són arrebossades, llevat de la del nord i la de la sagristia, que tenen un aparell de reble, de grans blocs sense treballar, disposats irregularment. Per l’estructura dels paraments i l’acusada asimetria de la zona de llevant de l’església, sembla que l’edifici actual aprofita l’absis i una part del mur nord d’una església preexistent, l’absis de la qual seria la sagristia actual, que hauria perdut l’arc de relació amb la nau.
Per les restes conservades, aquesta església original s’avé amb les formes pròpies de l’arquitectura anterior al segle XI, i constitueix, junt amb la propera església de Sant Quintí d’Ardòvol, una de les escasses mostres de l’arquitectura del seu temps conservada a la Cerdanya. (JAA)
Bibliografia
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàgs. 213-214