Situació
L'edifici de Sant Genís de Montellà, d’una gran simplicitat, amb la nau reconstruïda al segle XVIII.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Genís és situada al fossar de Montellà, a migdia del poble.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG935898.
Del km 154 de la carretera N-260, prop de Martinet, surt en direcció sud una carretera local que després de gairebé 3 km porta a Montellà. (RMAE)
Història
Aquesta fou l’antiga església parroquial de Montellà. Apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu, document pretesament de l’any 819, però que en realitat sembla escrit cap al final del segle X. En la publicació sacramental del testament de Bernat I, vescomte de Conflent, de l’any 1003, es deixà una vinya a les esglésies de Sant Genís i Sant Sadurní de Montellà. La tercera part de l’església de Sant Genís de Montellà era possessió dels canonges de la Seu perquè el bisbe Guillem, l’any 1071, els la permutà, juntament amb les esglésies de Santa Maria i de Sant Genís d’Er i la degania de Cerdanya, per la senyoria del castell de l’Aguda. El mateix document de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell comenta que aquesta permuta fou feta perquè els canonges establissin el degà perquè servís degudament el bisbe Guillem i els seus successors. L’any 1085 Arnau, fill de Ramon, llegà a Santa Maria de la Seu, entre altres béns, l’alou que tenia a l’apendicio de Sant Genís de Montellà. Diversos documents del segle XII, el primer del 1117, fan referència a l’església parroquial de Sant Genís i als seus clergues. Ferrera, el 1163, abans d’anar al Sant Sepulcre de Jerusalem, feu testament i llegà a Sant Genís de Montellà 10 sous i als seus clergues 5 sous. En el testament de Pere d’Aragall, del 1171, aquest feu una deixa a Sant Genís de Montellà consistent en les cases de Planell, amb els censos i els drets que hi tenia. El 1185 era capellà de Sant Genís de Montellà el clergue Guillem.
La parròquia de Sant Genís de Montellà fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314. Pagà de dret de visita 80 sous.
L’església, que ha perdut la parroquialitat en favor de Sant Sadurní de Montellà, ha estat restaurada fa pocs anys. (MD)
Església
Planta de l’església.
E. Ventosa
És una església de gran simplicitat, d’una nau capçada per un absis semicircular. La nau és més baixa i llarga del que correspondria a la seva amplada, amb parets d’un metre de gruix aproximadament. L’absis es conserva bé; no té basament ni cornisa sota teulada, tan sols una finestra central de doble esqueixada i arc de sis dovelles, de pedra tosca amb l’extradós peraltat, encara que bastant irregular. La volta que cobreix l’absis té el perfil apuntat i es devia construir de mitjan segle XII endavant.
Al començament de la nau s’obre una finestra que mira a migdia, similar a la de l’absis, amb l’arc reconstruït i una mica aplanat. A partir d’aquesta finestra, l’aparell del mur de migdia canvia i és compost de filades molt irregulars. Cap a la meitat del mur l’aparell torna a canviar i conté moltes pedres reutilitzades, entre d’altres, trossos de cornisa amb decoració de dents de serra, del mateix tipus que trobem a l’absis de Sant Esteve de Prullans. Aquest aparell també es troba a la façana de ponent. Al costat nord la paret és també diferent de la fàbrica de l’absis.
La porta, oberta a la façana de ponent, té dues arquivoltes de punt d’ametlla, una amb un bordó a l’aresta i l’altra aixamfranada en quart de cercle i una motllura d’imposta comuna a totes dues, de secció esbiaixada. Quan es construí ja s’havien de baixar sis graons fins al nivell de terra de la nau i des d’aleshores encara s’ha apujat uns 25 cm el nivell exterior del terreny.
A les acaballes del segle XVIII es devia reconstruir la nau, cobrint-la amb volta d’obra cuita amb llunetes, amb una torratxa prismàtica a mitja nau que trenca la silueta del conjunt.
Tot i ésser dedicada a sant Genís, l’església té una imatge de la Verge del Carme que presideix el retaule barroc de l’altar, de fusta daurada i que data del 1790. (EVS)
Ferramenta
L’església de Sant Genís conserva encara part de la ferramenta original romànica, reutilitzada en la nova porta de la façana de ponent. La distribució dels ferros per la superfície dels batents de la porta no sembla seguir cap mena d’ordre, col·locats com són d’una manera aleatòria. El tipus de ferramenta és la comuna a l’època, tiges centrals que originen múltiples volutes totes elles acanalades; el model més elaborat i complex aconsegueix formes cruciformes. (MD)
Bibliografia
- Baraut, 1980, vol. III, doc. 281, pàgs. 111-114; 1983, doc. 841, pàgs. 197-198
- Pladevall, 1983, pàg. 139
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 011, pàgs. 131-132; 1988-89, vol. IX, doc. 1 299, pàgs. 128-129; 1990-91, vol. X, doc. 1 567, pàgs. 92-93, doc. 1 654, pàgs. 177-178, doc. 1 655, pàgs. 178-179 i doc. 1 791, pàgs. 299-300
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8