Situació
Restes de la torre de planta rectangular del desaparegut castell.
ECSA - J. Bolòs
Les restes de la torre del castell d’Ovança, anomenada popularment “la Castellassa”, són sota la fortalesa de Montlluís, damunt dels congosts de la Tet. Controlava, per tant, una de les entrades, des de la vall del Conflent, a la Cerdanya. Aquest castell centrava un petit vilatge medieval.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 30’ 41” N - Long. 2° 7’ 12” E.
Si seguim la carretera que va de Sallagosa cap al Conflent, immediatament després d’haver passat sota els murs de Montlluís i a uns 100 m d’una gasolinera, surt a mà dreta un camí que porta a una casa (100 m més). Des d’aquesta casa, hem de baixar unes quantes feixes, camps a través, i ja veurem les restes de la torre. (JBM)
Història
La menció més antiga del vilatge o vilar d’Ovança, de l’any 965, correspon al testament del comte Sunifred II de Cerdanya. Aquest llegà, entre d’altres béns, el villare de Ovantia a l’abadia benedictina de Santa Maria d’Arles. D’altra banda, des del segle X, el vilatge d’Ovança era de la parròquia de Sant Pere dels Forcats, com també Planès, el vilar de Caselles, que cal identificar com la Cabanassa, els masos de Pujol, que són probablement els de la Perxa i una part del territori de Bolquera.
La senyoria del castell i el vilatge d’Ovança sembla que fou retinguda per la nissaga dels Enveig i després, al segle XIV, per la dels Oms i, successivament, per la dels Llupià i dels Vilar. Sota la senyoria dels Vilar, en el moment en què la ciutadella de Montlluís estigué bastida —obra de l’enginyer Vauban i alguns dels seus deixebles, portada a terme entre la darreria del segle XVII i l’inici del XVIII perquè defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus (1659)—, s’inicià la construcció d’una vila als seus peus. Pertal de poblar-la, s’atorgaren certs privilegis als habitants del proper llogaret d’Ovança perquè hi acudissin. Els Vilar detingueren la senyoria d’Ovança fins a la Revolució Francesa. Cal dir, però, que en aquell moment la importància del lloc d’Ovança era ja molt reduïda perquè molts dels seus habitants s’havien traslladat a viure al nou nucli de Montlluís, creat al peu de la fortalesa homònima. (MD)
Castell
Actualment, de l’antic castell, gairebé només es conserva una de les parets d’una torre de planta rectangular. A part la torre, cal pensar que al seu voltant potser hi havia un recinte. De fet, a la banda nord, hi ha un vall que separa l’elevació rocosa on es bastí la fortificació del vessant de la muntanya de Montlluís. A la part superior del pujol on es construí el castell ara només s’endevina, a part les restes de la torre, a la banda est, uns clots que poden correspondre a construccions, potser habitatges, relacionats amb la fortificació.
De la torre, que devia fer a l’exterior uns 5 m d’ample per uns 7 m de llarg, només se’n conserva l’angle nord. El gruix del mur és de 140 cm. L’alçada de l’agulla que encara es manté dreta és de 8 m, cosa que fa pensar que l’alçada de la torre devia ésser bastant considerable. (JBM)
El mur és fet amb pedres no treballades, de granit, arrenglerades en filades i unides amb morter de calç. Als angles les pedres són més ben treballades i més grans (fan, per exemple, 30 cm d’alt per 50 cm de llarg).
Actualment només s’hi veu una espitllera, gairebé a peu pla, al costat nord-oest. Segurament hi devia haver una porta a la banda sud-oest, potser aixecada uns metres amb relació al nivell exterior; malauradament no queda cap vestigi d’aquest mur.
En principi cal datar aquesta construcció cap al segle XII o XIII. De fet, no es pot analitzar només la torre isolada, sinó que s’ha d’estudiar el seu entorn, que fa pensar que potser també hi havia altres construccions defensives, com pot ésser un clos de muralles i alguns altres edificis. A més, també cal tenir present la seva situació estratègica en un lloc de pas, de relació entre la conca cerdana i l’exterior.
Bibliografia
- Buron, 1989, pàg. 120