Situació
Vista aèria del centre de la vall de Querol, presidida pel castell homònim, que defensava el pas natural entre la Cerdanya i els territoris dels comtes de Foix.
ECSA - F. Tellosa
Castell situat al costat del riu Querol, al centre de la vall, damunt de les cases del poble, molt a prop de la carretera.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31’ 37” N - Long. 1° 46’ 55” E.
Si seguim la carretera que va de la Guingueta d’Ix a Pimorent, trobarem a mà dreta, passada la Tor de Querol, el poblet de Querol, el qual resta sota la roca on s’alça el castell (JBM)
Història
El lloc de Querol és un dels més antics de la vall homònima, que figura mencionada l’any 1011 com a Valle Cheirol. Sembla que aquesta vall disposà, segons opinió de J. B. Alart, d’una organització militar primerenca, com ho testimonia el topònim de la Tor, el qual sembla indicar l’existència d’alguna fortificació destinada a defensar l’entrada a la vall.
El castell de Querol, el més important de tota la vall per la seva situació estratègica, apareix esmentat l’any 1243 en un document pel qual el rei Jaume I de Catalunya-Aragó abolí alguns dels mals usos (eixorquia, intestia i cugucia) en favor dels habitants de la batllia del castell de Querol (vobis universis et singulis habitantibus totius bajulie castri de Querol). Posteriorment, l’any 1257, el mateix monarca els concedí el dret de lliure pastura dels ramats per tota la zona que poguessin recórrer en una jornada.
El castell de Querol era la seu administrativa de tota la vall i on residia el batlle, que era al mateix temps el castlà de la fortalesa; el primer castlà conegut és el donzell Berenguer d’En, del qual se sap que percebia 30 lliures de salari per la guarda del castell (pro custodia castri de Querol). A la darreria del segle XIII, el 1277, hi ha referència que Galceran IV de Pinós percebia anualment 400 sous melgoresos de les rendes d’aquest castell per concessió del difunt rei Jaume I, confirmada poc després de la seva mort pel monarca Jaume II de Mallorca. La fortalesa fou destruïda a mitjan segle XVIII. (MD)
Castell
Planta, a escala 1: 400, del conjunt del castell i seccions de les dues torres.
L. Bayrou
D’acord amb les restes que han arribat fins a l’actualitat, s’endevina l’existència de dos recintes i dues torres, totes dues relacionades amb el clos superior.
El recinte sobirà, amb una amplada d’uns 20 m i una longitud —de nord-oest a sud-est— d’uns 25 m, ocupava tot el planell superior del turó on es bastí el castell. Hi ha poques restes dels murs perimetrals, les quals, a més, segurament corresponen a un moment tardà dins l’edat mitjana. El més interessant són les dues torres, força semblants, cosa que fa pensar que devien ésser gairebé coetànies. La més ben conservada és la més occidental (núm. 2 al pla). A la més oriental (núm. 1) li manca tot el sector septentrional. Totes dues han estat consolidades i, en part, restaurades.
La torre més occidental té una planta bàsicament quadrada; els costats fan uns 240 cm a l’interior i els murs tenen un gruix de 80 cm. Actualment té una alçada total d’uns 10 m. A l’interior es poden distingir tres nivells. Un nivell inferior, amb una alçada d’uns 2,5 m, on es pot entrar per una porta oberta a peu pla i orientada vers el nord-est. Un segon nivell, amb una alçada màxima de 4,5 m, que devia ésser separat del primer per un trespol de fusta i on hi havia una segona porta oberta a la façana nord-oest. Aquest pis principal és cobert amb una volta lleugerament apuntada. Per damunt encara hi havia un tercer nivell, al qual hom pot accedir per un forat fet a la volta. Aquesta planta superior, on hi ha diverses obertures i que és acabada amb uns merlets, ha estat la més restaurada. Els murs d’aquesta construcció són fets amb pedres més aviat grosses, poc treballades, però força ben arrenglerades. Als angles, com és normal, hi ha carreus més treballats. Així mateix, també són treballades les pedres dels muntants i de les dovelles de les portes i de les espitlleres. Mentre que l’arc de la porta inferior, format per 7 dovelles, és de mig punt, el de la porta del primer pis és lleugerament apuntat.
Bella estampa de les dues torres de planta rectangular que coronaven el recinte superior d’aquest estratègic castell.
ECSA - A. Roura
L’altra torre (núm. 1) ha perdut tota la façana nord. Segurament era força semblant a l’anterior, tot i que la planta devia ésser lleugerament rectangular. En aquest cas, l’interior és clarament dividit en tres compartiments. Una cambra inferior, coberta amb un trespol de fusta; un nivell principal acabat amb una volta; un segon pis també acabat amb una volta, i finalment, al damunt, el cobert amb els merlets. L’aparell constructiu és semblant al de la torre 2, potser una mica menys acurat, fet amb pedres més petites i menys treballades.
Per sota d’aquesta torre núm. 1 i de tot el recinte sobirà, hi ha, a l’est, un clos jussà amb una planta poligonal. S’hi poden veure algunes parets, que encara conserven una alçada considerable. Al costat meridional d’aquest clos jussà hi havia un espai tancat i també, al costat, la porta d’accés a aquest recinte i, potser en algun moment, d’entrada a tot el conjunt. Aquesta porta, acabada amb un arc de mig punt format per 14 dovelles, s’alça damunt d’una roca; davant seu hi ha un desnivell d’uns 5 m.
En conjunt, cal datar els diversos elements d’aquest castell en moments diferents. Mentre que les dues torres poden ésser del segle XII o XIII, el recinte jussà ha d’ésser datat en un moment posterior, segurament ja als darrers segles de l’edat mitjana. Així mateix, les poques restes del recinte sobirà que s’han conservat també han d’ésser datades més aviat en un moment tardà. (JBM-LICS-JCR-ERR)
Bibliografia
- Alart, 1868, pàg. 155
- Valls, 1917, vol. II, pàg. 294
- Delcor, 1986-87, vol. VIII, pàgs. 431-457