Situació
Antiga parròquia rural que manté íntegre el seu edifici del segle XII.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Fruitós és al centre del petit poble d’Iravals, situat a l’entrada de la vall de Querol, a la riba dreta del riu d’Aravó o de Querol.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 27’ 40” N - Long. 1° 53’ 39” E.
Des de la localitat de la Tor de Querol surt un camí que segueix la línia del ferrocarril, i després de travessar-la, a 1 km aproximadament, al costat del camí, es troba l’església de Sant Fruitós d’Iravals. (LICS-JCR-ERR)
Història
La parròquia d’Isavals és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, escriptura datada l’any 819, però en realitat sembla que fou redactada a la darreria del segle X. Aquesta parròquia era antigament la més important de la vall, i fins i tot el seu nom (Iravals) s’usà, a vegades, per a designar també la vall de Querol entre els segles XI i XIII. En aquest sentit es pot mencionar la vallis Eraval, documentada el 1047, o la vallis de Eravalle, citada l’any 1272. Tanmateix, el topònim, amb referència a la població, ja apareix a l’inici del segle X (villa Isavals, 908).
L’any 1011, en la butlla de confirmació de béns que el papa Sergi IV atorgà en favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà, consta que l’esmentada abadia tenia un alou a Iravals.
La parròquia d’Iravals és mencionada en la relació de parròquies que el 1279 i el 1280 contribuïren a la dècima col·lectada a la diòcesi d’Urgell. Poc després, entre els anys 1312 i 1314, l’ecclesia Sancti Fructuosi de Isavals fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, i ja a la darreria del segle, el 1391, el capellà que la regia participà en la dècima recol·lectada en aquell moment dins la diòcesi urgellenca. (MD)
Església
Planta de l’església.
R. Mallol
L’església de Sant Fruitós és un edifici d’una sola nau de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular. Afegit al mur meridional hi ha un porxo modern gran que protegeix l’accés a l’església, i en aquest mateix mur hi ha diverses finestres tapiades. Davant d’aquesta façana sud es troba el recinte del cementiri.
La façana de ponent és coronada per un campanar d’espadanya de dues obertures, fetes amb arcs de mig punt, i acaba formant dos vessants protegits amb lleixes de pissarra. El campanar no ocupa tota la façana, sinó que és situat a la part central.
Interior de l’església, on s’aprecia plenament l’estructura romànica a desgrat del seu arrebossament interior.
ECSA - LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
La façana de tramuntana és cega. L’absis té els murs totalment llisos; el seu parament és construït amb pedra tallada i al centre hi ha una finestra en forma d’espitllera, sense cap tipus de decoració, molt senzilla. L’absis, cobert amb lloses de pissarra, és més baix que el mur que clou la nau, la qual també és coberta amb una teulada de lloses de pissarra a dues aigües.
Els paraments interiors estan totalment arrebossats i la volta, de canó, no arrenca directament del pla del parament, sinó que ho fa des d’una mica més enrere. Per la seva tipologia, l’església d’Iravals pertany a una obra rural del segle XII. (LICS-JCR-ERR)
Majestat
L’església parroquial de Sant Fruitós conserva una bella talla de Crist que, com el sant Crist d’Ix, és una imatge tradicional. Jesús, només amb el perizoni, és representat clavat a la creu amb quatre claus i els ulls oberts, cosa que vol dir que hom ha volgut evocar el Salvador vencedor de la mort. La talla és policromada i fa 65 cm d’alçada. La creu fa 117 cm i 35 de peu, però no sembla antiga.
El cap de Crist havia estat separat del cos perquè estava malmès per l’efecte dels corcs i s’havia de restaurar (Durliat, 1956a, pàg. 43).
Talla de Crist vestit únicament amb el perizoni i detall de la part superior de la imatge, on es pot apreciar el treball de talla del cap.
ECSA - A. Roura
Hom ha notat que aquesta imatge acusa una relació directa amb la majestat de la Portella destruïda l’any 1936 (Bastardes, 1978, pàgs. 236 i ss.). La tovallola que cobreix el Crist de la cintura als genolls és retinguda per una faixa amb un nus simple que cau al mig formant dues tires superposades. Els plecs del perizoni cauen verticalment d’una manera molt semblant a la del Crist de la Portella. El que diferencia les dues imatges és el tractament de les costelles: a Iravals són horitzontals i a la Portella ascensionals. Els cabells en forma de tires gruixudes estan separats al mig per una ratlla i cauen damunt de les espatlles en les dues talles. Cal remarcar els dos cargols de la barba, que són exagerats quan hom els compara amb els del Crist d’Ix. Els peus reposen damunt d’un relleix.
Al dors del Crist d’Iravals hi ha dues cavitats de forma quadrangular, la utilitat de les quals desconeixem actualment. Aquesta imatge és datada del segle XIII. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Rius, 1946, pàgs. 189 i 198
- Bertran, 1979, vol.II, pàg. 288
- Pladevall, 1983, pàg. 142
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8
Bibliografia sobre la majestat
- Durliat, 1954, pàgs. 60-62, 170-174; 1956a
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 74
- Delcor, 1970, fot. entre pàgs. 72 i 73
- Bastardes, 1978, pàg. 236-240