Situació
Vista de llevant de les restes que formaven una sala o estança del castell.
ECSA - A. Roura
Castell situat damunt del congost de les Graus de Canavelles, sobre una petita elevació que s’alça al vessant de la muntanya. Al seu costat, a l’altra banda d’un torrent (el còrrec de la Coma), hi ha l’església de Sant Pere d’Eixalada o de Serola.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31’ 58” N - Long. 2° 15’ 17” E.
Des de la carretera que va de Prada de Conflent a la Cerdanya (N-116), havent passat el túnel del castell de Nyòvols i poc abans d’arribar als Banys de Toès, surt a mà dreta un corriol que va a Canavelles. En pocs minuts ens durà a l’església de Sant Pere i, havent passat un torrent per un pont, a les restes del castell. (JBM)
Història
El lloc de Serola o Erola és conegut des de mitjan segle X (ipsa Erola, 957; Erola, 1000; Cerola, 1217), però del castell, no se’n té cap tipus de referència fins el 1323, que Hug de Canavelles prestà homenatge al rei Sanç I de Mallorca per aquest castell. El 1589 encara és esmentat. (PP)
Castell
Planta del conjunt de les ruïnes, amb la senyalització del lloc on es devia aixecar la torre, ara totalment desapareguda.
J. Bolòs
Actualment, a l’indret on hi havia hagut aquest castell, s’endevina l’existència d’una torre de planta circular i d’una sala annexa. La torre devia tenir un diàmetre extern d’uns 7 m i un diàmetre intern d’uns 4 m. El gruix de les parets devia ser d’uns 150 cm. Tot això, però, només s’intueix pel relleu del terreny i pel fet que l’espai central del que devia ser la torre és ocupat per esbarzers.
Al nord-est d’aquesta torre hi havia una sala, de la qual es pot veure part del mur oest i del nord i tot el mur est. La paret occidental es conserva amb una llargada de 6,5 m i amb una alçada d’1,5 m; té un gruix de 80 cm. La paret septentrional, de la qual sols veiem unes filades, devia tenir una longitud d’uns 6,5 m, tot i que ara només es conserva en una llargada de 4,5 m. La paret oriental feia uns 13 m de llarg i es conserva en una alçada d’uns 3 m. Tal com ara ho veiem, aquestes parets delimitaven un espai que feia uns 6 m d’ample per uns 11 m de llarg. En aquesta sala hi devia haver diverses espitlleres, com la que s’obre al mig del mur nord i les que hi ha a la paret oest. Aquests murs són fets amb pedres més aviat planes, no gaire grans (10 cm d’alt per 25 cm de llarg), poc treballades, col·locades en filades i unides amb morter.
Detall de l’interior del mur de la sala rectangular del castell, amb una de les espitlleres que encara hi resten.
ECSA - J. Bolòs
És un castell molt interessant, tot i que estigui tan enrunat. És notable sobretot perquè hi veiem l’existència dels dos elements fonamentals de molts dels castells d’aquesta època: una torre i una sala. I, en aquest cas, la torre és de planta circular. De fet, a la Cerdanya no se’n conserva cap, de torre mestra o de guaita amb aquesta planta. Al Conflent, per contra, podem fer esment de dues torres cilíndriques molt notables: la del palau o castell de Cornellà de Conflent i la primitiva torre mestra del castell d’Évol; a més d’algunes torres de guaita més tardanes.
La datació del castell de Serola és difícil amb les poques dades que tenim. El podem datar sense gaire problema dins de l’època romànica, bé que és difícil de saber si fou fet en un moment més primerenc (vers el segle XI o principi del segle XII) o en un moment ja tardà (segles XII o XIII), quan es degué fer el proper castell de Nyòvols. Tot i que sigui impossible d’assegurar, nosaltres, d’acord amb les característiques del que s’ha conservat, ens decantem més aviat per la primera possibilitat. (JBM)
Bibliografia
- Pous, 1973, núm. 62, pàg. 73
- Buron, 1989, pàg. 129