Situació
Catllà (erròniament escrit avui “Catllar”) és a 3 km al nord de Prada per la N-619, a la riba esquerra i a l’entrada de la vall de la Castellana, a la qual ha donat el nom. Els vestigis de l’antiga cellera són al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu. (PP)
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 38’ 7” N - Long. 2° 25’ 27” E.
Història
Catllà (Castellanum, 948; villa Castellani, 968, 1011; Catllà, 1612, 1750) deu el nom al seu propietari i probable fundador, Castellanus o Castellà, el qual fou potser un aprisionador dels segles IX o X. La grafia oficial (Catllar), adoptada al segle XIX, no té cap justificació. Implicaria un primitiu “castellare” totalment imaginari, com ho proven totes les formes antigues del nom d’aquest municipi, del segle X al XVIII.
Des de mitjan segle X, Catllà esdevingué propietat de Sant Miquel de Cuixà, per les donacions del seu senyor o propietari aloer, Bernat, i del comte de Cerdanya Sunifred II. Aquesta situació, que ja es constata en la butlla del papa Joan XIII de l’any 968, duraria fins a la fi de l’antic règim. (PP)
Fortificació
Reconstrucció de l’àmbit de l’antiga cellera feta a partir del cadastre del 1811.
A. Catafau
El testimoni més vistent del recinte fortificat de l’antiga cellera és el portal que encara resta a pocs metres i al sud de l’església parroquial. Dóna a la plaça de la República i es troba entre cases construïdes o molt refetes en època relativament moderna. És una porta d’arc de mig punt fet amb dovelles amples i no gaire llargues, de granit, que han estat força ben tallades i polides i s’han col·locat de manera ben ajustada. A l’interior queden, in situ, els golfos de ferro que sostenien la porta de fusta. El passadís al qual dóna accés aquesta porta ha estat desfigurat amb una coberta plana moderna, de ciment.
A sobre i als costats d’aquesta porta, l’edificació ha estat refeta en època recent, com ja hem indicat. A desgrat d’això, fins a una distància considerable, vers llevant i el sud-est (carrer de la Coma), les façanes de les cases segueixen, formant lleus inflexions, el traçat de l’antiga muralla, de la qual hi poden haver rastres sota els arrebossats. (JBH)