Situació
Torre i un fragment de la muralla de la cellera de Codalet, que tenen adossats a la seva part interior edificis moderns.
ECSA - A. Roura
El poble de Codalet és a 1 km i al SW de la vila de Prada, amb la qual forma un continu urbà. El barri antic de Codalet, amb l’església parroquial i les restes del recinte fortificat, és a l’extrem de migdia de la població, situada a la dreta de la ribera de Lliterà o de Taurinyà.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 36’ 40” N - Long. 2° 25’ 1” E.
Des de l’interior del nucli de Prada cal agafar la carretera D-27 que passa per Codalet i continua vers el monestir de Sant Miquel de Cuixà, situat dins el seu terme, Taurinyà i Fillols. També s’hi pot anar des de la N-116; el trencant es troba a mà esquerra, entre Prada i Rià.
Història
La història del lloc de Codalet està estretament lligada al monestir de Cuixà. La primera notícia sobre Codalet és del 850, en què Condesalba, Enuteria, Vinul, Nantiric, Usilda, Galfaric, Cixila, Malangec, Natalí i Rodesend, possiblement germans, van vendre a Protasi, convers, cap de la comunitat monàstica de Cuixà, la meitat de Codalet. En el precepte de Carles el Calb de l’any 871 a favor de Sant Andreu d’Eixalada —que ja es trobava unit a la comunitat de Cuixà— són confirmades al monestir les terres i les vinyes de Codalet. En realitat, segons consta en la restitució de l’any 879 de l’esmentada compravenda de l’any 850, aquest precepte va confirmar la total possessió de Codalet per part d’Eixalada-Cuixà. L’altra part de Codalet hauria estat obtinguda, per tant, entre el 850 i el 871. El domini de Sant Miquel de Cuixà sobre la villam Cotoleti és confirmat l’any 968 en la butlla del papa Joan XIII a favor del monestir.
L’abat Gregori, de Cuixà, pel febrer del 1142 atorgà, amb el consentiment del comte Ramon Berenguer IV, el privilegi de construcció d’una nova vila a la “coromina del monestir”, en el lloc on s’acostumava a celebrar una fira, amb l’establiment de llibertat de tot cens servil per als nous habitants. Hom ha interpretat aquest document en el sentit que es tracta de la fundació de Codalet en el seu emplaçament actual. Hom pensa que la població primitiva era situada a l’esquerra del Lliterà, a l’indret anomenat “la vila vella” al segle XV. La nova vila fundada per Gregori es bastí entorn de l’església de Sant Feliu, que ja existia. Documents dels anys 878 i 879 parlen del villare Sancto Felice et Chotaleto i semblen distingir, per tant, el vilar de Sant Feliu del lloc de Codalet. Codalet apareix designat com a castrum el 1305, moment en què el vilatge nascut a la sagrera de Sant Feliu ja estava fortificat. Això es comprova perfectament el 1436, en què una casa que limitava amb la muralla es precisa que era situada “ infra cellarium sive castrum”. Més endavant, el recinte fortificat de la sagrera o cellera serà designat amb el mol “força”.
Tenim notícia que el 1346 Pere III el Cerimoniós, per castigar la gent de Codalet que havia mantingut la seva fidelitat a Jaume III de Mallorca, manà que s’enderroquessin les fortificacions de Codalet, ordre que no sabem en quina mesura es complí.
Codalet estigué sota la senyoria de l’abadia de Cuixà fins a la Revolució Francesa.
Recinte fortificat
L’element més important que subsisteix del recinte fortificat de Codalet és una torre cilíndrica que es dreça pràcticament sencera a l’antic angle SW, a uns 25 m de l’església que era al centre de l’espai intramurs, el qual coincidiria amb la sagrera.
A la meitat del seu circuit, la torre té cases afegides a la part inferior, però des d’extramurs és visible en tota la seva alçada. És una torre esvelta, d’uns 12 m d’alt. És coronada per un emmerletat que es manté gairebé sencer; els merlets són alts i rectangulars, i tenen una petita espitllera al centre.
A tot volt i a la part superior de la torre hi ha dos rengles d’espitlleres, el més alt just dessota els merlets. Són, també, unes sageteres de mida força petita, fetes amb llosetes d’esquist només trencades. A la banda NE és visible una porta molt elevada, d’arc de mig punt fet amb lloses d’esquist, la qual ha estat tapiada.
L’aparell del mur es caracteritza per l’ús de còdols grans i altres blocs de pedra només escantonats, material que tendeix a disposar-se horitzontalment, lligat en morter abundant i ben visible. A la part alta del mur i en els merlets, al S i SE de la torre, s’aprecien rastres d’un arrebossat antic i l’existència de juntes de rectangles fets amb fines incisions en el morter, entre les pedres. Un element de tradició preromànica i romànica que degué ocupar, en origen, tot el parament.
A cada costat de la torre hi ha alguns vestigis de les cortines o panys de mur que s’hi afegien. A ponent, al peu de les cases de la plaça del Fort, és visible un parament en uns 7 m de llargada i d’escassa alçada. A llevant les restes de muralla també formen la base dels edificis propers. L’aparell d’aquestes cortines és molt semblant al de la torre.
La part restant del recinte ha desaparegut; potser algun vestigi pot estar amagat per les cases. Hom afirma que ha quedat el record de la situació de dos portals(*).
El recinte fortificat de Codalet es construí, probablement, a la segona meitat del segle XIII, ja que la primera notícia data de molt al principi del segle següent. La torre i els altres elements que perviuen poden correspondre a l’esmentada època.
Bibliografia
- Abadal. 1926-50, vol. II (I), pàgs. 85-90; 1954-55, VIII, doc. 8, pàg. 248, doc. 53, pàg. 269, i doc. 94, pàgs. 313-315
- Font i Rius 1969-83, vol. I, doc. 59, pàgs. 96-98, i vol II, pàgs. 123, 142, 228, 268, 273, 284, 285, 299, 300, 425, 473, 514 i 555
- Cazes 1971, pàgs. 52-56
- Ponsich, 1980*, pàg. 101
- Pous 1981a, pàg. 115