Situació
Fortalesa d’enigmàtica història, situada al nord del poble d’Espirà, al capdamunt d’un turó sobre la vall del Lentillà.
ECSA - A. Roura
Les ruïnes del castell d’Espirà, conegut popularment com el Castellàs, s’alcen al nord del poble d’Espirà de Conflent, al cim d’un serrat que domina la vall del Lentillà.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 37’ 27” N - Long. 2° 30’ 5” E.
Per a arribar-hi cal agafar, desde la carretera N-116 entre Vinçà i Marquixanes, la carretera D-25, que segueix paral·lela a la riba esquerra del riu Lentillà; fets uns 2 km per aquesta carretera, abans d’arribar al poble d’Espirà, hom troba, a mà dreta, una pista de terra que en un recorregut força curt ens puja fins al replà on hi ha les ruïnes d’aquesta fortificació.
Història
D’acord amb la historiadora A. de Pous, la fortalesa o castell de villa Aspirano ja estaria documentada l’any 974; tanmateix, en esmentar el Castellàs, aquesta autora precisa que és una fortificació desproveïda “de nom i d’història”. Sens dubte, segueix l’opció de considerar que les notícies medievals sobre un castell en aquest terme han de fer referència a una construcció defensiva situada al mateix poble d’Espirà.
Existeix, doncs, una certa confusió de si les escasses notícies que es refereixen a un castell d’Espirà fan al·lusió a una fortificació situada a la vila o, en canvi, es refereixen a la construcció coneguda com el Castellàs. En aquest sentit, altres autors —discrepant d’A. de Pous— identifiquen les ruïnes situades més al nord d’Espirà, és a dir el Castellàs, amb l’antic castell d’Espirà; així, relacionen amb aquest castell l’expressió domum de Aspirano d’una acta del 1165, per la qual el rei Alfons I de Catalunya-Aragó infeudà la senyoria d’Espirà a Pere de Domanova. Posteriorment, l’any 1260, hom troba en una altra escriptura una menció al castrum de Aspirano.
Castell
Es tracta d’una fortalesa totalment en ruïnes, que actualment és força envaïda per la brossa. L’edificació, de planta gairebé quadrada, 14,5 × 14 m, aproximadament, tenia dos pisos, però les cobertes i els trespols són enfonsats completament; s’organitzava a l’entorn d’un pati central.
Aquestes restes tenen encara una gran presència. Els murs perimetrals s’han mantingut irregularment. En alguns sectors es drecen fins al capdamunt, en una alçada d’uns 7 m, concretament a llevant i al nord, on, fins i tot, queda el testimoni d’un únic merlet. A desgrat d’això, en els panys de murs situats a cada costat de la cantonada SW hi ha fragments de construcció gairebé derruïda del tot.
La porta d’entrada —sembla que l’única de l’edifici— era a la façana de ponent, prop de l’angle NW. S’identifica perquè n’han quedat algunes parts dels muntants.
Aquests murs perimetrals són travessats per rengles de grossos forats per a bastides. A un nivell força baix, a tramuntana i a llevant, hi ha un rengle d’espitlleres d’estructura singular. Són grans i de doble esqueixada, amb el vessant intern llarg i l’extern molt curt, però força obert. En els paraments interiors els murs del sud i del nord presenten un desgruix considerable a la meitat aproximada de la seva alçada, on hi ha les banquetes de sustentació del pis de fusteria desaparegut. A la base, els murs perimetrals tenen un gruix de 95 cm.
Sembla que la cantonada NE de l’edifici ha estat objecte d’alguna refacció. A més, en aquest punt hi ha unes pedres sortints, com per a preparar la lligada amb una construcció afegida que no s’hauria arribat a bastir.
A l’interior de l’edifici hi ha restes d’un mur transversal, de llevant a ponent, i altres possibles vestigis de compartimentació. Vers la part central s’identifica l’existència d’una cisterna.
L’aparell dels murs és bast i irregular. Es caracteritza pels blocs de pedra sense treballar o només escantonats i els còdols de mida gran, tot lligat amb abundant morter. Entremig de les pedres hi ha gran quantitat de terrissa, a manera de reble, sobretot trossos de teules i de cairons de molt gruix.
Bibliografia
- Ponsich, 1980*, pàg. 103; Pous, 1981b, pàgs. 13 i 45.