Situació
Vista de l’església, a l’alta vall de la Castellana, amb el Canigó nevat al fons.
ECSA - Rambol
L’església de Santa Maria de Corbiac és situada a la riba esquerra de la Castellana, entre Molig i Mosset.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 39’ 40” N - Long. 2° 21’ 54” E.
Per a arribar-hi cal agafar la carretera D-14, que partint de Prada es dirigeix al coll de Jau. Uns quilòmetres abans d’arribar a Mosset es poden veure les edificacions de l’antic cenobi de Corbiac a la banda esquerra de la carretera. (JAA)
Història
El lloc de Corbiac fou el bressol d’un llinatge homònim, el primer membre documentat del qual és B. de Corbiach, que figura en una escriptura de l’any 1192; aquest llinatge s’establí a partir del segle XIII a les poblacions de Vinçà i Marcèvol.
De l’església d’aquest indret és consignada una primera referència documental l’any 1334, quan Bernat de Palol, veí de Vilafranca de Conflent, llegà en el seu testament a l’ecclesiam S. Mariae de Corbiaco un ciri. En aquesta església, per iniciativa de Guerau de Cruïlles i de Santapau, senyor de Mosset, s’hi establí l’any 1575 un priorat de l’orde dels trinitaris, que apareix esmentat en la documentació l’any 1579 com a “monasterium Divae Virginis Maride de Corbiacho”; tanmateix, aquest priorat no prosperà i ja consta abandonat l’any 1608. Els augustins succeïen els trinitaris a Corbiac tot seguit i encara constaven en aquest indret el 1688. (MLIR)
Església
Aspecte actual d’aquest convent tardà, bastit entorn a una església del final de l’època romànica, ara convertida en centre d’una explotació agrícola.
ECSA - A. Roura
Els edificis de l’antiga església i convent de Corbiac són avui utilitzats com a explotació agrària i magatzem, de forma que l’element més identificable és l’església, convertida en magatzem. Alguns elements de la resta de construccions, com el porxo paredat de la façana sud o la sala coberta amb volta de l’extrem de ponent, poden ésser les construccions medievals coetànies de l’església.
L’església ocupa el costat nord del conjunt d’edificis, i és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, i capçada a llevant per un absis semicircular obert a través d’un arc presbiteral. La porta original s’obriria a la façana sud o a la de ponent, a la zona ocupada per les edificacions annexes, que altera totalment la fesomia d’aquest sector, on es veuen diverses obertures corresponents a les diferents reformes de l’edifici. A la façana nord també hi ha portes i obertures corresponents a aquests processos de reforma, entre les quals destaca una finestra baixa de factura gòtica i diverses finestres altes i circulars, de factura barroca. L’única finestra visible que podem considerar original és situada al centre de l’absis, i és resolta amb una obertura de doble esqueixada, emfasitzada per una arquivolta recta a l’exterior.
Les façanes, totalment alterades, no tenen ornamentació, llevat del ràfec absidal, resolt amb un fris de permòdols en cavet que suporten una cornisa bisellada. En el mur de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos ulls.
L’interior és totalment arrebossat i les façanes presenten paraments també arrebossats, en els quals s’entreveu un aparell de carreuó, amb reble irregular, embegut en morter de calç, amb interposició de grans carreus ben tallats en els angles de la construcció. Aquest tipus de parament palesa, tot i la seva barroeria, una tecnologia força evolucionada que, juntament amb les proporcions generals de l’església, permet de considerar-la una obra tardana, de ben entrat el segle XIII, sense excloure una datació encara posterior, però dins la tradició arquitectònica romànica. (JAA)
Talla
Talla de la Mare de Déu de Corbiac conservada actualment a l’església de Sant Julià de Mosset.
ECSA - A. Roura
Procedent d’aquesta església es conserva a l’església parroquial de Sant Julià de Mosset una marededeu romànica, coneguda com a Mare de Déu de Corbiac. N. Camós (1657, pàg. 246) feu una descripció prou ajustada a l’estat actual de la talla. Potser la diferència més notable és que en aquell moment la Mare tenia a la mà dreta un fruit, que ara ha desaparegut.
La talla de la Mare fa 57 cm d’alçada, i la de l’Infant 25 cm. La Mare va vestida amb túnica tancada al coll, els plecs de la qual cauen harmoniosament fins als peus. Per sobre de la túnica duu una espècie de capa també agafada al coll per una tanca rodona. Un vel li tapa el cap fins a les espatlles. La Mare i l’Infant duen corones flordelisades. L’Infant Jesús va vestit amb una túnica tancada. Totes les robes i corones són daurades. La talla pot datar del final del segle XII o del principi del segle XIII. Malgrat la veneració aconseguida, no sembla que aquesta talla exercís cap influència artística. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 132-135; Delcor, 1970, pàgs. 105-106; Cazes, 1990, pàg. 105.
Bibliografia sobre la talla
- Camós, 1657, pàg. 352; Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 98; Delcor, 1970, pàgs. 105-107, làm. entre pàgs. 79 i 81.