L’any 1137, apareix documentat Gausbert Guillem de Vulpellac, que, tal com trobem en el Cartoral de Carlemany, consentí en l’evacuació o la renúncia de l’església de Sant Climent, feta per Dalmau de Peratallada al bisbe Berenguer de Girona. L’esmentat Gausbert Guillem, en el mateix document de l’evacuació, féu donació d’un alou a la seu gironina. Cal suposar que almenys en aquesta època ja hi havia una casa senyorial a Vulpellac, segurament, però, encara no fortificada. El 1269, hi hagué una convinença o pacte feudal entre el bisbe de Girona —senyor eminent de Vulpellac— i el senyor de Vulpellac, per tal que hi fos construïda una fortificació (forcia dicti loci facienda). En aquest document s’esmenta que aquesta força havia d’ésser feta supra ecclesiam. També s’establí que el senyor de Vulpellac havia de retre homenatge al bisbe. L’any 1287, segons Francesc de Bofarull, era senyor de Vulpellac Guillem de Palol, feudatari, amb relació a alguns béns seents, del senyor de Peralada. El castell de Vulpellac, segons Pla i Cargol, fou posseït per la família Sant Sadurní. L’any 1352, Sicília de Sant Sadurní es casà amb Guillem Sarriera, que vivia a Girona. Durant la guerra civil del segle XV, Joan Sarriera, l’any 1471, essent capità de la ciutat de Girona, es passà al bàndol del rei Joan; això proporcionà a aquesta família una bona situació respecte als monarques catalano-aragonesos. Actualment a la població de Vulpellac, al costat de l’església, hi ha un castell palau, que essencialment és del segle XIII o més aviat del segle XIV, bé que força reformat en l’època moderna. La torre mestra té un basament d’uns 3 m d’alt, que possiblement correspon a una construcció més antiga, de l’alta edat mitjana (segles IX o X), ja que les pedres, especialment als murs de migjorn i de ponent, són col·locades formant un opus spicatum. Les muralles que hi ha al voltant de l’edifici del castell palau poden ésser datades cap al segle XIII o el XIV.