Belló I de Carcassona (segle IX)
Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte. Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814. Tingué uns fills segurs: Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós. I uns altres fills probables: Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló. No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer. Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent. Tampoc no sabem per quin motiu fou nomenat comte per Carlemany. Fou qui donà origen als comtes de Barcelona; del tronc inicial del casal de Barcelona sembla que sorgiren diverses branques, les quals regentaren Alvèrnia, el Rosselló, l’Empordà, l’Urgell, la Cerdanya, Girona i Osona, a més de Carcassona i Barcelona. Morí mentre regnava encara Carlemany.
Sunyer I (? - 848)
Fill probablement del comte Belló de Carcassona i, per tant, germà de Giscafred i d’Oliba I, comtes de Carcassona, i de Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya. Sembla que vers l’any 834 fou el successor de Berenguer de Tolosa com a comte d’Empúries i de Rosselló, títol del qual devia ésser desposseït del tot, o gairebé, vers els anys 842-46, per Alaric i Argila, magnats que Abadal té per uns intrusos. Tot i que algun historiador considera que Sunyer I podia rebre els comtats d’Empúries i el Rosselló vers l’any 842 amb motiu de la deposició de l’omnipotent Bernat de Septimània, sembla més acceptable la data del 834, ja que, segons que sembla, l’any 835 Sunyer investí el bisbe de Girona Guimer amb el terç del pasquer i el teloni d’Empúries-Peralada. Altrament sembla possible, tot i que no és pas segur, que Alaric no fos un intrús, sinó el germà petit de Sunyer, el qual, vers l’any 842, el podia haver associat al govern amb la missió específica d’ocupar-se dels afers d’Empúries-Peralada, on devia mantenir-se fins a la seva mort, vers l’any 844, data en què Sunyer aplegà novament la regència de les terres del Rosselló, el Vallespir, Peralada i Empúries. El magnat Argila, cunyat d’Alaric, amb molta més seguretat, no fou un intrús, sinó que fou fill de Berà I, comte de Barcelona, i pare de Berà II, i exercí la jurisdicció comtal vers l’any 844 no pas al Rosselló, sinó al Rasès i al Conflent. El comte Sunyer I és documentat exercint les funcions comtals al Rosselló el febrer del 843. El mes de maig de l’any 844 és esmentat com a home de confiança en un precepte de Carles el Calb. Amb motiu de la revolta de Guillem, fill de Bernat de Septimània, que intentà d’apoderar-se de Barcelona, fou desposseït del càrrec i, potser, fins i tot, mort l’any 848. Fou pare de Delà I i de Sunyer II.
Unifred I (? - d 864)
Comte de Barcelona i, potser, de Girona i d’Empúries, de Rosselló, de Narbona i d’altres comtats de Septimània. Sembla que era un franc de procedència oriental, potser fill del comte Hunroch de Tornois i d’Engeltruda. No és pas segur que fos comte d’Empúries. Al juny de l’any 859 aconseguí de Carles el Calb, a Attigny, tres preceptes per a uns indígenes de Septimània i Catalunya: un cert Isembert, un Gomesind, de la família vescomtal de Narbona-Rosselló, i un Oriol, fill del comte Alaric d’Empúries i nét del comte Berà I. L’any 862, amb motiu de la revolta sorgida al si del regne franc, sobretot a la zona meridional, ja que els nobles d’Aquitània volgueren oposar al rei Carles II el Jove d’Aquitània el seu pare Carles el Calb, Unifred fou destituït per tal com s’hi havia sumat. Però continuà la revolta, prengué Tolosa, acció en la qual morí el cap de la noblesa feudal de Carles el Calb, Ramon I, l’any 863. Unifred mantingué encara un temps la ciutat de Tolosa fins l’any 864, en què Carles el Calb aconseguí d’aïllar-lo i fer-lo fugir a Itàlia, on tenia diverses possessions.
Sunyer II (? - 915)
Fou comte d’Empúries de l’any 862 al 915 i de Rosselló de l’any 894 o 895 al 915. Era fill de Sunyer I. Hom creu que, arran de la revolta d’Unifred, Carles el Calb pogué encomanarli l’any 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual associà el seu germà gran Delà. Fins i tot és possible que el rei volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, ja que el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte anomenat Sunyer, el qual no ha estat ben identificat. A vegades hom ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué tenir lloc més tard, l’any 878, com a conseqüència de la liquidació de les honors de Bernat de Gòtia. El cert és que Delà i Sunyer apareixen documentats a Empúries amb posterioritat a aquesta data, en judicis que hi hagué els anys 879, 880, 881 i 884. En morir el bisbe Teuter de Girona, l’any 886, hi hagué desavinences per causa del nomenament del seu successor. Sunyer i Delà escolliren per bisbe de Girona, o, potser, només d’Empúries, un clergue de nom Ermemir, mentre l’arquebisbe de Narbona Teodard consagrà el narbonès Servusdei. Els comtes d’Empúries fins i tot arribaren a foragitar de Girona Servusdei l’any 888, la qual cosa devia originar friccions momentànies entre el comte Sunyer i Guifré el Pelós. Per tal de consolidar aquesta operació político-religiosa, Sunyer II féu un viatge a la cort del rei Odó a Orleans l’any 889, acompanyat del bisbe illegal Ermemir, viatge que coincidí amb el començament del reconeixement a Catalunya d’Odó com a rei. Els anys 890 i 891, però, l’arquebisbe aconseguí de capgirar la situació a favor seu fins a aconseguir el recolzament d’Odó, la restauració definitiva de Servusdei i la renúncia forçada de Delà i Sunyer a les seves pretensions. Les friccions amb l’arquebisbe arribaren, segons que sembla, fins a l’excomunió de Sunyer, pena que fou aixecada l’any 909 al concili de Jonquièras i que potser és a la base de l’assassinat de l’arquebisbe Armest el 912 en els dominis del comte Sunyer. Anys enrere, l’any 891, Sunyer havia fet una expedició naval, entre comercial i pirata, fins a Petxina, prop d’Almeria. A la mort de Miró I, l’any 894, que exercia la funció comtal al Rosselló, el Vallespir i el Conflent, hi degué haver un acord entre Guifré el Pelós i Sunyer, en virtut del qual el Vallespir s’havia d’unir a Besalú i el Rosselló a Empúries. Fou casat amb Ermengarda i fou pare de Benció, Gausbert, Elmerad i Guadall.
Delà I (? - 894/895?)
Fou comte d’Empúries a partir de l’any 862 fins el 894 o el 895. Fou comte pro indiviso amb el seu germà Sunyer II. Tot i que sembla que Delà era el germà gran i que signava primer els documents, Sunyer II havia obtingut el comtat per designació de Carles el Calb. Delà apareix com a administrador dels afers interns d’Empúries, presidint tot sol diversos judicis comtals. L’any 879 intentà d’arranjar l’afer de les possessions que el monestir de Sant Policarp de Rasès tenia a Peralada. Delà i Sunyer s’empararen de Girona entre l’any 888 i el 890 per tal d’installar-hi el bisbe illegal Ermemir i foragitar-ne el legítim Servusdei. Això féu creure que Delà havia estat comte de Girona; i més encara pel fet que adquirí la que després fou anomenada Vilajuïga per als jueus expulsats de Girona. Delà probablement era nét de Belló de Carcassona i cosí de Guifré el Pelós de Barcelona. Era casat amb Quíxol, de la qual hagué dues filles, Ranlo, abadessa de Sant Joan, i Virgília, amistancada de Miró II el Jove, comte de Cerdanya i Besalú.
Gausbert (? - 931)
Fou comte d’Empúries i Peralada i de Rosselló del 916 al 931. Era fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda. Es casà amb Trudegarda. Probablement corregnà un any amb el seu germà Benció I, que ja havia succeït el 916, quan assistí a la consagració de la catedral d’Elna (d’on foren bisbes els seus germans Elmerad i Guadall), a la qual féu una donació l’any 931. Era germà d’Arsenda, muller de Franco, vescomte de Narbona. Una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries, que renovà l’any 926, l’anomena “heroi trionfant”, segurament pel fet d’haver rebutjat una incursió de pirates sarraïns o d’haver ajudat Ramon Ponç, marquès de Gòtia (Ramon III de Tolosa), contra la invasió magiar l’any 924.
Benció I (? - 916)
Fou comte associat d’Empúries, Peralada i Rosselló un any (915-916). Era fill del comte Sunyer II, el qual succeí, juntament amb el seu germà, el comte Gausbert. Casat amb Godiana, morí sense descendència.
Gausfred I (? - 991)
Comte d’Empúries i Peralada i de Rosselló de l’any 931 al 991. Era fill del comte Gausbert I i de Trudegarda. Es casà amb Ava. El seu llarg govern, que durà seixanta anys, fou pacífic i només es veié torbat per les incursions dels pirates sarraïns, la qual cosa féu que traslladés la capital del comtat a Castelló d’Empúries. Afavorí molts monestirs i moltes esglésies, sobretot el monestir de Sant Pere de Rodes, a la fundació del qual contribuí. Fou el primer comte català a encunyar moneda prescindint del rei de França. El rei Lotari, en dos preceptes, un per a Sant Genís de Fontanes, de l’any 981, i un altre en favor del comte, l’anomena “amic nostre caríssim” i duc. Pel maig de l’any 987, després del canvi de dinastia, manifestà el seu legitimisme carolingi reconeixent Carles de Lotaríngia. Sembla que fou el primer a titular-se “comte per la gràcia de Déu”.
Hug I (? - 1040)
Fou comte d’Empúries i de Peralada de l’any 991 al 1040. Era fill de Gausfred I. En morir el seu pare heretà, conjuntament amb el seu germà Guislabert, les honors paternes: Hug obtingué Empúries i Peralada, i Guislabert el Rosselló. Després de participar, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova l’any 1010, en morir el seu germà Guislabert, l’any 1014, intentà de reunificar els comtats i prengué el Rosselló al seu nebot Gausfred II, el qual es defensà amb l’ajuda del comte Bernat I de Besalú. La mediació de l’abat de Santa Maria de Ripoll, Oliba, facilità l’entesa entre els contendents l’any 1020. Mort Ramon Borrell, comte de Barcelona, l’any 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní. La comtessa regent Ermessenda aconseguí, però, que una assemblea judicial celebrada a Girona l’any 1019 sota la presidència d’Oliba de Ripoll i Bernat I de Besalú, condemnés Hug a restituir Ullastret. Home ambiciós i violent, l’any 1021 tingué desavinences amb Pere, abat de Sant Pere de Rodes, i dos anys després l’abat Oliba hagué de tornar a intervenir per tal de reconciliar-lo amb els comtes Guifré II de Cerdanya i Guillem I de Besalú, amb els quals estava en conflicte. Fou germà de Sunyer, bisbe d’Elna. Es casà amb Guisla de Besiers, de la qual tingué Ramon, Ponç i un altre fill, el nom del qual ens és desconegut.
Ponç I (? - 1078)
Fou comte d’Empúries i Peralada de l’any 1040 al 1078. Era fill d’Hug I, al qual succeí. Durant el seu regnat fou construït el cenobi de Sant Miquel de Fluvià, consagrat l’any 1045, i fou començada la seu de Castelló, consagrada l’any 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú. S’esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns. En 1064-66 assistí a Toluges, al Rosselló, a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu. Vers l’any 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica. El 1068 prengué part, juntament amb Ramon Berenguer I, en el concili de Girona, que presidí el legat pontifici Hug Càndid. I vers l’any 1074 pactà una convinença amb el comte Guislabert II de Rosselló. Fou casat amb Adelaida, filla del comte Bernat I Tallaferro de Besalú i néta de Ramon Borrell I de Barcelona. En el seu testament establí un condomini a favor dels seus fills Hug II i Berenguer, però aquests prescindiren de la voluntat paterna i es repartiren l’herència: Hug es quedà el comtat d’Empúries i Berenguer el pagus de Peralada.
Hug II (? - 1116)
Fou comte d’Empúries de l’any 1078 al 1116. Era fill de Ponç I i d’Adelaida de Besalú. L’any 1085 acordà amb Guislabert II, comte de Rosselló, de respectar-se les mútues honors, ajudar-se contra llurs possibles enemics i col·laborar en determinats actes de govern interior. A desgrat de les donacions que féu al clericat, sobretot al monestir de Sant Pere de Rodes, disputà als canonges de Girona i al bisbe Berenguer Guifré la possessió de delmes, alous i altres béns eclesiàstics de la parròquia de Santa Maria de Castelló. Anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia i a Jerusalem i figurà com un dels consellers de Ramon Berenguer III en l’expedició a Mallorca l’any 1114. Fou el primer dels comtes privatius d’Empúries a encunyar moneda pròpia. Es casà amb Sança d’Urgell, filla del comte Ermengol IV.
Ponç II (? - 1153/1154)
Fou comte d’Empúries de l’any 1116 al 1153 o 1154. Era fill del comte Hug II i de Sança d’Urgell. Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú. L’any 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però l’any 1122 Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li infeudà diverses localitats de la frontera (Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres). Però aviat, per motius poc coneguts, vers l’any 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada. Prohibí als seus vassalls de concórrer als mercats de Peralada, s’apropià els delmes i altres drets que els bisbes de Girona percebien sobre l’església de Castelló, envaí el comtat de Besalú i prengué els castells de Llers, Avinyonet i Navata, i tancà el pas als seus dominis als vianants de Besalú i Girona. Fou, però, derrotat i captivat per Ramon Berenguer III a Quermançó l’any 1128, i hagué de signar una escriptura de pacificació i concòrdia, tornar els terrenys envaïts i indemnitzar els perjudicats. L’any 1130, adonant-se de la debilitat política del comtat, en féu escriptura de donació al comte Gausfred III de Rosselló en cas de morir sense fills. A la mort de Ramon Berenguer III tornà a prendre els feus a alguns dels seus vassalls i a desposseir l’església de Girona dels delmes i altres drets de Castelló. Però el nou comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, l’obligà a sotmetre’s. Per mediació d’alguns barons neutrals, concertà un tractat de pau i concòrdia l’any 1138 amb el comte barceloní, que tenia com a base renovar el jurament de fidelitat i restituir els delmes de Girona, i, al seu torn, Ramon Berenguer li renovà la infeudació dels castells i les localitats de Ceret, Molins, Terrades, Boadella i Figueres. Vers l’any 1147 lluità contra el vescomte Jofre de Rocabertí i el comte Gausfred III de Rosselló per la possessió del castell de Requesens i, probablement, el mateix any 1147 acompanyà Ramon Berenguer IV en l’expedició a Almeria i el 1149 en la campanya de Lleida. Es casà amb la dama aragonesa Brunesilda o Brunisenda i fou succeït pel seu fill Hug III.
Hug III (? - 1173)
Fou comte d’Empúries de l’any 1153 o 1154 al 1173. Era fill de Ponç II i de Brunesilda. Inaugurà el seu mandat signant una convinença de respecte, ajuda i fidelitat mútua amb el comte Gausfred III de Rosselló l’any 1154. Ajudà el comte rossellonès a sufocar una revolta encapçalada per l’hereu, Girard, i agreujada per l’hostilitat del vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers. Les turbulències i la mala gestió del seu predecessor degueren deixar les finances comtals força malmeses. Probablement fou per aquest motiu que el comte Hug III hagué d’empenyorar la vila d’Ullà a la seu de Girona l’any 1167 i unes possessions aragoneses (Alagó) als hospitalers l’any 1172. Atorgà privilegis de pesca al monestir de Sant Pere de Rodes i es casà amb Jussiana d’Entença, senyora de la baronia d’Alcolea de Cinca.
Ponç III (? - 1200)
Fou comte d’Empúries de l’any 1173 al 1200. Era fill del comte Hug III i de Jussiana d’Entença. Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions al monestir de Sant Pere de Rodes i Sant Quirc de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits l’any 1175. Durant el seu mandat les finances comtals tingueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona. La situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193. Malgrat posar el comtat sota la protecció de la Santa Seu, fou excomunicat pel bisbe de Girona a causa d’algun incident sobre les rendes emporitanes de la mitra gironina. L’any 1197 assistí a les corts de Girona, i sembla que tingué sempre bones relacions amb la monarquia. Fou casat en primeres noces amb una dama anomenada Adelaida, probablement filla del gran senescal Guillem Ramon IV, i en segones amb Ermessenda de Peratallada. Fou succeït pel seu fill Hug IV.
Hug IV (? - 1230)
Fou comte d’Empúries del 1200 al 1230. Era fill de Ponç III i d’Adelaida. L’any 1190 anà a Terra Santa per participar en la Tercera Croada. Es casà amb Maria de Vilademuls, hereva de la baronia homònima i del castell de la Roca, prop de Perpinyà. Com a sobirà d’Empúries, cercà l’entesa amb el bisbe de Girona i féu donacions al monestir de Santa Maria d’Amer. L’any 1210 prestà homenatge al rei Pere I el Catòlic, el qual acompanyà en la victòria de la batalla de Las Navas de Tolosa, l’any 1212, i també, segons el pretès Bernat Boades, en el desastre de Muret, l’any 1213. Pacífic durant la minoritat de Jaume I, no dissimulà les simpaties que sentia pels albigesos perseguits, a molts dels quals oferí refugi, actitud que, unida a la invasió de dominis eclesiàstics, li comportà l’excomunió. Signà diversos pactes d’amistat i bon veïnatge amb el comte Nunó de Rosselló, que l’any 1226 l’ajudà a sotmetre un vassall rebel, Gausbert de Palol. L’any 1226 eximí de cugúcia i eixorquia els seus súbdits, i el 1228 assistí a l’assemblea de Barcelona, en la qual fou decidida la conquesta de Mallorca. Juntament amb cavallers i servents participà en l’empresa mallorquina. En la batalla de Portopí, de l’any 1229, conduí l’ala dreta de l’exèrcit català, i durant el setge de la ciutat de Mallorca desféu l’atac d’un exèrcit enemic que acudia en ajuda dels assetjats i obrí una galeria que facilità l’assalt de la ciutat. Poc després del repartiment de l’illa, en el qual rebé 849 cavalleries i tres molins, morí a Mallorca, víctima de la pesta.
Ponç IV (? - 1269)
Fou comte d’Empúries del 1230 al 1269. Era fill d’Hug IV i Maria de Vilademuls. L’any 1229 acompanyà el seu pare en la conquesta de Mallorca, on Hug IV, víctima de la pesta, trobà la mort. Ponç IV, que succeí el seu pare, intentà de sanejar l’economia i refer les finances comtals. L’any 1231 vengué els alous de la vila de Tonyà a l’abat de Santa Maria de Roses per 4 080 sous. L’any 1248 lliurà a Jaume I les terres que tenia al Rosselló en canvi de la veïna població de Banyuls, que el rei havia ocupat. L’any 1252 reuní a Castelló una magna assemblea de nobles i prelats, on foren dictades diverses ordenances per al bon regiment del comtat. L’any 1261, després de permutar, amb Ponç de Vernet, la vila de Cadaqués pels castells rossellonesos de Millars, Talteüll i Torrelles, els vengué a la corona per l’elevada suma de 113 400 sous melgoresos. I l’any 1267 concedí privilegis importants als homes de Castelló. De manera semblant intentà restaurar debades l’antiga Empúries, concedint al vescomte Jofre de Rocabertí el feu de Fonollers i altres drets, si es comprometia a residir en aquella localitat sis mesos l’any. Les seves relacions amb l’Església degueren ésser bones, ja que protegí el monestir de Sant Quirc de Colera. L’any 1238, juntament amb sant Pere Nolasc, fundà el convent de la Mercè de Castelló, i l’any 1254 prestà homenatge al bisbe d’Elna per unes terres que hi tenia en feu. Collaborador i conseller de Jaume I, assistí a les corts generals de Montsó l’any 1236. Participà en la conquesta de València i l’any 1246 fou enviat com a ambaixador a Tunis. Les corts generals d’Alcanyís l’elegiren per actuar de jutge en les dissensions entre el monarca i el primogènit Alfons, l’any 1250. Reté homenatge a l’infant Pere com a hereu de Catalunya a les corts catalanes de l’any 1251. I l’any 1264, acompanyat del bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, anà a la cort de Lluís de França per negociacions matrimonials i arribar a un acord respecte a la ciutat de Montpeller. Vers l’any 1265 hagué de sotmetre un vassall rebel, Ponç Guillem, senyor de Torroella de Montgrí. Fou casat en primeres noces amb Beneta de Torres, de Sardenya, i en segones amb Teresa Fernández de Lara, del llinatge dels senyors d’Albarrasí. Fou succeït pel seu fill Hug V, que l’any 1262 s’havia casat amb Sibilla de Palma, pubilla del vescomtat de Bas. A més d’Hug V, del segon matrimoni tingué Sibilla, que es casà amb Ramon Folc V, vescomte de Cardona, Major i Ponç Hug.
Hug V (? - 1277)
Fou comte d’Empúries de l’any 1269 al 1277 i vescomte consort de Bas. Fill de Ponç IV i segurament de Teresa Fernández de Lara. Vers l’any 1262 es casà amb Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas. Vassall fidel de Jaume I, en 1265-1266 l’ajudà en la submissió dels sarraïns de Múrcia i també col·laborà amb el seu pare en la lluita contra el rebel Ponç Guerau, senyor de Torroella de Montgrí. Féu donacions al monestir de Santa Maria d’Amer i adquirí del vescomte de Rocabertí el domini sobre diverses viles. L’any 1274 entrà en una àmplia rebellió nobiliària contra Jaume I, amb els comtes de Pallars i Urgell, el vescomte de Rocabertí i poderosos nobles, com els Anglesola, Cervera, Cervelló i Cartellà, els quals pertorbaren tot el nord del país. El mateix Hug V saquejà Figueres l’any 1274 i hostilitzà Girona, però el moviment es debilità amb la mort de Ferran Sanxis de Castre, l’any 1275, capitost dels rebels. Les tropes reials entraren al comtat d’Empúries i, després d’enderrocar diversos castells, aconseguiren que el comte es rendís l’any 1275. Tanmateix, fou perdonat per Jaume I i per l’infant Pere, i per dirimir el conflicte fou celebrada una cort a Lleida, a la qual sembla que acudí.
Ponç V (? - 1313)
Fou comte d’Empúries del 1277 al 1313. Era fill d’Hug V i Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas. Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat. L’any 1280 concedí una carta de franqueses als homes de Cadaqués. El 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià, i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera. No pogué evitar que l’any 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es reféu l’any següent, en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera. Fidel servidor de Pere el Gran, lluità contra la invasió francesa del 1285 i salvà personalment el rei a Castelló. Ocupat el comtat pels invasors, formà part del consell militar de l’infant Alfons i Pere el Gran, li confià la defensa del vescomtat de Bas i, pel temps de guerra, li donà una sèrie de viles de València, l’Urgell, la Conca de Barberà, la Segarra i el Segrià. Fou home de confiança del rei Alfons el Liberal i l’any 1286 i el 1288 hagué d’enfrontar-se amb nous intents d’invasió francesa a Quermançó i altres llocs fronterers. Mort Alfons II l’any 1291, reté homenatge a Sicília al nou rei Jaume II, el qual acompanyà a Catalunya. El rei l’autoritzà a cobrar la lleuda a Cadaqués, declarà malfactors uns vassalls del comte que s’havien rebellat i l’any 1293 li vengué per 1 613 lliures la jurisdicció sobre el vescomtat de Bas, que més endavant Ponç lliurà al seu germà Hug. Encara l’any 1292 assistí a les corts de Barcelona, però ben aviat les relacions amb el rei s’enterboliren i el monarca arribà, fins i tot, a construir el castell de Montgrí, en la frontera del comtat, al mateix temps prohibí al comte de fer fortificacions. Malgrat això, Ponç V combaté al costat d’ell amb galeres empordaneses en la batalla del cap Orlando, l’any 1299. La intervenció, l’any 1303, dels tribunals reials contra el comte, per excessos de Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries, feudatari i cosí de Ponç V, envers els bisbes de Girona, provocà per part del comte el foragitament dels seus dominis per les armes dels funcionaris reials i la presa de mesures abusives: desvià el curs del Ter en perjudici d’algunes viles reials i episcopals, impedí la circulació de moneda reial pel seu comtat, augmentà el preu de la sal de Castelló als homes del rei i de l’Església, prohibí l’exportació de viandes als llocs de jurisdicció reial, etc. Jaume II volgué reduir-lo per les armes, però el comte, arruïnat i endeutat, l’any 1306 se sotmeté a Tarragona. Després de l’assassinat del seu fill gran Hug, l’any 1309, concertà a Sicília el matrimoni del seu fill segon, Malgaulí, amb la princesa Elisabet, filla de Frederic III. Una operació de corts realitzada per una galera d’Empúries contra un vaixell de Venècia originà l’obertura d’un nou procés l’any 1311, amb la investigació consegüent, la qual, feta per funcionaris reials, recollí el rumor, sembla que molt estès, que practicava la sodomia. El seu propi fill Hug, assassinat per Pere de Xesa o d’Eixesa, suposat amant del comte, havia contribuït a difondre aquest rumor. L’any 1313 el rei envaí el comtat per terra i per mar, i obligà Ponç V a sotmetre’s de nou. Deixà hereu el seu fill Malgaulí, el qual adoptà el nom de Ponç VI, i, en el seu defecte, i el de la seva eventual descendència, instituïa hereus del comtat, per aquest ordre, el seu germà Ramon, prior de l’orde de l’Hospital a Catalunya, el seu cosí Ramon Folc V de Cardona i l’orde de l’Hospital.