El lloc de Vulpellac apareix esmentat en documents dels segles IX i X, més concretament des de l’any 894. L’església de “sancti Juliani de Vulpiliaco” ho és des del 1208, en un document en el qual s’indica que el monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenia possessions en aquest indret. Per documents dels anys 1287, 1316 i 1318, sabem que, a més d’ésser-hi construïda una fortalesa, hi tenien drets i possessions, a més del comte i del senyor feudal del lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles. L’església de Sant Julià forma un conjunt amb el castell palau de Vulpellac, de manera que limita per la banda de migdia amb el seu pati central. Per les estructures, datables al segle XVI, hom pot suposar que el temple fou fet aixecar per Miquel Sarriera a la primera meitat de la centúria, al mateix temps que féu fer les reformes al palau. Al segle XVII hi foren afegides dues capelles. Tant l’església com el palau han estat restaurats recentment. Al costat de l’església hi fou exhumada una part de l’extensa necròpoli medieval.