Església documentada el 1217, any en què els comtes d’Empúries Hug IV i Maria hi fundaren una llàntia que dotaren amb quatre sesters d’ordi que rebien d’un mas de Vilaüt. L’any 1223 Guillem de Canelles deixà en testament a Santa Maria de “Pitritello” deu sous comtals. L’any 1229 l’abat Ponç de Santa Maria de Roses, com a senyor d’aquest lloc, posà la comunitat que s’hi havia establert sota la regla benedictina i nomenà prior de la comunitat masculina Bernat Sifred, i de la femenina Ermessenda Sifreda. Es tractava, doncs, d’un cenobi mixt. L’abat també concedí els drets sobre l’església del mateix lloc que posà en mans d’aquest Bernat Sifred, “conversi eiusdem loci”. En les llistes dels anys 1279 i 1280 figura el monestir de Penardell, el qual consta que, l’any 1362, posseïa una illa al proper estany de Castelló, anomenada Illa de ses Dones, d’unes tres vessanes de terra, de la qual rebia el delme del peix. Pel que sembla, el cenobi s’extingí cap al final del segle XIV. S’ha conservat el topònim en el paratge i el mas de Penardell o Pedardell. Aquest mas no presenta, externament, vestigis visibles de l’antiga església i monestir. Ignorem si en unes obres recents de restauració se n’han descobert restes.