Situació
El campanar vell.
F. Tur
L’església de Sant Sadurní és el temple parroquial de Sant Sadurní de l’Heura, municipi situat als vessants septentrionals de les Gavarres, i és al nord-est del seu terme. Dista uns 2 km (a ponent) del nucli de població de Cruïlles.
Mapa: 334M781. Situació: 31TDG995452.
Per arribar-hi cal seguir la carretera local de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva, la qual porta fins al mateix poble, al centre del qual, ben destacada, hi ha l’església. (JBH-MLIR)
Història
Una referència sobre Salzet (“Saliceto”) “que en diuen Sant Sadurní” apareix en un document de l’any 978, quan un alou situat en aquest terme o al lloc de Maçanet passà a la seu de Girona.
El domini episcopal, després de la canònica de la seu, s’anà acreixent en el futur, sobretot amb la deixa feta pel cabiscol Ponç, de la seu, i terratinent important, amb un patrimoni escampat per les Gavarres i centrat a Sant Sadurní.
Pel topònim, cal suposar que l’església de Sant Sadurní ja existia al segle X. L’any 1044 aquesta església “Sancti Saturnini di Saltedo” és esmentada en un document de compra feta pel cabiscol Ponç.
Són nombroses les notícies sobre el lloc i l’església durant els segles XI i XII, lligades a Ponç, al seu hereu i nebot, el clergue Berenguer Amat, i a aquest llinatge (anys 1044, 1052, 1061, 1064 —data del testament de Ponç—, 1065, 1075, 1102, 1121, 1123, etc.).
El castell de Sant Sadurní, que tenien els Amat com a castellans en feu del bisbe, és documentat ja l’any 1052.
L’església apareix esmentada com a parroquial ja en aquesta època (primera meitat del segle XI), condició que ha mantingut. Segurament estigué estretament lligada i relacionada amb el castell.
L’antic topònim Salzet ha estat oblidat en època moderna. (JBH)
Església
L’església de Sant Sadurní és un edifici del segle XVIII, de grans dimensions, format per una nau amb capelles laterals i capçalera carrada, la qual no conserva restes anteriors. A la banda de migjorn del temple hi ha adossada una torre campanar i de defensa romànica.
Aquest “campanar vell”, com és anomenat al poble, és una torre de base quadrada que té actualment uns 20 m d’alçària. El seu parament exterior, en l’únic tram on és visible pel fet d’haver-se desprès l’arrebossat de calç que el cobreix, és de petits carreus rectangulars, bastament escairats, que s’afileren. Al pis superior s’endevinen les antigues finestres geminades d’arcs de mig punt, avui tapiades. A diferent altura d’aquesta torre són visibles dues espitlleres. La part més alta d’aquest campanar, amb arcades, i la coronació en forma de piràmide foren afegides posteriorment a l’obra romànica, segurament als segles XVI i XVII.
A l’interior la part antiga del campanar es divideix en dos pisos acabats cadascun amb un tipus diferent de coberta; la planta baixa, amb volta de canó, lleugerament rebaixada, construïda amb carreus ben escairats, i el primer pis, amb volta lleugerament apuntada de pedruscall i argamassa on romanen empremtes d’encanyissat. Aquest “campanar vell” és l’únic element que resta de l’església romànica de Sant Sadurní i pel seu tipus de parament pot ésser considerada una obra del segle XI. És molt probable que fos ensems campanar i torre de defensa del castell; fins i tot hom pot pensar que el seu primer origen fos el darrer. L’emplaçament del castell no ens és conegut, però és molt probable que la seva desaparició hagi deixat l’ampli espai situat al cantó de tramuntana de l’església. (JBH-MLIR)
Bibliografia
- Joaquim Botet i Sisó: Cartoral de Carles Many…, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, vols. III-IV, Barcelona 1905-1908.
- Francesc Monsalvatje: Noticias históricas…, vol. XVIII, Olot 1910.
- T. Noguer i Musqueras: Transcripción de las rúbricas del Cartulario “De Rubricis Coloratis” del Archivo Diocesano de Gerona, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1946.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 365-366.
- Josep M. Marquès: La senyoria eclesiàstica de Sant Sadurní de l’Heura fins al 1319, “Estudis sobre temes del Baix Empordà”, núm. 3, Institut d’Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols 1984, pàgs. 71-106. (JBH-MLIR)