Situació
Vista de l'interior de l'església, amb la capçalera al fons.
F. Baltà
L’església de Sant Cebrià de Lledó és el temple parroquial del poble d’aquest mateix nom —actualment deshabitat—, format per un conjunt de masies entre el puig d’Arques i Santa Pellaia, en plena serra de les Gavarres. El lloc és conegut popularment com “els Metges”, a causa de la veneració dels sants Cosme i Damià a l’església parroquial i a l’aplec que s’hi celebra el dia 27 de setembre.
Mapa: 334M781. Situació: 31TDG975405.
Per arribar-hi hi ha diversos camins, cap dels quals es troba en bon estat. El més utilitzat, des del Baix Empordà, és el que hi puja des de Cruïlles per les masies Mas Font, Can Caçà i Mas Regidor. Avui, però, el camí més practicable s’agafa a ponent de les Gavarres, a Caçà de la Selva, des de la carretera de Girona a Llagostera. Hi ha un altre camí que de Santa Pellaia a Sant Cebrià de Lledó per la Font de l’Alzina i Can Vilamar. (JBH-MLIR)
Història
La parròquia de “Sancti Cipriani de Letone” apareix esmentada entre els llocs on tenia alous el clergue Berenguer Amat l’any 1102, que havien estat del cabiscol Ponç, el qual testà l’any 1065, i que passaren a domini de la canònica de Girona.
L’església de Sant Cebrià de Lledó apareix en la relació de parròquies de les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors del segle XIV i posteriors.
Per un document de l’any 1295 sabem que Guillem de Santa Pellaia feu donació al monestir de Sant Pere de Galligants d’un mas situat a la parròquia de “Sancti Cipriani de Letone”. (JBH-MLIR)
Església
Aspecte que ofereix l'interior de l'església des de la capçalera vers el costat de ponent.
F. Baltà
L’església consta d’una nau amb capelles laterals a cada banda, la qual és capçada a llevant per un absis poligonal; hi ha també una sagristia i el campanar de torre. Tota aquesta estructura dels segles XVI i XVII envolta o folra un sector important de la nau romànica que encara s’aguanta.
La neteja de l’interior de l’església feta per part dels grups populars de salvament del patrimoni (encapçalats per la Colla Excursionista Caçanenca) entre els anys 1978-80 ha posat al descobert aquestes estructures antigues.
Resta la major part de la nau romànica coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals de mig punt, de dovelles estretes i llargues, ben tallades, de pedra sorrenca. Els pilars rectangulars varen ésser arranats en construir les capelles.
A l’extrem de llevant del mur meridional hi ha una gran arcada, de factura semblant a aquests arcs torals, la funció de la qual és difícil de precisar davant l’estat actual de l’edifici (potser es tracta d’un creuer, o és un arc former d’una antiga estructura de tres naus?).
Els aparells visibles als fragments no destruïts del mur antic, a l’interior, són a base de petits carreus, escairats sense gaire cura i deixats sense polir, que s’afileren amb força regularitat. És notable un espai de parament del costat de migdia, situat sota el cor que fou construït en època moderna, en el qual hi ha, molt ben conservades, les incisions fetes al morter de les juntes de les pedres, imitant carreuada. La volta ha estat construïda amb petites pedres sense treballar i morter abundant.
Per les característiques de les parts subsistents hom pot concloure que l’església romànica de Sant Cebrià de Lledó fou bastida al segle XI. (JBH)
Bibliografia
- Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae, I.
- Francesc Monsalvatje: Noticias históricas…, vol. XVI, Olot 1908, pàg. 307.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 170; vol. II-B (Alt Empordà), Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 506.