Situació
Vista exterior de l’església des del costat de ponent amb la façana, avui d’aspecte bastant singular, a causa d’un conjunt d’elements afegits en èpoques posteriors a la de la construcció de l’edifici romànic.
F. Baltà
L’església de Sant Esteve és la parroquial del municipi de Peratallada, situat a ponent de la riera de Peralta, a 43 m d’altitud, vora el pla. La vila, un dels conjunts més importants de l’arquitectura medieval a l’Empordà, conserva una part de les muralles antigues i un castell al centre.
Mapa: 334M781. Situació: 31TEG075478.
L’església és extramurs, uns 200 m a tramuntana d’un dels portals del recinte. La vila de Peratallada es troba per la carretera local de Vulpellac a Pals, la qual s’agafa després de passar la Bisbal d’Empordà, venint de Girona, per la C-255. (JBH-MLlR)
Història
El temple, documentat al començament del segle XIII, és anomenat “Sancti Stephani de Petracissa” (anys 1202 i 1222). A les notícies dels segles XIII i XIV hi ha una certa confusió entre les esglésies de Canapost i Peratallada, totes dues dedicades a sant Esteve. És probable que, primer, el territori de Peratallada pertangués a la parròquia de Canapost i que aquesta relació s’invertís en l’època que comentem o una mica més tard.
L’església de Peratallada figura a les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, però encara l’any 1362 apareix esmentat “Sancti Stephani de Petracissa sive de Canaposto”. (JBH)
Església
Actualment l’església de Sant Esteve de Peratallada és un edifici romànic de dues naus amb dos absis semicirculars, datable entre els segles XII i XIII. Les seves estructures primitives han estat objecte, això no obstant, d’algunes reformes posteriors.
Al frontis, al costat que correspon a la nau meridional, hi ha la portada amb un arc de mig punt, fet amb grans dovelles; és emmarcada per tres arquivoltes moltllurades, en gradació. Sobre el portal hi ha tres petites mènsules, damunt les quals corre una cornisa. Una mica més amunt hi ha una rosassa formada per dos cercles en gradació.
A la part de façana corresponent a la nau septentrional hi ha una finestra de doble biaix i amb arcs de mig punt. Un campanar de cadireta format per quatre arcades apuntades que descansen sobre pilastres rectangulars corona aquesta façana.
Al mur lateral de migdia del temple hi ha tres Capelles; una. la més propera al frontis, és, per la seva estructura, una obra d’estil gòtic tardà (segle XVI), mentre que les altres dues, corn les tres que foren construïdes al costat de tramuntana, són una obra barroca dels segles XVII i XVIII.
Dels dos absis semicirculars, el de migjorn és una mica més gran, corn correspon a la seva nau, també més ampla. La diferència de dimensions de les dues naus que es conserven és un dels indicis que semblen demostrar que l’edifici tenia, o devia tenir, planta basílical de tres naus amb capçalera triabsidal. D’aquestes tres naus, la central devia ésser la que actualment és a la banda de migdia. L’absis meridional té una finestra de doble biaix, amb arcs de mig punt; a sobre es dreça una construcció, a manera de fortificació” d’una època molt posterior (segle XVI), que el converteix en una torre semicilíndrica amb restes de merlets a la part superior. L’absis de tramuntana té també una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt; la seva cornisa, a diferència de l’altre absis, és de secció excurvada.
La nau de migdia és coberta amb volta apuntada, sostinguda per tres arcs torals de la mateixa forma. No es conserva l’arc triomfal, perquè tota la part del presbiteri és força destruïda. Tot el parament interior del temple ha estat netejat de la calç que en una bona part el cobria. La nau septentrional té volta de canó a la meitat de ponent i apuntada a la part restant. El seu arc triomfal és apuntat; la volta del presbiteri fou construïda amb pedres ben escairades. Les dues naus es comuniquen mitjançant dos arcs formers de forma rebaixada sobre pilars rectangulars. d’època tardana. Sobre l’arc situat més a llevant hi ha restes d’una arcada antiga, de mig punt i extradossada.
L’aparell de l’església és de carreus grossos, ben escairats, que s’afileren regularment. Les parets mestres i les pilastres dels arcs formers s’aixequen sobre uns basaments de la roca natural, tallada artificialment.
A l’interior de Sant Esteve de Peratallada, a la nau septentrional, es conserva sobre un sòcol una ossera gòtica amb restes de policromia que pertany a Gilabert de Cruïlles, datada el 1348. (JBH-MLlR)
Un detall de la façana de ponent, amb un ull de bou circular sota el qual hi ha una cornisa incurvada simple que se superposa a tres mènsules, en una disposició que fa pensar en l’existència d’un porxo o una galilea.
F. Baltà
A la façana occidental de l’església de Sant Esteve de Peratallada hi ha un campanar de cadireta amb arcs apuntats, la part superior del qual és de construcció clarament posterior a l’època romànica. A la part de la façana corresponent a la nau meridional s’obre una rosassa de doble esqueixada i la portada.
A la part de la façana corresponent a la nau septentrional s’obre una finestra de mig punt. també de doble esqueixada.
La rosassa és formada per dues files de dovelles en gradació que delímiten una obertura circular.
Sobre la porta hi ha tres mènsules, de les quals la central és decorada amb un cap d’animal. Aquestes no tenen la part superior plana sinó que a la part frontal s’aixequen lleugerament. Sobre aquestes mènsules, però lleugerament separada d’elles, hi ha una cornisa de secció incurvada que abraça l’amplada de la porta(*). Bé que aquesta cornisa és llisa, la cara frontal ha estat resseguida per un petit solc, el qual remarca el límit superior.
La portada, de mig punt amb tres arquivoltes en gradació de secció semicircular, té molt poca profunditat. Les arquivoltes delimiten un ampli espai pla, format per les grans dovelles. Aquestes presenten al costat de l’obertura de la porta una motllura semicircular que dibuixa un petit arc.
L’extrema senzillesa i l’estilització d’aquesta portada recorden una porta d’edifici civil més que no pas una entrada d’un temple religiós dels segles XII i XII(*). (AMS)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol. XVII, Olot 1909, pàgs. 36-37.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 317-318.