Situació
La Muntanya d’en Torró és la serra que hi ha prop del poble de Peratallada, vers ponent; l’antiga pedrera es troba al vessant encarat cap a la població. Al cim hi ha el planell conegut com “el Terrat del Moro”.
Mapa: 334M781. Situació: 31TEG066469.
Des de Peratallada hom pot arribar fàcilment a aquest serrat proper; alguns corriols s’endinsen pel bosc del seu vessant, si no gaire alt, força abrupte, en el qual hi ha els talls deixats per l’antiga extracció de pedra, que resten dissimulats per l’espessa vegetació; al cim del serrat hi ha els afloraments de roca del Terrat del Moro. Pel repeu inferior de la muntanya i pels camps propers del planell hi ha diferents jaciments d’època romana i hi passa un antic camí que enllaça amb l’anomenat camí d’Empúries i porta can al paratge proper dels Clots de Sant Julià on hi ha unes altres antigues pedreres i elements tallats a la roca.
Forat a la pedra
Un extens sector del vessant oriental de la muntanya és retallat pels treballs de l’antiga pedrera de pedra sorrenca. Els talls, amb diferents bancals i nivells, són generalment de gran alçada i, sovint, també absolutament verticals sense els esmentats bancals. Hi són ben marcats els senyals deixats per les eines. Curiosament, la pedra sol haver-se deixat allisada, fet que sembla insòlit en una pedrera. En aquest sentit, com en altres, recorda els veïns Clots de Sant Julià, si bé ací l’extracció de pedra no ha produït els pous o clots que caracteritzen aquell paratge. Es tracta, també, de la mateixa pedra sorrenca.
Com hem indicat, el bosc i el garrigar dificulten molt l’observació del conjunt d’extensa paret de roca tallada, la qual queda, d’aquesta manera, amagada. Si no fos així donaria una imatge molt diferent del paratge de la rodalia de Peratallada; topònim, en referir-nos a aquest indret, ben significatiu.
Al pla superior de la carena del serrat (d’uns 100 m d’altitud) aflora la pedra una mica arreu, formant unes esplanades que en gran part han estat treballades artificialment. És l’indret dit, pròpiament, el Terrat del Moro. La vegetació també en dificulta l’observació i moltes roques queden totalment colgades.
En una gran roca, més o menys planera, del punt més alt hi ha tot un conjunt de signes gravats i elements esculpits: cassoletes de diferents mides, soles i reguerons diversos, uns encaixos rectangulars molt aprofundits, diferents bassis i, almenys, dues creus llatines d’uns 6 × 4 cm i potser alguna altra de dubtosa a causa de l’erosió. A les roques properes vers migdia hi ha d’altres cassoletes. En un altre aflorament, una mica més lluny, cap a tramuntana, hi ha també algunes cassoletes i diversos soles i cavitats.
També vora la part alta i en uns replans de ponent, en alguns afloraments hi ha uns amplis soles circulars que, en algun cas, demostren clarament que es tracta de peces cilíndriques que no han estat acabades de tallar. Pel vessant de ponent hi ha més peces soltes d’aquest tipus, de poc gruix. Són idèntiques a algunes que també hem vist als Clots de Sant Julià. Per la presència en aquest darrer lloc d’alguna petita mola de molí a mà, de dimensions semblants, entenem que es tracta de moles que no han estat acabades d’elaborar. Tenim, doncs, una indicació, almenys, d’una de les aplicacions de la pedra extreta d’ambdós llocs i de l’elaboració de moles al mateix indret, en una de les èpoques d’explotació.
Com en el cas dels Clots de Sant Julià, és difícil d’apuntar la data de l’explotació de les pedreres i dels elements del Terrat del Moro. És possible que hi hagués un període ampli d’activitat o més d’un moment d’ocupació. Sembla, tanmateix, molt possible que en època alt-medieval aquests indrets fossin ocupats i explotats. També, corn en el cas dels Clots de Sant Julià, la vegetació de sotabosc impedeix l’observació d’un gran nombre de sectors i elements que resten amagats, de manera que només és possible una aproximació mentre no s’hi realitzin treballs de neteja i exploració que altrament permeten de donar més dades sobre la cronologia i altres aspectes del lloc.
A la part inferior del vessant oriental del turó, prop dels basaments dels talls de la pedrera, passa el camí, d’aspecte molt arcaic, que es dirigia vers els Clots de Sant Julià. S’hi identifica un llarg tram tallat a la roca viva, en el qual són molt profundes les roderes.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 516.