Situació
Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera i el campanar, una torre damunt la qual fou erigida una espadanya de dues finestres.
E. Pablo
L’església de Santa Susanna és el temple parroquial de Peralta, poble situat en una vall al peu dels contraforts nord-orientals de les Gavarres, a l’extrem sud-oriental del terme. EI poble és format per diverses masies disseminades dels voltants de l’antic castell de Peralta.
Mapa: 334M781. Situació: 31TEG077453.
Per arribar-hi hi ha dos camins, a mà esquerra, entre la Bisbal d’Empordà i Palafrugell, a la carretera comarcal de Girona a Palamós, a l’indret de Sant Climent de Peralta. Pels dos camins, a 1 km aproximadament hom trobarà l’església. El segon camí que hi ha venint de la Bisbal, tal com hem indicat, passa pel castell de Peralta. (JBH-MLlR)
Església
El temple de Santa Susanna de Peralta, situat en un fondal a 200 m del castell, és un petit edifici romànic d’una nau, amb absis semicircular, la qual fou objecte de moltes reformes durant els segles XVII i XVIII. L’església fou restaurada no fa gaire.
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, el qual actualment es troba molt desplaçat de l’eix de l’església a causa de l’eixamplament que aquesta experimentà en època barroca.
LI. Auguer
Les reformes esmentades consistiren bàsicament en l’eixamplament i l’allargament de la nau primitiva, i amb aquesta finalitat foren enderrocats el mur lateral de tramuntana i el frontis romànics, i l’antiga volta, segurament de canó, fou substituïda per una altra d’arestes. El frontis actual, que correspon a aquesta modificació, té una porta rectangular, a la llinda de la qual hi ha incisa la data del 1791.
Al mur lateral de migdia és visible la cantonada de l’antiga façana de ponent, romànica, desapareguda. Des d’aquest lloc fins a l’extrem de llevant es conserva la construcció primitiva. S’hi obre una porta adovellada d’un sol arc de mig punt i una finestra de doble biaix i arcs de punt rodó.
L’absis ha estat decorat amb tres lesenes o faixes llombardes que no arriben fins a la part superior del mur, sinó que s’interrompen al lloc on hi devien haver els arcs cecs. Tanmateix, al parament no són pas visibles rastres d’alteració, la qual cosa fa pensar que els arquets llombards no han existit mai. D’altra banda, aquest absis té una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, i ha estat cobert amb volta de quart d’esfera.
A la banda de tramuntana de l’església hi ha una torre campanar de planta quadrada, inacabada, sobre la qual fou aixecada una espadanya. L’interior d’aquesta torre campanar es comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt, que és d’època barroca.
La capçalera, que interiorment conserva també l’estructura romànica, es troba notablement desplaçada de l’eix actual de l’església, a causa de les modificacions que experimentà la nau en ésser eixamplada. La seva volta és de quart d’esfera i s’obre a la nau per un plec de mig punt.
El temple de Santa Susanna de Peralta presenta en el seu parament diversos moments constructius. L’aparell romànic que resta de la nau de migdia i de la capçalera, fet de petites lloses sense treballar, pot ésser considerat, per les seves característiques, una obra del segle XI. La porta adovellada del mur meridional sembla que correspon a una reforma posterior al romànic, però anterior al segle XVIII. La seva datació és difícil de precisar.
L’aparell de la torre campanar és un xic diferent del de la resta de l’església; el formen petits carreus rectangulars, estrets i allargats, escairats sense gaire cura, els quals formen filades seguides. Aquestes característiques demostren que aquesta part del campanar pertany a una època constructiva més evolucionada que la de la resta de l’edifici, però que, per altres paral·lels dins la comarca, pot ésser situada també al segle XI. El campanar de cadireta fou bastit amb carreus perfectament tallats i allisats, característics dels segles XII i XIII. Les altres estructures del temple ja corresponen a les reformes del segle XVIII. (JBH-MLlR)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol. XVI, Olot 1908, pàg. 311.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputaciö Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 329-331.