Situació
Vista exterior de l’església des de llevant, durant els treballs de restauració, iniciats l’any 1985.
F. Baltà
El terme de Fitor, de poblament dispers, és situat en plena serra de les Gavarres, al sector municipal del terme, a la capçalera de la riera de Fitor, afluent, per la dreta, del Daró.
Mapa: 384M781. Situació: 31TEG074396.
Hom arriba a Fitor per dos camins, que porten a l’únic mas habitat, Can Plaja, i que parteixen l’un de Mont-ras i l’altre del coll de la Ganga, a la carretera de la Bisbal a Calonge. (JBH-MLIR)
Història
D’aquesta església ha pervingut l’acta de consagració i dotació a través d’una copia del segle XIII, feta per Guillem de Moles, conservada a l’Arxiu Diocesà de Girona. Per aquest document sabem que el 29 de gener de 948 el bisbe Gotmar de Girona, acompanyat d’una colla de preveres i senyors i gent de la contrada, consagrà una església, la qual el mateix dia fou dotada amb diverses aportacions de terres i vinyes. El bisbe li concedí els delmes, les primícies i les oblacions de la vila de Fitor i dels poblets de Calbs, Quinciana, Castell, Canet i Vilanova.
Acta de consagració i dotació de l’església de Santa Coloma de Fitor (29 de gener de 948)
"In nomine Sancte et in domino Caritatis. Anno dominice incarnationis DCCCCXLVIII —IUI— Kalendis februarii veniens vir reverentissimus dominus Gotmarus episcopus santé sedis Gerundensis ad consecrandam ecclesie in honore Sancte Columba que sita est in comitatum Gerundensem in locum que nuncupant Ficturo quam hedificaverunt Altimirus presbiter et Placianus et Tassius levita congruit de fficacio cunctorum fidelium ut ad celestiam patriam toto desiderio anelant quatinus Sanctis monitis intendo celestium bonorum pociantur efectibus hune igitur secuti sunt more ab exordio sancte ecclesie religiosi suntque viri qui ipsa ecclesiastica edocati piis operibus innundant et ipsa ecclesia enutrire et augmentare satagerunt quorum itaque spes nostra sequens opportet nos ad celestem patriam inspicere ut ad kaduca respuentes ad sublimiam manenciam toto adnisum tenere valeamus. Denique in Dei nomine ego Altamirus dono ad diem dedicationis propter remedium anime mee in termino de Ficterio de vineas quarterias VI et de montis modiatas XX. Ego Plaucimius cum filio meo Tassio et cum uxore et filiis et pro anima (radiat mea) Tharsimiri presbiter que fuit condam donamus terras et vineas XX in loco que dicunt Ficturio et ipso manso qui fuit de condam Joanni et de Serena et alio manso que emit de Uuisilo femina et pro anima Danieli presbiteri de vinea quarterias V et pro anima Revogandi in locum que dicunt Kastello de vinea quartana -I- et Engo vices comes de terra modiatas -II- de vinea modiata -I- in locum que vocatur Quinciana et Felix quarteria -I- de vinea et Amelius quartera -I- de vinea et Amelus quarteria -I- de vinea et Maurezellus inter terra et vinea semodiata -I- Richinilles femina peciola -I- de vinea. Joannes semodiata -I- de vinea Salomon quarteria -I- de vinea. Danila presbiter quarteria -I- de vinea cum arboribus. Vuadamirus presbiter cum fratribus suis quarteria -I- de vinea. Estallus et Danla modiata -I- de terra. Basillius sesteradas -II- de vinea. Emil quarteria -I- de vinea. Vancenallus et Salamon sesteradas -VI- de terre […] et Vince maie et Oliba semodiata -I- de terra. Adalbertus pro anima sua ac pro anima genitori sui de vinea modiata -I- inter Fictor et Quinciana Arecus dono pro anima mea et pro anima genitori sui vel pro anima génitrice sua de vinea quarteria -I- et de terra -I- troso (o croso). Gondefredus donat pro anima mea et pro anima (genito)ri sesteradas -V- de vinea. Durandus dat sesterada -I- de terra in Castello. Viuolales donat pro anima sua et pro anima genitori vel génitrice et pro uxori me di vinea quartarias -III-Alcimarius donat pro anima sua et pro anima genitori sui vel génitrice et uxori sue quartarias -VI- inter terra et vinea. Felix donat pro anima sua et pro anima genitori sui sesterada -I de (terre raillai) vinea. Lupus dat de vinea semodiata -I-. Adrouarius dat semodiata -I- de vinea. Limila dat quartana -I- de vinea. Qua propter et ego, Gotmarus, gerundensis episcopus, concedo ad ipsa ecclesia suprascripta décimas et primicias et oblationes fidelium de ipsa villa que vocatur Ficturio cum fines ac termines earum et de villa (uneufis, idest Calvos et Quinciana et Kastello et Canedo et Villanova cum fines vel terminos et agacenciis illorum et daine oxalto. Ideo Ego Gotmarus episcopus dono hec omnia ad ipsa ecclesia suprascripta constituens ut nulli in postmodum hoc noster dotus vel decretum ullatenus violari liceat seu inconvulso et inviolabilem permaneat. Reditum vero Sancte Marie sedis Gerundensis ecclesia stat(u)imus per singulos annos -II- de vino et sinodum et crisma ac ciaciones. Digesta est autem (huius) scriptura dotis -IUI- kalendis februarii anno XIIII- régnante Ledovigo rege filio condam Karolo.
+ Gondemarus sancte ecclesie Gerundensis humilis episcopus S+S+. Uuadamarus testa SS. Felicuis presbiter SS. Sperandeo presbiter SS Isauma. SS Adalbertus presbiter. SS Placianus. SS Uuadelmarus presbiter. SS Alsemirus presbiter SSS. Tornius levita. SS Aanlo presbiter. SS Senderedus presbiter. S Amelius S. S+m Areto. S+m Baselius. S + m Audales. Signum Gaudefredus. S+m Altemirus. S+m Salamon. S+m Felix. S+m Ostalius. S+m Daniel. S+m Vencemalus. S+m Adrovarius et sig+num. Umila. S+m Emila. S + m Durando. SS Felus. SS Mauretellus. SS Atoarchi presbiter. SS Febrarius presbiter qui hanc dote vel donacione scripsit sub die et anno quod supra. Signum Guillemi de Molis qui hoc translatavit."
Original: Perdut.
Copia del segle XIII: Arxiu Diocesà de Girona, pergamí num. 17. No porta la data en què fou feta aquesta copia, però si que hi figura el copista, Guillem de Moles. Hi ha algunes anomalies o maies interpretacions. Així, per exemple, la invocació comença: “In nomine Sande et in Domino caritatis”, quan sembla evident que l’original havia de dir: “In nomine Sancte et individue Trinitatis.” Hem posat en cursiva els textos de lectura difícil.
Traducció
"En el nom de la santa i indivisible Trinitat (i en el Senyor caritat). L’any de l’encarnació del Senyor nou-cents quaranta-vuit, el dia quatre de les calendes de febrer, vingué el reverendíssim senyor Gotmar, bisbe de la santa seu de Girona a consagrar l’església en honor de Santa Coloma, que és situada al comtat de Girona, al lloc que anomenen Fitor, la qual edificaren Altimir, prevere, i Placià i Tassi, levites, edificació a la qual concorregueren tots els fidels, que, seguint els consells sants, desitgen ferventment la pàtria celestial per aconseguir els efectes dels béns celestials; aquest és el costum que des dels inicis de la santa Església hem seguit els barons religiosos, que educats en els ensenyaments eclesiàstics s’esforcen a practicar bones obres i fomentar i fer créixer l’Església. Per això, seguint la nostra esperança cal que mirem la pàtria celestial, de manera que, menyspreant les coses caduques, posem tot el nostre esforç per aconseguir les que perduren sempre. Per això, en nom de Déu, jo, Altemir, dono el dia de la consagració, per a remei de la meva ànima, al terme de Fitor, sis quarteres de vinya i vint mujades de muntanya. Jo, Plancià, amb el meu fill Tassi i amb la meva muller i fills i per a l’ànima del prevere Tassimir, ja difunt, donem vint (…) entre terres i vinyes al lloc anomenat Fitor i el mas que fou del difunt Joan i de Serena, i un altre mas que va comprar a la dona Vuisilo (Guisila), i per a l’ànima del prevere Daniel eine quarteres de vinya i per a l’ànima de Revogaud, al lloc que anomenen Castell, una quartera de vinya i Engo, vescomte, dues mujades de terra i una de vinya al lloc anomenat Quinciana i Félix una quartera de vinya i Ameli una quartera de vinya i Amel una quartera de vinya i Maurezell una mitja mujada entre terra i vinya, la dona Riquinilla una petita peça de vinya, el prevere Danila una quartera de vinya amb arbres, el prevere Guadamir, amb els sens germans una quartera de vinya. Estall i Danla una mujada de terra, Basili dos sesters de vinya, Emil una quartera de vinya, Vancenall i Salamo sis sesters de terra (…) i Vincemal i Oliba mitja mujada de terra, Adalbert per a la seva ànima i per a la del seu pare dóna una mujada de vinya entre el Fitor i Quinciana, Arems dóna per a la seva ànima i per a la del seu pare i per a la de la seva mare una quartera de vinya i un tros de terra. Gondefred dóna per a la seva ànima i per a l’ànima del seu pare cinc sesters de vinya. Duran dóna un sester de vinya a Castell, Uivolales dóna per a la seva ànima i per a l’ànima dels seus pare i mare i per a la seva muller tres quarteres de vinya, Alcimari dóna per a la seva ànima i per a les dels seus pare, mare i muller sis quarteres entre terra i vinya, Félix dóna per a la seva ànima i per a l’ànima del seu pare un sester de vinya, Llop dóna mitja mujada de vinya, Adroer dóna mitja mujada de vinya, Limila dóna una quartera de vinya. Per això, jo, Gotmar, bisbe de Girona, concedeixo a aquesta església els delmes, prirmícies i oblacions dels fidels de la vila que anomenen Fitor amb els seus límits i termes i també de les vilelles de Calbs, Quinciana, Castell, Canet i Vilanova amb els seus termes i dependències i el que Déu doni alii. Per tant, jo, Gotmar, bisbe, dono tot això a l’esmentada església i ordeno que ningú, després d’aquest nostre decret de donació, pugui prendre-li res sinó que romangui així incommovible i inviolable. Establim que cada any pagui per rèdit a Santa Maria de la seu de Girona dos modis de vi i també el sínode i el crisma i ració.
Aquesta escriptura de dotació fou feta el dia 4 de les calendes de febrer de l’any 14 del regnat del rei Lluis, fill del difunt Carles.
Gotmar, bisbe, humil de la santa església de Girona. Signa Guadamar. Feliu, prevere. Esperandéu, prevere. Isauma. Adalbert, prevere. Placià. Guadalmar, prevere. Alsemir, prevere. Torni, levita. Aanlo, prevere. Sendred, prevere. Ameli. Aretus. Basili. Audales. Gaudefred. Altemir. Salamo. Félix. Ostoli. Daniel. Vencemal. Adroer. Umila. Emila. Duran. Felus. Mauretell. Atoarc, prevere.
Febrer. que ha escrit aquesta donació o dotació el dia i any escrit.
Guillem de Moles que ha fet la copia".
(Trad.: Antoni Pladevall i Font)
L’església de Santa Coloma de Fitor és esmentada en les Rations decimarum dels anys 1279 i 1280 i en un document del 1286, com també en els nomenclàtors diocesans del final del segle XIV, i, posteriorment, és esmentada també corn a parroquial.
La diputació de Girona i els serveis de restauració de la Generalitat han iniciat recentment una campanya de restauració que l’any 1985 es trobava molt avançada. Anteriorment, l’any 1984, el departament de joventut de la Generalitat de Catalunya hi instal·là un campament d’estiu, que ajudà a enderrocar la sagristia i a derruir el cementiri. (JVV-JBH-MLlR)
Església
Planta del conjunt de l’església, a escala 1:200.
LI. Bayona-Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Girona
L’església de Santa Coloma de Fitor és un edifici actualment en curs de restauració i consolidació. Té una estructura molt complexa, fruit de diverses reformes i afegitons que han complicat moltíssim la seva lectura. De fet ha estat durant els treballs de consolidació i restauració que duu a terme la diputació de Girona des de l’any 1985, dirigits per l’arquitecte Lluis Bayona, que han pogut ésser identificades algunes parts del monument. També se n’ha pogut precisar la natura, la qual cosa permet d’establir, encara amb molts interrogants, uns certs períodes del seu procés constructiu.
El seu aspecte actual és el d’un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó —de perfil apuntat— i reforçada per un arc toral, també apuntat. És rematada a llevant per un absis semicircular aprofundit, obert per un arc triomfal, el qual, com l’arc toral de la nau, té un perfil apuntat. Al cantó de tramuntana d’aquesta nau hi ha un campanar de torre, de dos pisos, el primer amb finestres senzilles, amb arcs ultrapassats, i el segon amb finestres geminades, emfasitzades per un fris d’arcuacions llombardes, tallades en un sol bloc de pedra. A llevant del campanar hi ha un segon absis, de la mateixa forma que el de la nau del cantó de migjorn. A ponent hi ha una cambra, coberta amb volta de canó, que és tallada pel campanar; a la base d’aquest hi ha un reforçament del mur de tramuntana i una volta de canó d’eix perpendicular a la nau i força més alta que la de la cambra de ponent. A la façana de migjorn del campanar, cegada pel terrabastall que sobrealça la nau de migjorn, hi ha una petita finestra d’una sola esqueixada.
La comunicació entre aquests elements és resolta amb dues arcades que perforen el mur de tramuntana de la nau de migjorn (en arc escarser) a la base del campanar i entre els absis. A l’indret de la cambra de ponent del campanar hi ha una arcada de pedra sorrenca aparedada, la qual devia comunicar aquesta peça amb la nau de migjorn. L’arc que obre l’absis de tramuntana és, curiosament, de quart de cercle.
La porta és oberta a la façana de migjorn i consta d’un simple arc en gradació, sense cap altra ornamentació que dues impostes llises. Les finestres que obren el fons dels absis presenten signes evidents d’haver estat molt reformades.
Abans de la realització de les obres de conservació i consolidació semblava força clar que l’església de Santa Coloma de Fitor responia a un esquema bastant clar: una nau, la de migjorn, probablement pre-romànica, amb un campanar de torre contemporània, a tramuntana, que en un moment determinat, entre el segle XII i el XIII, fou reformada amb l’addició d’un pis al campanar (o la substitució d’un altre ja existent), la construcció de les voltes i l’absis de tramuntana. Posteriorment aquesta estructura pati més reformes, amb la construcció d’una sagristia, actualment enderrocada, al costat de migjorn i la cambra al de tramuntana. L’allargament de la nau original vers el costat de ponent i la construcció d’un terrabastall, que unifica totes les cobertes, acabà de donar a l’església l’aspecte amb què ha arribat a nosaltres.
Els treballs de neteja i exploració, previs a les obres de consolidació, han aportat noves dades que capgiren totalment aquesta primera impressió.
En arrencar els arrebossats interiors que tapaven els paraments de la base del campanar, hom ha pogut comprovar que el mur que el separa de la cambra de ponent és totalment postís i que el campanar descansa directament sobre la volta d’aquesta cambra, que ha estat violentament fracturada per tal de permetre la construcció de la volta travessera de la base del campanar. Això indica clarament que la cambra del costat nord-occidental, que semblava posterior a tot el conjunt, en realitat és anterior i és la peça més antiga de tot el complex. Aquesta impressió es confirma en estudiar la façana de tramuntana, lliure de bardisses i matolls, en la qual s’observa perfectament que el mur actual de ponent és postís, que la peça originàriament era més llarga i que el ràfec original era format per lloses planes. A la mateixa base del campanar hi ha encara una cantonada, embeguda en el mur, retocat i refet arran de la construcció del campanar, la qual indica l’extrem de llevant d’aquesta nau primitiva.
L’aparell del seu mur és bastant diferent a la resta de l’edifici i és format per llosetes planes, lligades amb abundant morter de calç, estructura semblant a la que presenta la seva volta, de lloses en plec de llibre.
No sabem quin tipus de capçalera podia haver tingut aquesta peça, posat que es tractés d’una església. En tot cas, els seus possibles vestigis es deuen trobar sota el campanar i l’absis de tramuntana; no hi ha dubte que una excavació d’aquest sector aportaria dades importants sobre aquest punt.
Hom pot plantejar la hipòtesi que la volta travessera de la base del campanar formés part de l’estructura original, com un transsepte elevat, no sobresortint lateralment, del tipus que apareix a les properes esglésies de Sant Esteve de Canapost o de Sant Climent de Peralta. No sembla pas, però, que aquesta hipòtesi sigui la més versemblant, per tal com aquesta volta se situa en un nivell excessivament alt, pel que coneixem d’aquesta tipologia, i perquè apareix perfectament integrada, aparentment, amb el regruix interior del mur de tramuntana i amb els murs del campanar, que fracturen la volta primitiva, on no hi ha vestigis dels arcs necessaris que devien resoldre la unió de les dues estructures.
A aquesta nau primitiva —de data indeterminada però sens dubte força reculada— fou afegida la nau de migjorn, amb el seu absis i el campanar, el qual, per la seva tipologia, s’avé amb les formes típiques de l’arquitectura del final del segle X, com els absis de Sant Geroni de Vida, Sant Genís del Terrer o Sant Miquel de Cuixà.
Capçalera exterior de l’església, on és perfectament visible l’opus spicatum.
A. Borbonet
L’aparell d’aquesta part ha estat fet amb lloses sense treballar, que formen dues grans filades d’opus spicatum a l’absis. En enderrocar la sagristia, ha estat localitzat l’acabament original d’aquest parament, format per un arrebossat molt fi de morter de calç, i la cantonada de la nau amb l’absis, formada per grossos carreus de pedra sorrenca, col·locats al llarg i de través.
El campanar té un aparell bastant més acurat, especialment en els arcs, lleugerament ultrapassats, de les finestres. Per la seva construcció és evident que el campanar correspon a aquesta fase constructiva, o és poc posterior, com ho demostra la finestra en arc de ferradura, realment identificada a la façana de migjorn, sota el nivell de les altres finestres. Per la seva tipologia es podria relacionar amb la part inferior del campanar de Sant Mateu de Bages.
La part alta del campanar es diferencia molt clarament de la resta pel seu aparell de carreus ben tallats i polits, que abraça també el fris d’arcuacions llombardes que emmarquen les finestres, tallades en un sol bloc de pedra, tal corn és propi de les formes evolucionades dels elements llombards construïts ja dins el segle XII, moment en el qual cal situar la reforma del campanar.
És probable que sigui en un moment encara posterior que calgui situar la construcció de la volta de la nau, substituint probablement una primitiva volta de canó, lleugerament ultrapassada, de la qual són visibles vestigis de l’arrencada i la reforma dels arcs toral i triomfal, com també la construcció de l’absis de tramuntana, fet a imitació de l’absis primitiu, amb un aparell de reble molt rústic. També a aquest moment devia correspondre la construcció de la porta actual.
Un fragment de decoració mural.
F. Baltà
Les reformes finals devien correspondre a l’allargament vers ponent de la nau de migjorn, la construcció de la sagristia i el cor i el terrabastall amb la nova coberta, així com la decoració interior, la qual desfigurava les estructures originals. Cal notar que a l’absis de migjorn, en treure el retaule, hom ha pogut observar vestigis de decoració mural pintada, de tipus geomètric probablement, força esvaïts, i possiblement d’època romànica; caldria explorar els arrebossats per poder verificar-ho. (JAA-JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona. Girona 1977, pàgs. 306-208.