Situació
Una vista de l’exterior de la torre, únic element que resta, i molt ben conservat, del castell.
F. Tur
La Torre o castell de Cabanes es dreça al bell mig del nucli urbà d’aquesta vila, al carrer de la Torre.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG983842.
La vila de Cabanes és a 6 km de Figueres per la carretera local que porta d’aquesta ciutat a Sant Climent Sescebes. Hom hi pot arribar sense necessitat d’entrar al nucli de Figueres, situant-se a Vilabertran des de la N-II i seguint des d’allí la carretera local esmentada.
Història
L’any 885 els comtes Guifré I i Guinedilda havien dotat el monestir de Sant Joan del Ter (de les Abadesses) que havia de regir, en el futur, llur filla Emma. La comtessa cedí la part que li havia pertocat d’una propietat de Cabanes (villa que nuncupant Cabannas), la qual havia estat comprada del seu pare Sunifred.
En l’acta de consagració de l’església de Sant Joan de l’any 887 també apareix esmentada aquesta donació.
El rei Carles el Simple, per un precepte de l’any 899 confirmà els béns del monestir de Sant Joan, entre els quals hi havia els donats per la comtessa Guinedilda.
Per un altre precepte de Carles el Simple, del mateix any 899, eren confirmats als fidels Esteve i Anna, dos lots de possessions: Ullastret i el seu terme i el vilar de Cadins, amb les seves esglésies. Els beneficiaris eren personatges d’alta posició. Esteve és documentat com a jutge i Anna era filla del comte Alaric d’Empúries i, de Rotruda, filla del comte Bera de Barcelona.
L’any 926 el magnat Tassi, impulsor de la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes, donà al seu monestir uns alous que ell havia adquirit, un dels quals dins el terme de villa Kabannas, al lloc anomenat illa de Sant Sadurní, al costat de la domus de Sant Sadurní, prop de la Muga. Les restes d’aquesta domus alt-medieval sembla que han desaparegut completament. Aquesta possessió de Cabanes figura confirmada als monjos de Sant Pere de Rodes en un precepte del rei Lotari de l’any 982.
El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el testament de l’any 989 llegà a la seu d’Elna l’alou que posseïa a Cabanes, amb les seves esglésies, donació que feren efectiva la comtessa Guisla i els altres executors testamentaris l’any 991.
Segons un capbreu del darrer quart de segle XI el monestir de Sant Quirc de Colera posseïa un alou a Cabanes, amb masos i terres, que era infeudat a Dalmau Berenguer.
La jurisdicció del lloc de Cabanes pertanyia als vescomtes de Rocabertí en època baix-medieval, els quals eren senyors del castell de Cabanes, que és al·ludit en sengles notícies dels anys 1379 i 1423.
Castell
Planta i secció, a escala 1:200, de la torre, circular i de forma perfectament cilíndrica, de dos pisos. La porta que donava accés al seu interior era oberta al nivell del pis superior.
J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent
Vista de la torre des de l’interior amb la cúpula.
F. Tur
La Torre de Cabanes és l’únic element que resta del castell, del qual devia ésser la torre d’homenatge.
És de planta circular i de forma perfectament cilíndrica. El seu pla té un diàmetre extern de 10,50 m i un d’intern de 5,50 m, que defineixen un gruix del mur de 2,50 m. La torre presenta una alçada d’uns 16 m. El seu interior és dividit en dos pisos que són coberts amb sengles voltes cupulars d’argamassa que conserven empremtes dels encanyissats. Aquestes voltes són obertes a la clau per trapes circulars per comunicar (per mitjà d’escales movibles de fusta) els dos espais interns i aquests amb la terrassa superior.
Al mur perimetral hi ha una sola obertura antiga, que és la porta, situada a l’alçada del sòl de la segona planta. Consta d’un arc de mig punt que arrenca de dos carreus i de dovelles curtes, mentre que la llinda monolítica és suportada pels brancals de la porta; l’espai del timpà fou omplert amb pedres desbastades i morter.
Aquesta entrada era defensada per un matacà, situat a la seva vertical i a l’extrem superior de la torre, en el parament que es dreça sobre el nivell del sòl de la terrassa i forma el seu mur balustrada. El matacà roman ben conservat, amb el muret de carreuada —i petita espitllera al centre— sobre tres grosses mènsules dobles en degradació.
Aquest mur que circueix la terrassa pertany a una reforma o reparació tardana. Es distingeix de la resta de l’aparell de carreuada de la torre perquè ha estat bastit amb pedres petites, sense treballar, que deixen visible el morter que les lliga; s’hi obren petites sageteres.
Per accedir des de l’exterior a la porta d’entrada —enlairada al nivell del pis superior, com ja hem indicat— fou adossada al parament de la torre una escala de llargs graons de pedra, a tota la banda sud-occidental.
La torre de Cabanes fou construïda amb carreus de calcària de mida força grossa, molt ben escairats i polits amb cura, els quals s’ajusten a la perfecció. S’afileren de manera regular, col·locats a trencajunt. Els rengles són, però, d’alçades diverses i en alguns punts s’observa que una sola filada de carreus voluminosos, quadrangulars, es transforma en una doble filada d’altres carreus rectangulars, estrets i allargats, de poca alçada. Una altra particularitat d’aquest aparell és la presència d’uns pocs carreus aïllats, una quinzena, que hom deixà sense allisar i que presenten una talla d’encoixinat a la cara externa.
Per les seves característiques, entenem que aquesta torre degué ésser bastida al segle XII, probablement a la segona meitat.
La torre és de propietat municipal i es conserva quasi íntegrament, bé que, per manca de manteniment i d’ús, les humitats afecten molt negativament les seves estructures, sobretot a la part inferior.
Bibliografia
- Pere Català i Roca i Miquel Oliva i Prat: La Torre de Cabanes, dins Els castells catalans, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1969, pàgs. 362-364.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 69; vol. II-B (Alt Empordà), Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàgs. 543-545.