Situació
A uns 4 km de Cantallops, a la part meridional del terme, aigües avall de la riera de Torrelles, hi ha les ruïnes del que fou monestir de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc. Actualment hi ha el mas de Bell-lloc, casal del segle XVIII, reformat al final del segle XIX, seguint el gust neogòtic i modernista.
Mapa: 220M781. Situació: 31TDG950943.
Per anar-hi hom pot agafar un camí de terra en estat regular, més aviat dolent, des de Cantallops. És millor, però, agafar un altre camí, des de la carretera local del Pont de Campmany a Garriguella, que es troba a mà esquerra, a meitat dèl camí entre les poblacions de Campmany i Sant Climent Sescebes, al paratge de Costoja. En un recorregut d’uns 2 km porta a Bell-lloc. (JBH-MLIC)
Història
Hi ha notícies d’aquest monestir des de l’any 1207. El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada.
En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 figura la“priorissa de Pulcroloco” en la llista d’esglésies, capelles i monestirs amb rendes pròpies que havien de pagar el delme per contribuir al finançament de les croades.
L’any 1391 Felip de Rocabertí cedí el castell de Peralada i el seu terreny a les monges, que abandonaren definitivament Bell-lloc.
La comunitat ha romàs a Peralada fins a la seva recent unió amb la comunitat de Santa Clara de Castelló d’Empúries i l’erecció d’un altre convent a Vila-sacra. (JBH-MLIC)
Església
Un aspecte de les ruïnes de l’església, les quals consisteixen en els vestigis d’un absis semicircular i una part de la nau de l’església.
F. Tur
Uns 50 m a tramuntana del mas de Bell-lloc hi ha les romanalles d’una antiga construcció que sobresurten molt poc del sòl i que encara s’han anat degradant més els darrers anys. L’observació de les restes quan encara eren prou visibles permetia d’identificar la fonamentació d’una part del mur de tramuntana de la nau de l’església i d’una part de l’absis de planta semicircular. Els murs sobresortien del terreny en una alçada màxima d’uns 0,50 m. La construcció és a base de pedres grosses només escantonades, lligades amb morter no gaire compacte. No es distingia cap fragment clar de l’aparell.
Actualment, a l’indret hi ha un clos destinat a una explotació ramadera, i les restes arquitectòniques són molt més destruïdes i gairebé no es veuen. Per la forma semicircular de l’absis i pel fet que el monestir ja existia a la primera meitat del segle XIII, cal suposar que aquests vestigis pertanyien a una església romànica. Només una excavació podria posar al descobert altres elements. (JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 90 i 92.