Situació
Una vista de l’exterior de l’església, des del sud-est, després de la restauració. Hom hi pot apreciar perfectament l’estructura de l’edifici amb una nau, capçada a llevant per un absis i amb el portal obert a migjorn.
F. Tur
L’església romànica de Sant Miquel pertanyia a l’antic poble de Colera, apartat del mur i de l’actual vila de Colera que hi ha a la vora, als darrers contraforts de l’Albera, en un replà enlairat, al sud-est del puig d’Esquers, a la serra de la Balmera.
Mapa: 220M781. Situació: 31TEG083945.
Per anar-hi cal agafar una pista de terra, just al col·l.et que es troba abans d’arribar a Colera des de Llançà per la carretera de la Bisbal d’Empordà i Figueres a Portbou. Per aquest camí, cal fer uns 4 km fins a l’església vella. (JBH)
Història
El poblat medieval de Colera era un conjunt de masies escampades per petites valls i muntanyes de l’Albera. Aquesta zona ara és deshabitada, ja que la població es traslladà a la nova vila que, a partir del segle XVIII, s’edificà prop de la mar.
L’indret és esmentat per primera vegada l’any 935 en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Quirc de Colera: “col·l.um de Collaria… valíem quam vocant Colera”.
En un document datable al darrer quart del segle XI s’indica que Dalmau Berenguer tenia, en feu del monestir de Sant Quirc de Colera, la vila de Colera “ipsa sua domenedura propia”, amb masos, terres, vinyes i pertinences, com també els ports i la “turre” allí fundada, també la meitat de les vinyes de la vall de Freixe, nom antic de la vall i la cala de Colera, i l’església de Sant Miquel de Colera, amb terres, delmes i primícies.
L’església parroquial de Sant Miquel de Colera, l’“església vella”, és esmentada l’any 1219 com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera. També apareix en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV. (JBH-MLIC)
Església
Una vista de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons.
F. Tur
L’església de Sant Miquel és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La portada, situada a migjorn, té quatre arcs de mig punt en gradació, amb una llinda i un timpà, ara desapareguts. Segueix el tipus característic dels portals de les comarques de l’Empordà, el Rosselló i la Garrotxa.
L’edifici té dues finestres, una al frontis i l’altra al centre de l’absis, de doble esqueixada i amb arcs de punt rodó. Al mur de la capçalera de la nau hi ha un parell d’ulls de bou.
El campanar, de cadireta i amb tres pilastres, s’aixeca sobre el mur frontal.
La volta de la nau és apuntada, igual que l’arc triomfal. Al mur de tramuntana de la nau, a l’interior, hi ha una gran fornícula, coberta amb arc de mig punt.
Aquest temple conserva l’enllosat original, de grans llambordes de pissarra. L’aparell és de carreus de pissarra, escairats i afilerats, amb unes filades interlineades de carreus grossos, rectangulars tallats més acuradament a les cantonades i als arcs.
Aquesta església es trobava abandonada i en estat ruïnós, però darrerament, per iniciativa popular i amb el suport de la diputació de-Girona, hi ha estat feta la neteja de l’interior i del voltant i una restauració, en alguns punts excessiva, de les estructures.
L’església de Sant Miquel de Colera és un clar exemple de l’arquitectura rural del segle XII, o, fins i tot, del començament del XIII, on l’adaptació de materials autòctons, com la llosa de pissarra utilitzada als murs, arriba a condicionar una tecnologia endarrerida amb relació a les formes a què s’aplica. (JAA-MLIC-JBH)
Treballs de restauració
L’any 1991 es portà a terme la segona fase de restauració d’aquesta antiga església parroquial, durant la qual es procedí a la neteja de l’interior de l’edifici, a la renovació total del paviment amb lloses de pissarra i, així mateix, es col·locà un nou tancament i escales a la porta d’entrada. (MLIR)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 119-120.