Situació
Unes tombes de la necròpoli.
J. Bolòs
Aquest important grup d’una trentena de sepultures fou trobat els anys 1960 en l’excavació del conjunt de l’església de Santa Magdalena. Possiblement, a les zones adjacents o bé sota els paviments hi ha més tombes.
Sepultures
Aquestes sepultures s’estenen tot al voltant de l’església preromànica. Algunes foren fetes a la cambra funerària que hi ha a tramuntana, on n’hi ha dues, i també a les dues cambres de migjorn, on se’n trobaren cinc més. A part aquestes, també se n’excavaren dues més a la nau (o l’allargament de la nau). Darrere l’absis n’hi ha així mateix, almenys cinc més i, finalment, a la banda de ponent i de migjorn de la nau hi havia les restants (almenys unes onze). Totes aquestes sepultures de ponent i de migjorn també restaven dins una zona tancada per uns murs.
En aquesta necròpoli hi ha una sèrie d’elements prou característics i que convé d’assenyalar, ja que, en general, semblen reflectir un estret lligam amb el passat. Aquest lligam devia existir a tot arreu, però normalment, en d’altres contrades, no és pas tan evident com en aquest indret on la proximitat de les restes clàssiques i també paleocristianes i d’època visigòtica és patent.
A mà esquerra de l’església, hi ha dues sepultures encabides entre les dues parets d’una cambra. A la dreta hi ha una sepultura excavada a la roca, situada a l’ampliació de la nau. Les ratlles esbiaixades corresponen a les rajoles.
J. Bolòs
Actualment, en aquesta necròpoli podem veure diversos tipus de tombes, que no han de correspondre d’una manera necessària sempre a moments cronològics gaire allunyats entre ells, ans poden reflectir també costums o situacions socioeconòmics diversos segons les persones que hi foren sebollides.
Un primer tipus podria ésser representat per les tombes formades per parets de pedruscall, unit amb morter. Sovint hi apareixen totxos, ben col·locats, potser reaprofitats, o bé també pedra tosca. A l’interior sembla que hi ha un arrebossat rogenc allisat. No són gaire profundes —uns 30 cm— i solen tenir una forma gairebé rectangular. En trobem una mostra a la tomba de la cambra de tramuntana més allunyada de l’església, que té una longitud, a l’interior, de 240 cm.
Un segon tipus, potser una variant d’aquest, tenia als costats uns murets de 30 a 50 cm de gruix, formats també per pedruscall unit amb morter; al costat de les pedretes, també podem trobar d’una manera desordenada algun fragment de terrissa rogenca. Aquestes tombes tenen una forma lleugerament trapezial (o trapezoidal) i solen ésser força profundes (uns 35-40 cm). Trobem representat aquest tipus força abundós a la tomba que hi ha al costat de migjorn de l’esmentada al paràgraf precedent. Té una llargada de 230 cm.
Una altra variant d’aquest tipus —malgrat la total diferència del material utilitzat— serien, de fet, les tombes excavades a la roca, com la que hi ha a l’allargament de la nau. Aquesta tomba, amb una longitud de 192 cm, té una profunditat que oscil·la entre els 35 i els 40 cm. En realitat, malgrat ésser cavada a la roca, segurament és força semblant —i coetània— a les dels tipus precedents.
Cal afegir que, a part aquests tipus predominants, sembla que hom també hi trobà algunes tombes fetes amb lloses clavades verticalment, tant al costat de l’absis com a l’extrem de ponent de la necròpoli.
Totes aquestes tombes són orientades de llevant a ponent, amb una desviació més o menys gran cap a tramuntana.
Un altre element important —a desgrat que ara sigui difícil de relacionar amb els diversos tipus de tombes— és el de les cobertes. Actualment, encara podem distingir les tombes que tenen al damunt unes pedres grosses i ben tallades amb un gruix d’uns 15 cm, una amplada de, per exemple, 65 cm i una llargada de 65 cm, d’altres sepultures que només eren recobertes amb dues llosetes fines de llicorella. Algunes d’aquestes darreres —i potser també les altres— eren colgades per una capa d’un opus testaceum, format per fragments de terrissa i morter allisat. Damunt la calç aplanada, hi ha algun cop, sobre els sepulcres, una creu dibuixada. Aquest motiu no és pas gaire usual; sembla que només ha estat trobat a les tombes de Son Peretó de Mallorca (del final del segle VI) o en unes sepultures de Mataró.
En conjunt, doncs, hi ha gran nombre d’elements prou remarcables en aquesta necròpoli. Un primer element poc comú és l’existència del que semblen unes cambres funeràries. De fet, però, en primer lloc, caldria aclarir si són realment cambres funeràries i també la datació d’aquests murs que hi ha al voltant de l’església. Cal que ens plantegem quina devia ésser la relació, des d’un punt de vista cronològic, entre, d’una banda, l’església i, de l’altra, els murs exteriors i també les tombes. En principi, les sepultures són posteriors als murs que les clouen; això sembla que ha d’ésser així perquè les tombes encaixen perfectament entremig de les parets i perquè no sembla pas que siguin tallades per cap d’aquests murs. Un altre problema es deriva, però, del fet que si suposem, com creu Joan Badia, que les cambres exteriors són molt més antigues que l’església, aleshores les tombes fins i tot podrien ésser anteriors a aquest edifici. Així, doncs, pot ésser que la necròpoli es creés en relació amb l’edifici preromànic o bé que aquest edifici fos construït en un lloc on ja hi havia diverses sepultures. Aquesta qüestió bàsica no la podem aclarir ben bé, tot i que cal dir que la major part dels autors es decanten a creure en la dependència de les tombes de l’església.
Una de les tombes de la necròpoli.
J. Bolòs
Amb relació a aquestes tombes també podem subratllar altres aspectes, com per exemple la coexistència en aquest lloc de formes d’enterrament o característiques típiques de l’època preromànica o romànica (tombes excavades a la roca o de lloses) amb d’altres característiques no gaire usuals en aquesta època (murs de pedruscall, ús de totxos, arrebossat interior, coberta assegurada amb un gruix de morter i picadís de terrissa, etc.). L’existència de tots aquests fets és, però, molt important, car ens permet de veure la importància de la pervivència de costums o usos en aquells llocs on el contacte directe amb el passat ho permetia. Un element que també cal assenyalar és que la major part d’aquestes tombes, que si de debò foren fetes en relació amb l’església, cal datar cap al segle IX, sembla que no presenten un cap diferenciat; tanmateix, gairebé com a excepció, sembla, segons la planta del jaciment publicada pels qui ho excavaren, que la primera de les tombes de la segona cambra meridional tenia un encaix destinat a encabir el cap del difunt.
Malgrat la possible datació d’alguns dels sepulcres vers el segle IX, no podem rebutjar que alguns altres siguin força més antics, d’època visigòtica, i certament que hi ha molts elements aprofitats d’èpoques anteriors.
En conjunt ens trobem, així doncs, davant una necròpoli important, que permet de veure clarament els lligams que hi ha entre les necròpolis premedievals i les de l’alta edat mitjana. Lligam que moltes vegades només el podem veure amb claredat en zones més urbanes o properes a la costa, on el pes del món clàssic encara era molt present. El coneixement d’aquestes necròpolis urbanes pot permetre, d’altra banda, d’aclarir problemes difícils de dilucidar a les petites necròpolis rurals de vers l’any 1000.
Bibliografia
- M. Almagro i P. de Palol: Los restos arqueológicos paleocristianos y altomedievales de Ampurias, “Revista de Gerona”, núm. 20, volum VIII, Girona 1962, pàgs. 27-41.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 147-148.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 202.
- J. Ainaud i de Lasarte: Les esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena a Empúries, “II Reunió d’arqueologia paleocristiana hispànica”, Institut d’Arqueologia i Prehistòria, Barcelona 1982.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 19852, pàgs. 553-554.