Situació
Un detall de l’exterior de l’església amb el campanar, l’element més important que ens ha pervingut d’època romànica, bé que la seva part inferior és coberta d’arrebossat i la superior ha estat molt modificada.
F. Tur
És l’església parroquial del municipi d’Espolla, situat als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol proper repeu de la plana de l’Alt Empordà, a la capçalera del Merdanç. L’església és situada a la part més alta i a l’extrem de tramuntana del nucli urbà.
Mapa: 220M781. Situació: 31TEG003936.
Espolla es troba per la carretera local de la N-II, al Pont de Campmany, a Roses. (JBH-JVV)
Història
L’any 982, en un precepte del rei Lotari, “Spedolia” apareix entre els llocs on tenia alous el monestir de Sant Pere de Rodes. Trobem altres cites sobre el lloc i altres indrets de l’actual municipi en un text datable al darrer quart del segle XI, on apareixen les propietats i els noms dels militum que tenien possessions en feu del monestir de Sant Quirc de Colera.
L’església és esmentada en un document de l’any 1226 amb el nom de Sancti Jacobí de Spoola. Poc després, en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 hi ha notícia de l’ecclesia de Spodilia i ecclesia de Spudilia. El 1362 és anomenada Sancti Jacobi de Espodolia i, en els nomenclàtors del segle XIV, Ecclesia parrochialis sancti Iacobi de Spodolia.
Sembla que un precepte de Carles el Calb de l’any 844 on es confirma la major part dels temples d’aquesta rodalia, entre els quals figura Sancti Jacobi de Spodilia, al monestir de Sant Quirc de Colera, fou falsificat o molt alterat al segle XIII. (JBH-MLIC)
Església
L’església de Sant Jaume és un edifici del segle XVIII, de considerables dimensions, d’una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal, orientada a tramuntana. La torre campanar és, en bona part, romànica.
Aquest campanar, emplaçat a la banda de ponent de la nau, és una torre de base quadrada, de considerable altura. El coronament superior, amb arcades de mig punt de rajol, fou fet possiblement al segle XIX i ha estat arranjat després de la guerra civil del 1936-39. La resta de la torre fins a una alçada d’uns 12 m presenta un aparell de carreus de granit ben escairats que formen filades regulars. Malgrat que la construcció és poc visible a causa de l’arrebossat que la cobreix, especialment a l’interior, aquest parament pot ésser identificat com el d’un edifici dels segles XII o XIII, amb les oportunes reserves, tenint en compte que en l’estat actual, només podem valorar l’aparell.
És poc probable que l’església conservi altres vestigis de l’obra romànica, però per esbrinar-ho bé caldria una neteja completa dels murs. (JBH-MLIR)
Bibliografia
- A. Merino i F. J. de la Canal: España sagrada, vol. XLV, Madrid 1832.
- J. Botet i Sisó: Cartoral de Carles Many…, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (Barcelona), III (1905), pàgs. 95-96.
- F. Monsalvatje: Noticias históricas…, vol. XVII, Olot 1909, pàgs. 107-108.
- J. Rius i Serra: Rationes Decimarum Hispaniae (1279-1280), vol. I, CSIC Barcelona 1946.
- Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, vol. XIII, Madrid 1950, pàgs. 227 i vol. XV, Madrid 1851, pàg. 239.
- J. M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”. Girona 1964-1965.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 159 i 161. (JBH-MLIC)