Situació
Les ruïnes d’aquest vilar es troben uns 30 m a migdia de les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, en un terreny força més baix, proper al marge dret de la riera. (JBH-BBG-ECV-MDPC)
Història
Freixe, com a lloc de poblament, ja és esmentat en l’acta de consagració de Sant Martí de Baussitges de l’any 946, com ja hem indicat abans. Una de les donacions a aquesta església era un camp de la “villa Frexano”, vora la riera i, entre els alous que li cedí el bisbe Gotmar, hi ha el “villare qui dicunt Frexani cum fines et terminos suos”. (JBH-BBG-ECV-MDPC)
Edificis
Les ruïnes del vilar consisteixen en un agrupament de petits casalots. L’indret, no pas per casualitat, és a recer de tramuntana i forma dues àmplies esplanades a diferent nivell.
Un aspecte de les ruïnes del poblat, amb un pany de mur, on és perfectament visible l’aparell.
E. Carreras
Arreu d’aquest espai s’escampen les restes de construccions, en una llargada màxima d’uns 50 m, aproximadament, i una amplada una mica inferior. L’estat actual de l’indret, envaït per la malesa, fa difícil l’observació de les ruïnes; sens dubte, una simple neteja posaria al descobert molts elements i detalls avui amagats.
Pel motiu esmentat és impossible de determinar el nombre d’habitacles en ruïnes. Se n’identifiquen amb claredat set o vuit, però moltes altres parets, més o menys aïllades, demostren que n’hi ha molts més. Són construccions rectangulars o trapezials no gaire grans, amb distribució interna a base d’estances molt reduïdes, rectangulars. Es poden veure els muntants de diverses portes, interiors i exteriors, que eren molt estretes. A diferents paraments interiors hi ha petits armariets o fornícules rectangulars, fets amb lloses estretes i llargues.
L’alçada màxima de les parets avui visibles és d’una mica menys de 2 m. La construcció és a base de blocs de pedra, amb predomini del granit, generalment voluminosos, sense treballar o bé només escantonats; les mides i formes són diverses i creen un aparell irregular amb una certa tendència a la sedimentació horitzontal; a les cantonades hom escollí pedres de mida apropiada, més llargues, i s’hi col·locaren al llarg i de través, si bé descuradament.
Els habitacles es distribueixen desordenadament, molt agrupats, amb passadissos a vegades molt estrets entre ells.
Sens dubte les restes del vilar medieval de Freixe presenten un interès considerable per a l’estudi arqueològic del poblament medieval de les comunitats rurals, en aquest espai geogràfic de les valls de l’Albera. (JBH-BBG-ECV-MDPC)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 556.
- J. Badia, B. Bofarull, E. Carreras i M.-D. Pinero: El patrimoni cultural, històric i monumental, Dossier “Rèquiem per l’Albera”, “Revista de Girona”, núm. 117, Girona juliol-agost 1986, pàg. 41, 2a. ed. (separata), Jornades d’Estudi de l’Albera, La Jonquera octubre del 1986.