Situació
Una vista de l’exterior de l’església, amb la seva estructura romànica molt modificada.
F. Tur
El poble d’Arenys d’Empordà es troba a 2,5 km al sud-est de Garrigàs. L’església, el castell, la rectoria i algunes masies formen un nucli al cim d’un tossal, a menys de 500 m de la riba esquerra del Fluvià.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG965688.
Per arribar-hi pel cantó de tramuntana cal agafar, des de la N-II, la carretera que porta a Garrigàs i, des d’ací, la d’Arenys. Des de migdia hom hi pot arribar des de la carretera d’Orriols a l’Escala, trencant a mà esquerra, a Canallera, cap a Vilaür, o bé arribant a Vilaür des de la carretera que surt de Bàscara. El camí de Vilaür fins a Arenys travessa el riu Fluvià per un passallís i, per tant, no és practicable quan el riu té un nivell d’aigua superior al normal. (JBH)
Història
Al poble d’Arenys d’Empordà, anomenat també en altre temps Arenys de Fluvià, hi ha l’església de Sant Sadurní que s’esmenta com a possessió de la canònica de la seu de Girona l’any 1019. En un document de l’any 1031 és anonenada “Sancti Saturnini de Arengis”. Un altre document de l’any 1056 fa referència a la donació feta a la canònica de Girona pels executors testamentaris de Gausbert d’Arenys dels delmes, primícies i d’altres prebendes que tenia a l’església de Sant Sadurní d’Arenys, al comtat d’Empúries.
L’any 1245 en una venda feta a l’abat de Santa Maria de Roses és consignat que un mas de Garrigàs pertanyia a la parròquia de Sant Sadurní d’Arenys.
L’església va ser reformada al començament del segle XIV, tal com figura a la llinda de la porta datada l’any 1306. L’any 1944 un grup d’artistes empordanesos, sota la coordinació de l’arquitecte figuerenc Pelagi Martínez, decorà l’interior del temple en homenatge al crític d’art castellà José Francés, casat amb Aurea de Sarrà, propietària del castell d’Arenys. (JBH-MLIC)
Església
L’església de Sant Sadurní d’Arenys d’Empordà és un edifici d’una nau, de lectura molt complexa per la seva llarga història constructiva i perquè ha estat desfigurat exteriorment per l’adossament del castell, a migdia, i el campanar a llevant.
La part més antiga sembla correspondre a l’absis, de planta semicircular, i obert a la nau mitjançant un simple plec que forma la gradació. Interiorment, l’absis és decorat per unes pintures murals, obra de Ramon Reig, de després de la guerra civil de 1936-39, la qual cosa impedeix de veure’n els paraments. Exteriorment, tampoc no són visibles, per causa dels edificis afegits a l’església, però des d’una estanca del castell és visible el parament extern d’aquest absis, resolt amb petits carreus a penes treballats, i l’absis és coronat amb un fris d’arcuacions cegues. La presència dels motius decoratius llombards i la seva execució permeten de situar la construcció d’aquest absis dins el segle XI.
La nau és coberta amb volta de canó de perfil apuntat, que arrenca d’una motllura, i al tram immediat a l’absis presenta dos arcs buidats en el mur, que semblen ésser uns arcs formers de reforç d’una estructura anterior, per cobrir-la amb volta, sense que hom pugui prendre aquesta hipòtesi com a definitiva, car el parament de la nau, allà on és visible exteriorment, presenta un aparell de carreus ben tallats i polits, similar al que hi ha a l’interior.
Aquesta nau, que hom pot considerar dins les formes habituals de l’arquitectura del segle XII, fou allargassada posteriorment, possiblement al segle XIV, amb un cos de nau, força més estreta i separada de l’anterior per un arc apuntat. Al cantó meridional d’aquest perllongament de la nau, s’obre la porta, d’un sol arc adovellat.
Aquesta part de l’edifici té l’aspecte d’una torre i hom no pot descartar que, originalment, disposés de merlets, segons es dedueix per alguns vestigis de la part superior del mur. Aquesta finalitat defensiva, vinculada a la presència del castell, al costat de l’església, es féu més patent encara, quan, posteriorment, l’església fou fortificada. També posteriorment hom construí el campanar sobre l’antiga capçalera i una capella al cantó de migdia, resultant així un conjunt de difícil lectura. A aquestes modificacions, cal afegir-hi la decoració interior realitzada l’any 1944.
Tot i la seva complexitat, l’església de Sant Sadurní d’Arenys és un interessant exemple de l’evolució constructiva de l’arquitectura medieval i un dels escadussers testimonis de l’arquitectura llombarda a l’Alt Empordà. (JBH-MLIC)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 188.