Situació
Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa. A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’opus spicatum, fetes amb unes pedres grosses.
F. Tur
Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer.
Mapa: 220M781. Situació: 31TEG102917.
Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà. Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on surt un altre camí en més mal estat, a mà esquerra, que porta fins prop de l’església ruïnosa. (JBH)
Història
L’església del Terrer, de dedicació desconeguda, pot relacionar-se amb l’església de Sant Genís que apareix al segle X com a possessió de Sant Pere de Rodes, situada dins les extenses propietats que el cenobi posseïa al seu entorn.
En el document del 974 apareix esmentat el coll del Terrer i les fites anomenades “portum sancti Genesii”, “redeiritio de Sancto Genesio” i “Sorberiolo de Sancto Genesio”, que donen els límits de les terres que el cenobi tenia a la vall de Llancà.
En una epístola del papa Benet VI dirigida a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes, del mateix any 974, les fites del text abans transcrit es donen amb diverses variacions. Hom hi retroba el “collum de Terrario” i “redorix de Sancto Genesio”. En anomenar les esglésies que depenien del monestir, situades dins aquests termes, apareix “ecclesiam sancti Genesii”.
En un precepte de Lotari de l’any 982, en precisar els límits es repeteix l’al·lusió al coll del Terrer i a “rederuz sancti Genesii”. El mateix succeeix en l’epístola del papa Joan XV, del 990, en la qual hom al·ludeix aquestes fites i l’església de Sant Genís.
L’any 1091 hi hagué un judici entre els abats de Sant Pere de Rodes i Sant Esteve de Banyoles, resolt a favor del primer, els quals es disputaven els drets de possessió sobre les esglésies de Sant Genís, de Sant Joan Sescloses, Sant Cebrià de Pineda i Sant Tomàs del Pení, totes del comtat de Peralada.
El lloc del Terrer és esmentat en una butlla del papa Benet VIII de l’any 1017. (JBH-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis de ferradura i amb tres portes.
J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent
L’església del Terrer és una petita construcció d’una nau amb absis de planta ultrasemicircular d’acusada ferradura.
Les parets de la nau es conserven fins a una alçada que varia entre els 2 m i els 2,50.
L’absis conserva la volta, en la qual hi ha encara visibles les empremtes de l’encofrat. Hi ha obertes dues finestres, d’un sol biaix i amb arcs de mig punt, tallats en una sola pedra.
L’església tenia tres portes, l’una a la façana de ponent, l’altra, de petites dimensions, al mur de tramuntana, i una tercera al mur de migdia.
Als murs laterals de la nau hi ha adossats uns bancs de pedra. Al costat de tramuntana hi ha la base d’un pilar adossat, segurament d’un arc toral.
L’arc triomfal és molt destruït; per les restes conservades sembla que era ultrapassat.
L’aparell ha estat fet amb pedres sense treballar, amb barreja de granit i llicorella. A la part inferior de l’absis destaquen quatre grosses filades fetes amb opus spicatum. L’arc triomfal i els de les finestres han estat fets amb pedra calcària porosa, ben tallada.
El Grup d’Art i Treball i la diputació de Girona hi han dut a terme tasques de neteja que han descobert un paviment de morter allisat, sota el qual n’hi ha un altre de més antic, de picadís ceràmic molt fi.
Feta amb el mateix parament, a l’angle nord-oest de la nau, hi ha una marcada prominència arrodonida. Potser és un basament que assenyala on hi hagué situada una pica baptismal, si bé hom no pot rebutjar d’altres explicacions, com la d’una sepultura.
La restauració efectuada ha estat en molts aspectes excessiva i no ha anat acompanyada d’una suficient exploració arqueològica que aportés noves dades o elements tan importants com els paviments de picadís, o la petita porta que hi ha a tramuntana, que apareix també en altres esglésies de l’Empordà (Sant Feliu de Carbonils, Sant Martí del Forn del Vidre o Sant Romà de Sidillà).
Amb tot, podem adscriure l’església del Terrer en el grup d’esglésies amb absis de ferradura que apareixen a l’Empordà i al Rosselló a partir de la segona meitat del segle X, sense excloure, però, una època lleugerament posterior. (JBH-MLIC-JAA)
Construcció
Uns 150 m al nord-est de l’església, en un replà força més baix, hi ha els vestigis d’una construcció, en un indret erm, esglaonat per feixes d’antigues vinyes. Hi ha grans piles d’enderrocs i diferents rastres de murs que, en general, sobresurten molt poc del terreny. Hi destaca a la banda de llevant un pany de mur de molt gruix del qual és ben visible el parament extern. Es manté en uns 6 m de llargada i té 2,30 m d’alçada màxima. En un dels extrems es pot veure una cantonada L’aparell, que recorda el de l’església propera, és de pedres sense treballar i en alguns punts inclinades, lligades amb ferm morter.
Al mig del conjunt de ruïnes hi ha restes de paviment fet amb morter allisat i també un monticle amb aquest mateix morter, que potser indica la situació d’una volta soterrada.
Hom hi pot observar un escampall de terrissa grisa medieval i fragments de teules corbes, d’aspecte arcaic, de molt gruix i escassa curvatura. (JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- J. Grauc: Nuevas aportaciones al origen ampurdanés del arte románico, “Revista de Gerona”, núm. 29, Girona 1964, pàgs. 18-21.
- Joan Badia i Homs: Aportacions a l’estudi del pre-romànic empordanès, III, “Revista de Gerona”, núm. 78, Girona 1977, pàgs. 14-15.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 221. vol. II-B (Baix Empordà), Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàgs. 563-564.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 210.
- Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1983, pàg. 196-197.
- J. Badia, B. Bofarull, E. Carreras, M. D. Pinero i J. Tarrús: Llançà i rodalia. Ruta megalítica i pre-romànica, Ajuntament de Llançà - Diputació de Girona, s. d. (1988). (JBH)
Bibliografia sobre la construcció
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 564.