Situació
Un detall del mur de migjorn amb la porta original d’entrada a l’església, tapiada.
F. Tur
L’esglesiola parroquial de Sant Martí és emplaçada a la part més alta del reduït nucli del poble de Masarac, que és situat a la part inferior del vessant oriental de la petita serra d’Altrera.
Mapa: 220M781. Situació: 31TDG977891.
S’hi arriba fàcilment per la carretera local de Figueres a Sant Climent Sescebes. També hi porta, des de la Nacional II, una altra carretera local, la de Pont de Molins a Masarac. Una clau de l’església és en una casa del poble. (JBH)
Història
El lloc de Meserago apareix esmentat en documents dels anys 956 i 974. Al darrer quart del segle XI el monestir de Sant Quirc de Colera tenia un alou a la vila de Meserag.
L’església de Sant Martí i la de Santa Maria de l’Om, ambdues del terme de Masarac, juntament amb la de Sant Cebrià de Mollet, foren donades a la canònica de Vilabertran pel bisbe Berenguer Guifré de Girona a la segona meitat del segle XI.
Aquesta església, com d’altres del comtat de Peralada, figura en el text d’una sentència de Carles el Calb datada l’any 844, a favor de l’abadia de Sant Quirc de Colera de la qual hom coneix una còpia del segle XIII. El text és una falsificació o bé el fruit d’una manipulació d’aquesta època amb la finalitat d’atribuir-se, aquest cenobi, el domini de les esmentades esglésies.
Als segles XIII i XIV els senyors de Navata gaudien del delme de Masarac, en feu del bisbe. Consta que l’any 1226 el tenia Arnau de Navata i el 1323 Guerau de Rocabertí.
L’església parroquial de Sant Martí de Masarac figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV. Sembla que l’any 1592 la funció parroquial passà a la veïna església de Santa Maria de l’Om. Actualment, ha retornat, de fet, a Sant Martí, per la seva situació en el nucli principal de la població. (JBH)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis de planta rectangular. Aquest edifici manté l’estructura bàsica preromànica, de la qual resten amb seguretat els murs perimetrals i alguns elements, com és ara les finestres.
J. A. Adell
L’església de Sant Martí de Masarac consta d’una petita nau que és capçada vers el cantó de llevant per un absis de planta rectangular, el qual és de força llargada si tenim en compte les dimensions del conjunt de l’edifici.
L’absis té volta de canó i comunica amb la nau per un plec de mig punt. La nau és coberta amb una volta apuntada i seguida. Tot l’interior de l’esglesiola és arrebossat i encalcinat, excepte l’arc de la porta de migdia i el plec d’entrada al presbiteri, ja esmentat. Aquest és fet amb dovelles de mida mitjana, força ben tallades i sense poliment, com els carreus dels brancals.
L’edifici és il·luminat per finestres; dues són a l’absis —als murs de llevant i de migdia— i dues a la nau a migdia i a ponent. Són totes d’un sol biaix, estretes, i tenen forma de sagetera; és a dir, que llur obertura és rectangular, amb un petit bloc de pedra com a llinda. Hi ha, encara, una altra finestra de les mateixes característiques, però de mides molt més reduïdes, al mur de llevant de la nau, sobre l’arc presbiteral, la qual actualment és tapiada. Algun dels elements de la finestra meridional de l’absis sembla que és fruit d’una refecció moderna.
L’actual porta d’accés és situada al centre de la façana de ponent. Es tracta d’una porta rectangular practicada en època molt tardana i en part refeta encara modernament. Al mur meridional de la nau resta una porta romànica, tapiada amb un mur de pedres i morter. És de dos arcs de mig punt en gradació amb un timpà llis i llinda monolítica; els arcs arrenquen d’una imposta incurvada que segueix per sobre de la llinda.
Es conserven els pinyons o testeres dels murs de llevant de la nau i de l’absis, que s’eleven a un nivell superior a les respectives cobertes. El mateix succeeix al frontis, damunt el qual, centrant-lo, hom dreçà un campanar de cadireta de tres pilars de carreus, sense arcades. El mur septentrional de l’absis fou sobrealçat tardanament per una paret que forma el característic paravent.
L’aparell, visible només als paraments exteriors, és de pedres de mida petita, només desbastades, i alguns còdols escapçats, travats amb morter de calç que és molt visible als junts. Foren disposades amb tendència a formar filades, la qual cosa no sempre s’aconseguí. En diferents punts hi ha alguns rengles de pedres inclinades en un sol sentit i també alguna curta filada d’espiga no gaire ben marcada. Aquest aparell lliga amb cantonades de carreus, en general força ben escairats i allisats, col·locats al llarg i de través. En alguns espais reduïts ais d’aquests paraments externs hi ha rastres d’un arrebossat, probablement força antic.
L’església de Sant Martí de Masarac, en el seu estat actual, entenem que manté l’estructura fonamental d’una construcció preromànica de la qual queden, amb seguretat, els murs perimetrals i alguns elements com les finestres.
És impossible d’establir amb certesa a quina època corresponen algunes de les estructures interiors, sense exploracions prèvies, ja que romanen amagades per l’arrebossat. És molt probable que la volta de canó de l’absis sigui la primitiva, pràcticament inalterada. La nau potser fou coberta amb la volta apuntada que ara hi veiem, al mateix temps que fou refeta la portada, al mur de migdia. En tot cas ho apuntem com a hipòtesi. La porta meridional “ara tapiada” pertany, per les seves característiques, al segle XII o al XIII; fou construïda, segurament, al mateix lloc que la primitiva, preromànica.
Les altres modificacions fetes a l’església, com la nova porta de ponent, són molt tardanes; algunes modernes, com la pavimentació, i d’altres, poc significatives pertanyen a les obres de reparació fetes a la darrera postguerra. L’edifici, tanmateix, es manté en un estat de conservació força acceptable. (JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: Aportacions a l’estudi del pre-romànic empordanès, II, “Revista de Girona”, núm. 72, 1975, pàgs. 39-40.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 265.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 204.