Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, única part del temple romànic que roman sencera i sense modificacions notables.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Cebrià es dreça al centre del poble de Mollet d’Empordà, emplaçat en una lleugera elevació del terreny, a la dreta del Merdanç.
Mapa: 220M781. Situació: 31TEG001901.
Mollet d’Empordà (o Mollet de Peralada) es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Peralada a Espolla i de Sant Climent Sescebes a Rabós d’Empordà. La clau de l’església és guardada en una casa del poble.
Història
En un capbreu de les possessions que tenia infeudades el monestir de Sant Quirc de Colera, datable vers el darrer quart del segle XI, és esmentat l’alou de la vila de Mollet, el qual tenia, per aquest monestir, Ramon Guillem, vescomte castri Birtini(*).
L’any 1093 el bisbe Berenguer Guifré donà a la canònica de Santa Maria de Vilabertran l’església de Sant Cebrià de Mollet, juntament amb les de Santa Maria de l’Om i Sant Martí, de Masarac. Tanmateix, aquest domini dels canonges de Vilabertran sobre l’església de Mollet no apareix confirmat a les butlles papals del segle XII favorables al dit cenobi.
Sant Cebrià de Mollet fou una de les nombroses esglésies del pagus de Peralada sobre les quals pretenien tenir drets de possessió els monjos de Sant Quirc de Colera, ja que figura en una sentència de Carles el Calb, datada a l’any 844. Aquest document només és conegut per una còpia que figura al Llibre dels Feus de la cúria episcopal, del segle XIII. Hom suposa que en aquesta època el text fou falsificat o, almenys, molt manipulat; cal creure que pertany a aquesta alteració l’al·lusió a les esglésies que els monjos s’atribuïen com a pròpies, entre les quals hi ha Sant Cebrià de Mollet.
Aquesta església figura en les llistes per a recaptar el delme dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors de parròquies de la diòcesi gironina del segle XIV i posteriors. Ha mantingut la categoria parroquial.
El monestir de Sant Quirc de Colera va acréixer considerablement la seva presència feudal a Mollet al final del segle XIV. El 30 de setembre de 1392 el donzell Berenguer Sord, de Vilanova de la Muga, vengué per 25 000 sous al dit monestir, en lliure i franc alou, el lloc de Mollet amb diferents masos, els homes i les dones que hi habitaven i amb totes les servituds i els drets corresponents. El mateix dia l’abat en prengué possessió. L’any 1461 és enregistrat un establiment d’emfiteusi per la comunitat de Sant Quirc de la “Casa de l’Abat” de Mollet i diversos terrenys del mateix lloc, al batlle que hi tenia el monestir(*).
Església
L’església parroquial de Sant Cebrià de Mollet és d’una sola nau orientada a llevant i coronada per un absis de planta semicircular.
L’obra romànica ha estat molt modificada per reformes i afegitons, sobretot dels segles XVII i XVIII. La nau fou allargada vers ponent i hom construí la façana actual; als murs laterals foren adossades unes capelles i la sagristia; damunt el temple hom aixecà un terrabastall amb murs espitllerats. Hi ha un campanar de torre que ha estat molt reformat, encara, en època recent. Els arrebossats, pintures, motlluratges i altres elements diversos afegits emmascaren totalment l’antiga estructura de l’interior. Es fa difícil, a l’interior del temple, endevinar, en molts casos, les parts romàniques subsistents.
Malgrat aquests elements afegits, hom pot observar, tanmateix, que la nau és coberta amb una volta apuntada i seguida. L’absis té una volta de forma ametllada, que arrenca d’una cornisa incurvada: s’obre vers la nau per un simple plec apuntat.
Els paraments són visibles només a l’exterior, en alguns reduïts fragments dels murs laterals de la nau i, enterament, a la capçalera. De fet, l’absis és l’única part del temple romànic que roman sencera i sense modificacions notables. Al centre s’obre una finestra de doble biaix, arcs de mig punt de dovelles curtes i ben tallades. L’aparell és de carreus grossos, de granit, ben escairats i polits, que s’arrengleren amb uniformitat, disposats a trencajunt.
Al cim del mur de l’absis corre una cornisa de motllura incurvada que també continuava pels costats de la nau, segons es comprova als espais no ocupats per cossos afegits. A la nau, aquests fragments d’aparells romànics són força més apreciables a migdia on també resta visible la cantonada del sud-oest primitiva. Aquest element permet comprovar la dimensió original de la nau romànica, que fou allargada posteriorment.
Per les seves característiques, creiem que cal considerar les estructures romàniques conservades de la segona meitat del segle XII o ja del segle XIII.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial De Girona, Girona 1978, pàg. 271.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1986, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 567.