Situació
Aquesta església es troba situada dintre el recinte del castell.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG885749.
Per anar-hi cal fer el mateix camí que duu al castell.
Història
La capella del castell de Navata era emplaçada a l’angle nord-est del seu recinte fortificat. El castell és conegut popularment amb el nom, d’altra banda ben corrent, de “Castell dels Moros”.
L’any 1251 hi ha una primera notícia coneguda sobre la capella de Sant Joan del castell de Navata. El 19 de gener de 1291 el vescomte Dalmau de Rocabertí hi instituí un benefici que dotà amb 50 mitgeres d’ordi, 20 de blat, 15 somades de raïms i 6 quartons d’oli, que rebia de masos i terres del terme de Navata. El beneficiat s’obligava a celebrar-hi tres misses setmanals en sufragi de l’ànima del fundador i dels seus difunts i fer cremar dia i nit una llàntia a l’altar, a més de proveir-se de ciris per a les misses. Després del traspàs del fundador la presentació del beneficiat havia de recaure en el bisbe de Girona.
L’any 1314 hi ha una altra notícia sobre aquest benefici. (JBH)
Església
La capella és una construcció molt reduïda de planta rectangular sense una capçalera destacada, la qual servia de basament a una estructura que tenia la funció de torre angular de la fortalesa. Es troba, com tot el castell, en un estat avançat de ruïna.
De la façana de ponent, no en queda cap rastre; només vora l’angle nord-est hi ha un fragment que permet de comprovar que l’aparell era de carreuada. Els altres tres murs es mantenen dempeus, com també una part de la volta. Aquesta volta és de perfil apuntat i seguida i la seva arrencada l’assenyala una prominent cornisa de bocell; té tota la part central destruïda. L’edifici ha conservat tres obertures, dues finestres, una a cada mur lateral, i un ull de bou al centre del mur de llevant. Les finestres són d’una sola esqueixada, i exteriorment prenen la forma rectangular i el seu aspecte és de sagetera; en canvi, vers l’interior la configuració és de finestra romànica d’església, amb els arcs de mig punt tallats en un sol carreu. Als murs de llevant i migdia s’obren, a més, tres espitlleres rectangulars a cadascun; n’hi ha una altra al de tramuntana.
L’aparell extern dels llenços conservats és, com el d’altres murs de la part restant del castell, fet amb pedres només trencades i còdols escapçats, amb el morter visible als junts. En canvi, l’aparell de la cara interior és molt diferent i acurat, a base de carreus grossos ben escairats i polits que s’afileren amb regularitat, a trencajunt, amb els quals fou construïda també la volta.
La façana principal, desapareguda, tenia també un aparell de carreuada a la cara externa. La dualitat de paraments demostra la cura tinguda a bastir el lloc de culte, a diferència dels elements funcionals de la fortalesa.
Per les seves característiques formals és molt probable que la capella dati de l’època dels documents que l’esmenten, és a dir, del segle XIII. (JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 275-276; vol. II-B (Alt Empordà), Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàgs. 568-569.
- Jaume Marquès i Casanovas i Lluís Constans i Serrat: Navata, Amics de Navata, Girona 1985, pàg. 93.