Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est. Hom hi pot observar perfectament l’esquema estructural de l’edifici, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular.
F. Tur
L’església de Sant Nicolau es troba al veïnat del mateix nom, format per masies escampades al sector meridional del terme municipal d’Ordis, a uns 2,5 km d’aquesta població, prop del marge dret de l’Àlguema.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG925744.
Per arribar a l’església de Sant Nicolau, que és propera al Mas Pagès, cal agafar un camí que surt de la carretera local que des de la N-II passa per Borrassà i per Ordis i enllaça amb la carretera comarcal de Roses i Figueres a Besalú i Olot. Després de deixar la carretera d’Ordis, fets uns 500 m hi ha a mà esquerra l’esmentat camí de Sant Nicolau.
Història
Hom no coneix notícies històriques concretes sobre la capella de Sant Nicolau, que és sufragània de la parroquial de Sant Julià d’Ordis. El culte hi és celebrat de forma molt esporàdica.
Segons F. Monsalvatje l’esglesiola de Sant Nicolau degué ser la parròquia del terme d’Ordis fins al segle XV(*). Tanmateix, no precisà la font d’aquesta informació. Si fos certa, indubtablement s’hauria produït un canvi d’advocació, ja que la parroquial de Sant Julià d’Ordis resta documentada, amb aquest nom, des de la darreria del segle XI. De tota manera cal tenir certes reserves respecte de l’afirmació de F. Monsalvatje. Si Sant Nicolau fou l’antiga parroquial de Sant Julià pot estranyar una mica que l’actual parròquia sota aquesta dedicació, emplaçada al bell mig del nucli urbà de la vila d’Ordis, presenti elements importants d’un edifici romànic que s’endevina coetani o poc posterior a Sant Nicolau i de dimensions més grans.
Església
L’església de Sant Nicolau és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis de planta semicircular. Aquesta nau és coberta amb una volta apuntada i seguida, mentre que la volta absidal pren la forma ametllada i comunica amb la nau per un plec apuntat que marca la gradació de nivells, no gaire acusada. Al paviment, dos graons assenyalen també la divisió entre els dos espais interiors.
La portada romànica es conserva al mur de migdia, però tapiada. És de dos arcs de mig punt, en gradació, i té una llinda i un timpà monolítics. És una portada d’una gran simplicitat que s’inscriu dins una tipologia molt corrent en el romànic tardà del nord-est català.
La il·luminació d’aquest temple s’aconseguí per mitjà de tres finestres de doble biaix i arcs de mig punt, les quals s’obren al centre del frontis, al mur de migdia i al fons de l’absis.
El pinyó del frontis s’eleva per sobre del nivell de la coberta de la nau i és coronat per una espadanya de tres pilars.
Quan fou anul·lada la portada romànica s’obrí la que s’utilitza actualment, a la façana de ponent. És força moderna i malmet considerablement el conjunt. L’interior de l’església ha estat cobert d’arrebossat; a l’absis hi ha una imitació moderna de carreuada.
Una cornisa incurvada corona exteriorment els murs laterals de la nau i el de l’absis. L’aparell és visible als paraments exteriors. És fet amb carreus de pedra sorrenca ben tallats i ajustats, que s’afileren amb regularitat, col·locats a trencajunt.
L’església de Sant Nicolau pot ésser considerada bastida al segle XII.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 287.