Situació
Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població.
Mapa: 258M781. Situació: 31TEG057847.
Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres. En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera. També s’hi pot anar per un altre camí, sense asfaltar, des de Vilajuïga. (JBH)
Història
El lloc de Marciano ja és documentat l’any 902. La comtessa Guisla d’Empúries, l’any 1060, va fer una important donació a la seu de Girona. Entre els béns que en formaven part hi ha l’alou de Marzà, a la parròquia de Sant Esteve de Pedret.
El cavaller Guillem Humbert de Basella, per codicil testamentari del 3 de juny de l’any 1151, manava que el seu cos fos enterrat a Sant Pere de Rodes i deixava a aquest monestir l’alou de Marzà.
El castell de Marzà apareix documentat amb referència al domini que sobre el lloc hi era l’abadia de Sant Pere de Rodes. Ja hi era l’any 1288 quan consta que l’abat Ramon del dit cenobi adquirí per 72 000 sous a Simó de Sales el castell d’Amarsà, en franc alou, amb tots els termes, jurisdiccions i altres drets.
Des del final del segle XIII es produïren diversos litigis entre la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes i el comte d’Empúries sobre les jurisdiccions de diferents llocs del comtat. L’any 1308 es publicà una sentència arbitral, dictada per Arnau de Soler, ardiaca de Besalú, segons la qual les jurisdiccions civils de Vila-sacra, el Far i Marzà pertanyien a l’abat de Sant Pere de Rodes i els comtes eren obligats a prestar-li els homenatges corresponents.
L’any 1313 el cavaller Galceran de Pals reconeixia deure a l’abat Berenguer de Riumors 4 000 sous barcelonesos sobre els castells de Marzà i de Vila-sacra. L’any 1362, en les llistes del Llibre verd del capítol catedralici de Girona, hi figura que el castell de Marzà era dins del terme parroquial de Pedret.
L’any 1402 el rei Martí I, com a comte d’Empúries, reconeixia que ni ell ni els seus successors podien tenir hosts, cavalcades ni tragines al castell de Marzà.
El monestir de Sant Pere de Rodes continuà en possessió d’aquest lloc i castell. Quan la comunitat fou extingida, l’any 1835, encara posseïa finques rústiques a Marzà, una part de les quals passaren a l’estat i foren subhastades i venudes a particulars entre el 1843 i el 1844. (JBH)
Castell
El castell de Marzà era emplaçat a la part superior del pujol on s’agrupa el poblet del mateix nom. És una eminència de poca elevació i de formes suaus, sobre les terres planes o lleument ondulades, properes a l’extrem septentrional de la zona humida que antigament ocupà el gran estany de Castelló i els estanyols adjacents.
Entre les cases de l’extrem nord del poblat hi ha algunes restes del recinte murat, que era de dimensions força reduïdes. Diferents fragments constructius de la fortalesa han quedat integrats i s’han aprofitat en les edificacions rurals posteriors. Molts d’altres han estat destruïts.
A la banda nord-est de la plaça del poble resta sencer un portal del recinte, que dóna accés a un carreró. És una porta de doble arcada de mig punt, de gran dovellatge, amb l’espai per al rastell. A continuació hi ha un passadís cobert amb una volta de canó.
A ponent del portal encara es manté un llarg tram del llenç meridional del recinte, en una alçada força considerable. S’hi han adossat diferents cases, però només en un costat, de manera que té un sector on és visible el parament extern de la muralla i unaltre en el qual queda al descobert el parament intern. Hi ha espitlleres rectangulars, allargades. Hom pot veure restes de l’angle sud-oest del recinte.
Altres vestigis de la fortalesa es poden observar a l’extrem de tramuntana del poble. En aquest punt les construccions parasitàries s’afegiren al costat intramurs. Hi ha les restes d’una torre cilíndrica, amb un marcat talús de basament. A cada costat hi incideixen sengles fragments de llenços, també atalussats. La torre no ha conservat l’acabament superior; actualment és coberta amb una teulada, i l’espai interior s’integra en una casa.
A la torre esmentada s’observen dos tipus d’aparell. El basament atalussat i el cos cilíndric, només en un metre d’alçada, són construïts amb blocs de pedra força grans, només escantonats i disposats horitzontalment, però sense formar filades uniformes; l’argamassa és molt visible a les juntes. Aquest aparell és idèntic que el del llenç pròxim al portal abans esmentat. La resta de la torre i els trams de murs adjacents pertanyen, evidentment, a una refecció d’època força tardana. L’aparell és format per pedruscall i fragments de terrissa, lligats amb morter. Les espitlleres d’aquests sectors són emmarcades amb terrissa. La part més antiga d’aquestes restes del castell de Marzà probablement no és anterior al segle XIII.
És molt possible que les construccions populars d’èpoques més o menys recents —cases i dependències agrícoles— amaguin en diferents punts altres vestigis del castell. (JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 316-317.
- Joan Badia i Homs: Pedret i Marzà, dins Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. IV, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1981, pàg. 138.
- Pere Català i Roca: Comentari marginal, dins Els castells catalans, vol. II, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1969, pàgs. 573-574.