Claustre de Sant Domènec (Peralada)

Situació

La vila de Peralada conserva un petit claustre romànic, l’únic vestigi que resta de l’antic convent dels augustinians. L’edifici actualment es troba en un solar separat de la plaça de Sant Domènec per un mur amb portes adovellades.

Una vista de conjunt del claustre.

J. Todó-TAVISA

Una vista del claustre tal com és actualment des del costat de ponent.

F. Tur

Mapa: 258M781. Situació: 31TEG008843.

Per anar-hi cal seguir les mateixes indicacions que les assenyalades per a Sant Martí de Peralada. (JVP)

Història

L’antiguitat d’aquest recinte és confirmada pels vestigis d’una muralla medieval del segle XI, visibles encara a la porta de migjorn de la plaça.

Aquest claustre va pertànyer a un conjunt d’edificis que formaven part del convent de l’orde augustinià, fundat a la segona meitat del segle XI a Peralada. Més tard, l’any 1578, quan s’extingí la comunitat augustiniana, fou seu dels dominicans fins a la seva exclaustració, l’any 1835. Els mateixos dominicans al segle XVIII l’havien refet amb el nom de Sant Domènec o del Roser. Després fou convertit en hospital i més tard en caserna.

Fa una vintena d’anys l’edifici fou demolit per tal com amenaçava ruïna, i el claustre restà aleshores lliure de les construccions molt tardanes que l’envoltaven(*). Actualment és visible al bell mig d’un pati o solar que una paret amb dues portes adovellades separa de la plaça de Sant Domènec. (JVP-MLIC)

Claustre

Planta del claustre i del seu entorn urbà.

B. Cervera-A. Alonso

No disposem de dades documentals segures que ens permetin de saber amb exactitud el moment en què fou construït el claustre, però sabem que l’any 1285 hi hagué un saqueig i un incendi posterior de la vila, a conseqüència dels quals calgué refer la muralla de la ciutat baix-medieval; és possible que tant el convent com el claustre patissin greus danys, per la qual cosa devien exigir una reconstrucció. De fet, l’edifici que ha pervingut és àmpliament reconstruït i, malgrat els indicis que donen peu a pensar en una reedificació coherent des del punt de vista de la composició, les dificultats, per a conèixer el lloc original de cada Peça, com també la possible lectura iconogràfica original del conjunt, actualment són pràcticament impossibles, bé que hom en pot fer un intent, sobretot comparantlo amb altres claustres que es conserven a Catalunya del final del segle XII i el començament del XIII. Només per aquestes raons és possible de justificar el poc interès que han demostrat tenir els historiadors per aquest claustre, tot i que conté algunes peculiaritats estilístiques, i sobretot iconogràfiques, dignes d’ésser tingudes en compte, com també perquè es tracta d’un bon exponent d’un romànic rural i de la continuïtat que tingueren dins l’àmbit català les pedreres romàniques(*).

El claustre descriu un rectangle de 9,35 m per 11,38 m en el perímetre exterior i 7,80 m per 9,90 m en l’interior, mides normalitzades per a les quatre galeries, ja que els costats no són totalment iguals, per tal com varien de l’una a l’altra alguns pocs centímetres. Un gros plint d’1 m serveix de base a les sèries d’arcades i columnes. Una primera dificultat, la forneix ja la reconstrucció d’aquest claustre al segle XIX. No fou pas l’única reconstrucció, ja que les notícies històriques concorden amb la destrucció de l’any 1258. Els afegits posteriors d’alguna base a la galeria de tramuntana i d’algun capitell permeten de pensar en la reutilització de materials provinents d’altres llocs del convent. Un indici d’això semblen ésser els arcs molt rebaixats que han estat utilitzats per a la composició de les arcades. J. Puig i Cadafalch ja féu notar aquesta anomalia, bé que atribuïa aquest fet a l’originalitat dels constructors del claustre i assegurava, a més, que es tractava d’un unicum en tot l’àmbit català. Però una visió més detinguda permet d’observar que tota la part superior, incloenthi també algun àbac o alguna imposta, és molt posterior a l’original, tot i que foren respectades les mides totals primitives(*).

Planta i alçat d’un detall del claustre, amb la indicació de les proporcions i les mides de les columnes i l’esquema estructural de composició d’elements.

J. A. Adell

Sobre el plint hi ha disposats parells de columnes. N’hi ha set parells a les galeries més llargues (de migjorn i de tramuntana) i sis a les altres dues (de llevant i de ponent). La distància entre un parell de columnes i l’altre no és pas uniforme (110 cm a la galeria de migjorn; 124 cm a la de ponent; 120 cm a la de tramuntana i 126 cm a la de llevant, com a mitjana). Tot i que les diferències no són pas gaire grans, amb tot són un bon indicatiu del traçat i de les diverses modificacions. Una cosa semblant s’esdevé si hom pren les mides des del centre del plint a la clau de cada arc; en alguns casos les diferències són de 10 cm (fan 207 cm com a mitjana).

Cada columna és composta per una base, un fust simple sense èntasi, un capitell i un àbac o cimaci per a cada dos capitells. Hom pot veure aquí una altra vegada les dificultats que tingueren els reconstructors a l’hora d’acoblar adequadament la base, el fust i el capitell, bé que en línies generals hom aconseguí un treball acceptable. La majoria de les bases es componen d’un petit dau quadrat sobre el qual s’assenten dos tors separats per una escòcia. El tor inferior és més voluminós i conté quatre motllures que en alguns casos han estat dotades d’una ornamentació tosca, a base de petites protuberàncies o caps d’animal. És un tipus de base clàssica, molt semblant a les que foren utilitzades a Sant Cugat del Vallès i a Santa Eulàlia d’Elna(*). Aquest dau no és pas suficient per a datar el claustre, tal com algú ha fet veure, però indica una continuïtat de propòsits i una extensió de procediments des d’altres indrets de Catalunya. Força menys properes es troben les bases del claustre de Santa Maria de l’Estany, bé que també presenten les protuberàncies al tor inferior(*).

Les columnes són llises i no tenen unes proporcions gaire grosses (fan entre 87,5 cm i 90 cm d’alt). La majoria han estat rematades per un astràgal estret, malgrat que en altres casos aquesta motllura no hi és.

Esquema-guia dels capitells del claustre de Sant Domènec de Peralada.

Els capitells, en nombre de 52, presenten una gran varietat. Les mides oscil·len entre 37-39 cm d’alt per 28-29 cm d’ample. N’hi ha setze adossats als grossos pilars d’angle del claustre i tenen tres cares decorades. Els altres, llevat d’un que no té les mateixes mides, respecten una certa línia de continuïtat en la disposició de l’ornament. Hi ha quatre tipus de capitells: ornamentals geomètrics, ornamentals vegetals, figurats zoomòrfics i figurats històrics. Els àbacs o cimacis engloben dos capitells. Són simples, amb una motllura ben dibuixada, que s’eixampla a la base dels arcs, sense decorar. Alguns foren col·locats de bell nou en les restauracions.

La descripció del claustre ha de començar per la galeria de migjorn, que és probablement la més antiga, prenent com a punt d’arrencada els capitells que hi ha situats al pilar de ponent (vegeune l’esquema). A desgrat que sigui possible descobrir un capitell reaprofitat, el núm. 11, l’homogeneïtat de la sèrie, sobretot dels capitells del cantó que mira al jardí, és elevada.

Galeria de migjorn

Un aspecte de la galeria de migjorn del claustre des de l’interior del pati.

F. Tur

En aquesta galeria de migjorn coincideixen el capitell ornamental geomètric simple amb gairebé tots els capitells externs, i els capitells historiats o zoomòrfics amb les columnes que donen a l’interior de la galeria, situació molt semblant a la disposició d’altres claustres catalans ja esmentats. No obstant això, és molt possible que la disposició original no hagués estat aquesta i que alguns altres capitells zoomòrfics, fins i tot historiats, col·locats actualment a la galeria de tramuntana, hi haguessin estat col·locats en un començament, formant un programa temàtic més homogeni. Però tot això és molt difícil de saber.

1. Capitell figurat adossat al mur del pilar d’angle

És dels de mida més petita (38,5 cm per 28 cm). Té una forma de piràmide invertida. Les tres cares han estat treballades en un relleu mitjà, sobretot les que hi ha als angles del capitell. A la cara central hi ha un personatge dret, vestit amb una túnica llarga i amb els braços recollits damunt el pit; porta barba i el nimbe no es veu gaire bé. A les cares laterals hi ha dues altres figures que porten túnica i tenen les ales esteses, tant com permet la superfície disponible; fan pensar en querubins. Als angles del capitell, dues figures en posició sedent, amb unes cintes creuades damunt el pit que es perllonguen vers la part inferior, representen dos atlants. Aquesta forma apareix també en un capitell de la galeria de llevant del claustre de Sant Cugat i en un altre de Sant Pere de Galligants, tot i que a Sant Domènec de Peralada la realització és bastant rudimentària. El tema pot ésser identificat com una representació del paradís, escena que pot ésser situada al començament del cicle de la gènesi, amb la creació i la caiguda. La font literària apareix en Isaïes VI i fou utilitzada freqüentment en època romànica. Els atlants, condemnats pels déus a sostenir el món superior, són el suport de la representació del paradís(*). Aquí, a causa dels imperatius de l’espai, gairebé se superposen a les altres figures i en dificulten la interpretació. Uns exemples similars apareixen en els manuscrits catalans dels segles XI i XII com la Bíblia de Rodes(*), on una pàgina amb la representació del paradís antecedeix el començament del cicle sobre la creació i el pecat. Quant a l’escultura monumental hom pot trobar un paral·lel similar, bé que més ric, a l’àbac dret de l’església de Santa Maria de Porqueres(*). Aquí els atlants sostenen veritablement la representació celestial. El lloc d’aquest capitell dins la sèrie de Sant Domènec és plenament justificat com l’inici de la història bíblica.

2. Capitell d’ornamentació vegetal

L’escultura, sobre una forma piramidal, és molt voluminosa. Les volutes de l’antic capitell corinti han restat reduïdes a uns cabdells grossos que no arriben a la categoria de pinyes. Forma un grup homogeni en tot el claustre. Les cares han estat travessades per unes motllures de soguejats, semblants a unes branques, i la part inferior conté una sèrie de petites volutes ben treballades. Tant el desbast com la decoració recorden un tipus de capitell molt corrent en l’art romànic, obra de tallers secundaris que imitaven unes realitzacions més perfectes.

3. Capitell historiat

Possiblement es tracta del millor de tots els que contenen escenes historiades(*). Té unes mides semblants al capitell núm. 1, bé que manté en relació amb aquest algunes diferències d’execució. En primer lloc presenta un treball més fi que no pas aquell, amb figures més ben dibuixades i alguns detalls secundaris que hom pot veure encara a desgrat dels desgast que ha sofert la pedra. Les quatre cares són, a més, coronades per un arquet que recolza damunt unes petites torres angulars en forma de fus i que no hi és al capitell núm. 1. Tampoc no hi ha la part superior dentada que tenen tots els altres capitells del claustre, amb la qual cosa l’estructura final és diferent. El sistema de les torres angulars és ben conegut en l’àmbit català (Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Galligants, etc.), però a Sant Domènec de Peralada té aquella simplicitat i tosquedat de què presumeix tot el claustre. La lectura de les imatges ha de començar per la cara del capitell que mira vers tramuntana. La dificultat de veure-hi el tema representat, a causa de l’estretor de l’espai, ha donat lloc a interpretacions ben errònies. Dues figures dretes, girades l’una de cara a l’altra i relacionant-se estretament, componen l’escena. Una, representada amb un nimbe senzill porta una túnica i estén la mà vers l’altra. Es tracta, sens dubte, de la representació de la creació d’Adam, escena que només sol aparèixer en cicles amplis de la gènesi. El més notable és el del claustre de Girona (pilar de la galeria de migjorn)(*). Tot i que les diferències estilístiques són òbvies, no impedeixen pas de reconèixer unes actituds coincidents en els personatges. Amb tot, les concordances, amb la mateixa escena que ha estat representada al claustre de Santa Maria de l’Estany són menors. La cara que mira a llevant presenta tres figures: una apareix dreta, vestida amb una túnica i porta també un nimbe; una altra és col·locada estirada endavant, i una tercera femenina, en surt del costat. Es tracta de la representació de la creació d’Eva, que també sol anar inclosa en els cicles dels claustres esmentats. Però si hom la compara amb el mateix episodi del claustre de Santa Maria de Girona, podrà advertir aquí unes postures forçades i deficiències en la composició, que indiquen una certa manca de capacitat de l’autor. L’escena més ben conservada és la de la cara de migjorn. Representa el moment de la caiguda, amb Adam i Eva disposats a l’un costat i l’altre de l’arbre, que actua com a eix de la composició. La serp temptadora s’enrosca a l’arbre i mira Eva(*). Aquest tipus de composició se situa en la línia tradicional dels manuscrits i de l’escultura(*). La cara de ponent del capitell ofereix també dificultats d’interpretació. Un home dret s’inclina sobre el que pot ésser una aixada, i una dona asseguda sosté un instrument semblant a un fus. Es tracta dels treballs d’Adam i Eva, conseqüència de la seva expulsió del paradís. Aquest mateix episodi apareix amb una disposició idèntica al claustre de Sant Cugat, a la cara de ponent d’un capitell de la galeria de llevant. A Sant Domènec de Peralada no hi ha cap altre capitell que tingui el mateix grau de treball i de composició que aquest. Hom en podria suggerir la procedència d’un lloc diferent del de Sant Domènec, bé que col·locat aquí ja al moment de la construcció del claustre i al lloc que li correspon, a continuació del núm. 1, amb l’escena del paradís. L’estructura és indubtablement copiada en dos capitells de la galeria de ponent, també historiats, bé que amb detalls diferents.

4. Capitell geomètric

Capitell geomètric amb desbastat gairebé cúbic i un relleu molt pla reduït a una motllura fina que forma als angles el dibuix d’una fulla d’acant, record molt vague de la del capitell corinti original.

5. Capitell ornamental geomètric

És difícil de classsificar-lo al costat dels altres del mateix tipus. Inclou, a més d’uns grossos cabdells a manera de pinyes, una mena de cap d’animal, com una màscara, que també apareix en altres capitells similars. Però és interessant la silueta que hi ha estat representada, semblant a una torre d’escacs, dibuixada molt rudimentàriament, bé que té un interès extraordinari amb vista a la datació del claustre. Es tracta del mateix emblema o les mateixes armes que contenen els escuts d’uns guerrers que lluiten contra un drac en un capitell del claustre de Sant Cugat del Vallès i que Eduard Junyent identificà amb les armes de la família Rocabertí. Aquesta dada haurà d’ésser tinguda molt en compte a l’hora d’establir la possible data de construcció de la galeria de migjorn de Sant Domènec(*).

6. Capitell ornamental com el núm. 4

Aquest tipus es repeteix a tota la part exterior de la galeria, és a dir, la que donava al jardí del claustre.

7. Capitell zoomòrfic

El desbast és molt semblant al dels capitells historiats. Els angles de la Peça han estat ocupats per uns lleons rampants que comparteixen els caps a la part superior, a la zona que solia ocupar la voluta corintia. Aquest capitell, i també un altre de semblant de la galeria de tramuntana, han estat treballats com els capitells figurats; potser són de la mateixa època(*).

8. Capitell geomètric

Capitell ornamental geomètric senzill, com els núms. 4 i 6.

9. Capitell zoomòrfic

És un exemplar que no encaixa bé amb els altres, tant pel que fa a l’execució, com pel que respecta a la temàtica que presenta. A cada cara ha estat representat un ésser d’aspecte sinistre, amb les cames doblegades i els braços llargs, que toquen a terra. Aquests éssers han estat presentats vists de costat i en actitud de marxa. Comparteixen el cap a l’angle superior del capitell. Es tracta d’uns animals grotescs, signe del pecat o, de tota manera, de caràcter negatiu, especialment en el cas dels que tenen forma de simi. És un tema corrent en molts claustres monacals com a record d’una possible vida, allunyada de l’austeritat i dels bons costums, que ha d’ésser evitada pels monjos(*).

10. Capitell geomètric

Capitell ornamental geomètric, com els núms. 4, 6 i 8.

11. Capitell troncopiramidal

És un capitell estrany dintre el repertori del claustre de Sant Domènec. És tracta d’una peça troncopiramidal invertida amb fulles d’acant. La part superior ha estat acabada amb un bloc de pedra gros sense desbastar. Possiblement no pertanyia al claustre i en col·locar-lo aquí en alguna de les reconstruccions fou afegit al bloc superior per tal d’atènyer l’alçària dels altres. Ha estat adduït com un indici de reaprofitament de peces. És d’un tipus de pedra diferent de la dels altres capitells.

12. Capitell geomètric

Capitell ornamental geomètric, com els núms. 4, 6, 8 i 10.

13. Capitell ornamental

Capitell ornamental vegetal, com el núm. 2. Té un relleu pronunciat, semblant al de petxines o pinyes. Hi ha estat representat un soguejat decoratiu.

14. Capitell ornamental

Capitell ornamental geomètric amb un relleu molt pla. Cada angle ha estat ocupat per una imitació de fulla d’acant sense tallar. A les cares han estat fets dibuixos geomètrics amb cilindres, flors de cinc puntes i una mena de palmetes. A la base del capitell hi ha una màscara invertida, com al núm. 5.

Galeria de ponent

Una vista de la galeria de ponent del claustre des de l’interior del pati.

F. Tur

Hom continua la descripció per la galeria de ponent. Aquí hi ha els capitells més propers estilísticament a la gran majoria dels comentats. És possible que la construcció continués per aquesta galeria, també propera a l’edifici de l’església.

La galeria de descriure té una certa homogeneïtat deconstrucció. Hom no hi pot veure cap reaprofitament de material i els elements (bases, fusts i capitells) encaixen perfectament en el conjunt. Potser es tracta de la galeria més uniforme de les quatre.

1. Capitell zoomòrfic

És adossat al pilar de migjorn. Presenta una iconografia molt corrent, bé que molt rica de contingut. Als angles hi ha dos éssers alats amb un cos fusivorme plumífer i el cap humà. Porten unes gorres ostentoses. Un d’ells es troba molt deteriorat, però hom en pot distingir la fesomia. Més que d’unes àguiles cal parlar de sirenes ocell, un altre tema força representat als claustres monacals, amb un sentit negatiu(*).

2. Capitell geomètric

Capitell ornamental geomètric de relleu molt ple, amb similituds al núm. 14 de la galeria anterior.

3. Capitell ornamental

Capitell ornamental vegetal amb bastant volum. Als angles hi ha quatre petxines que alternen amb pinyes a les cares. A sota sorgeixen una mena de fulles d’acant mal tallades.

4. Capitell geomètric

Capitell ornamental geomètric amb un desbast troncopiramidal invertit i decorat a les quatre cares amb uns arquets peraltats molt simples, que projecten les jambes fins a la base del capitell. És una Peça única dintre el repertori del claustre de Sant Domènec de Peralada. Recorda alguns exemplars del començament de l’època romànica, bé que indubtablement és més tardà. Igual que en altres capitells, hom també hi pot constatar una certa voluntat d’arcaisme, molt propi del romànic d’inèrcia.

5. Capitell vegetal

Capitell vegetal, igual que el núm. 3.

6. Capitell geomètric

Capitell ornamental geomètric. Als quatre angles han estat representats uns motius de fulles grosses amb doble motllura i al centre de les cares unes palmetes de fulles fines amb una tija llarga. El relleu és pla, molt semblant al núm. 4 i fet per la mateixa mà.

7. Capitell historiat

Capitells núms. 7 i 8 de la galeria de ponent.

F. Tur

És l’únic d’aquesta galeria i un dels més interessants del claustre a causa de la temàtica, de caràcter profà. Sobre una Peça tallada amb una certa tosquedat, hi ha quatre figures, col·locades als angles. Una d’elles és un home que seu amb les cames creuades, vestit amb les típiques calces medievals i un mantell curt. La disposició de les cames recorda la de les figures de reis i prínceps en escenes de caràcter oficial o cortesà en escultures o manuscrits il·luminats del final del segle XII o del començament del segle XIII. Però és, sobretot, en alguna pintura sobre taula tardana (Santa Margarida de Vila-seca, Sant Llorenç) on apareixen aquest tipus de figures sedents. A l’angle immediat del costat de tramuntana ha estat representada una altra figura dreta, vestida amb una jupa. Porta una mena de casquet i sosté al braç esquerre un ocell força gros com a les escenes de cacera amb falcó. Els altres dos angles del capitell han estat ocupats per sengles figures vestides d’una manera semblant a les anteriors, però amb diversos instruments (un bastó i un gaiato o potser una pica) que es veuen molt malament a causa del mal estat en què es troba la pedra. Es tracta amb tota probabilitat de la representació d’una escena de cacera amb tècniques diverses, o simplement de falconeria, on apareix el senyor assegut amb tres servents, cadascun dels quals s’ocupa de la seva tasca. Hi ha un motiu ornamental, de doble espiral que concorda amb el dels altres capitells de la mateixa galeria. Escenes de cacera, en aquest cas del senglar, apareixen també al claustre de Sant Cugat del Vallès, bé que amb una disposició diferent i un estil també canviat. La interpretació d’aquest capitell ha d’ésser feta d’acord amb dos altres capitells de la galeria de tramuntana, que creiem de caràcter profà.

8. Capitell zoomòrfic

Capitell ornamental amb un tema zoomòrfic. Vuit animals es col·loquen, erigits damunt les potes de darrera, un a cada costat de cada cara del capitell i amb un cap comú a dos animals, situat sota el dau de l’angle. Aquests animals aixequen les potes anteriors, que situen sota el dau central. Els cossos són voluminosos.

9. Capitell zoomòrfic

Capitells núms. 9 i 10 de la galeria de ponent.

F. Tur

Capitell zoomòrfic amb dues fileres superposades d’animals que comparteixen els seus darreres i uneixen els caps a l’angle superior. Semblen bocs. El treball dels caps és molt semblant al dels que hi ha també en dos capitells més historiats de la galeria de tramuntana. Hom els pot suposar d’una mateixa mà.

10. Capitell ornamental

Capitell ornamental geomètric i vegetal, amb decoració en espirals, fulles de palmeta i flors de cinc pètals. Conté una màscara invertida a la zona inferior, molt semblant a la núm. 14 de la galeria de migjorn.

11. Capitell ornamental

Capitell ornamental geomètric i vegetal, igual que l’anterior, bé que d’un treball molt tosc.

12. Capitell ornamental

Capitell ornamental geomètric i vegetal, igual que el núm. 11.

Galeria de tramuntana

La galeria de tramuntana, presenta una certa varietat pel que fa al tractament i la diversitat d’estils. En època recent hi fou substituïda una base.

Novament tornem a trobar, a més dels dos capitells figurats, el mateix tipus de capitell ornamental de la galeria anterior i algun de zoomòrfic, amb un sentit de la composició similar, bé que el dibuix hi és més deficient i, dintre una certa unitat d’execució, semblen posteriors.

1. capitell zoomòrfic

Només n’ha estat treballada la cara superior. La pedra es troba molt malmesa i es fa difícil distingir-hi la figura dels animals. Tot i que el relleu és molt pla, cal destacar el moviment agitat de les figures, que salten i es llancen damunt un altre animal situat a l’angle del capitell. No n’hi ha cap altre de semblant al claustre. Potser es tracta d’una continuació del repertori senyorial que hem vist anteriorment.

2. Capitell ornamental vegetal

No pertany a cap dels grups corrents. Conté unes fulles d’acant en fileres. Només se li assembla el núm. 12 d’aquesta galeria, bé que té unes característiques diferents.