Situació
Un aspecte de les ruïnes del castell, erigides damunt una petita eminència del terreny. N’és visible encara el mur perimetral de l’antiga construcció.
F. Tur
Les escasses restes del castell de Montmarí es troben en un tossal, prop de la riba dreta de la Muga, en un extrem del terme municipal de Pont de Molins (a la divisòria amb el de Llers), a llevant del poble de les Escaules i a tramuntana de la vila de Llers.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG925855.
Per visitar l’indret on s’aixecà el castell medieval de Montmarí cal anar a les Erugues, veïnat de masies del municipi de Llers, situat al nord d’aquesta vila, des de la qual hi mena un camí de terra. Prop d’aquest veïnat, vers ponent, vora el riu, hi ha les ruïnes del castell, enlairades sobre el curs fluvial, ja que el seu marge, en aquest sector, és alt i acinglerat. També s’hi pot arribar sortint de les Escaules o de la rodalia d’aquest poble, seguint sempre el marge dret de la Muga.
Història
El de Montmarí era un dels onze castells que envoltaven, en la seva rodalia, el castell de Llers, creant una ferma xarxa defensiva, en la frontera del comtat de Besalú amb el d’Empúries-Peralada.
Les notícies històriques conegudes sobre aquest castell són escasses. És probable que ja existís l’any 1155, quan és documentat un personatge anomenat Dalmau de Montmarí, a qui Ricard de Terrades empenyorà, aquest any, unes possessions situades a Sant Julià de Llers i en altres parròquies.
És d’interès el que escriví sobre aquest castell Gregori Palliser, pagès de Llers, autor del Llibre dels racionaris de la vila i castell de Llers (1730). Segons Pallisser “antigament” eren senyors d’aquest castell els Casnatalló de Montmarí i “ultimament succehí a la señora Francisca de Casnatalló com a filla y heretera del antecessor ultim seu, la qual señora fonch casada ab tal Ramon de Xammar y per quant ab son testament dexà ordenat y manat que de sos bens fos fundat un Benefici y la Ysglesia de Santa Maria del Roure ahont antecessors seus estaven sepultats y també y havien deixat differents deixes, llegats y fundacions… per dita rahó y perqué los Manumissors de dita señora no cumplian de sos cens en satisfer a dita Ysglesia lo per ells ab dit testament ordenat lo Beneficiat com a obtenint dit Benefici fonch posat en pocessió de dit Castell, y sos drets Dominis y així los dits drets Dominis poceheix vuy lo Rnt. señor Poborde de dita Ysglesia del Roure”(*).
Aquestes notícies fonamenten la suposició d’algun autor segons la qual els senyors de Montmarí devien ésser els fundadors, a la primera meitat del segle XII, de l’església de Santa Maria de roure on, al final del mateix segle, s’hi devia establir un priorat de canonges augustinians(*). Aquest monestir —més tard també popular santuari marià— pertanyia a l’antic terme de Llers. Actualment, les seves ruïnes es troben, també, al terme municipal de Pont de Molins, que fou segregat de Llers al final del segle XVIII. Cal suposar que els escuts esculpits, del segle XV, que hi havia sobre la porta del palau prioral gòtic del Roure —un dels quals fou depredat lamentablement l’any 1984—, pertanyien als Casnatalló de Montmarí, protectors d’aquest cenobi. Això sembla força segur pel que fa a l’escut que encara s’hi conserva, al camper del qual hi ha un castell sobre el mar, armes parlants de Montmarí molt probablement.
Per l’esmentat Gregori Pallisser sabem que els Casnatalló de Montmarí havien fundat beneficis a favor de Santa Anna i Santa Magdalena. Hom ha interpretat que, a l’antic terme de Llers hi hagué una capella sota aquestes advocacions, que devia desaparèixer. Es tracta, però, dels beneficis instituïts pels Montmarí a Santa Maria del Roure, detall que també esclareix l’esmentat Gregori Pallisser. És significativa la notícia segons la qual, a mitjan segle XV l’església del Roure tenia tres altars i que l’any 1602 en tenia quatre; a més del major dedicat a la Mare de Déu i el de sant Francesc, hi havia, precisament, els de les santes Anna i Magdalena(*).
Castell
Del castell medieval de Montmarí resten només vestigis constructius molt poc vistents, com ja hem precisat abans.
Hom pot veure a la part superior del tossal les ruïnes d’una edificació de planta rectangular, força gran. El seu mur perimetral sobresurt uns 2 m —d’alçada màxima— al costat de tramuntana; a llevant és una mica més baix, i en els altres costats només se’n pot veure el basament.
El conjunt de la ruïna actualment visible es complementa amb les restes d’un recinte, amb murs que vers migdia i ponent s’ajuntaven amb la construcció ja esmentada. A llevant hi ha un mur transversal que conserva una espitllera. Aquest sector presenta llenços que es mantenen en alçades d’una certa consideració.
Els paraments, als punts on són visibles, evidencien l’existència de refeccions, que suposem d’èpoques diverses. Als panys que semblen més antics i menys alterats l’aparell és de petits blocs de pedra calcària, escantonats, que es disposen força irregularment, amb el morter molt visible. En diferents punts aquest material es barreja amb unes poques pedres grosses, només desbastades.
Per esbrinar altres detalls de les ruïnes del castell de Montmarí convindria fer-hi campanyes arqueològiques.
Bibliografia
- Joaquim Cusí: Los castillos de Llers, “Ampurdan” núm. 1261, Figueres 1967.
- Pere Català i Roca, Miquel Oliva i Prat i Miquel Brasó i Vaqués: Castell de Llers i forces veïnes, dins Els castells catalans, vol. II, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1969, pàg. 454.
- Antoni Egea i Codina: Llers. Els homes i els fets, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, XIV, Figueres 1979-80, pàg. 288.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 9-10.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1986, 2a. ed., Notes a la segona edició.